La recuperació de la memòria de l’alcaldia de Josep Maria Simó no estaria complerta si no donéssim veu a aquells que el van acompanyar durant la seva etapa al front de l’alcaldia d’Amposta. Desgraciadament dos d’ells ja ens han deixat, Vicent Monfort i Manolo Méndez.
A tots els membres de l’equip de govern els hi faré les mateixes preguntes i seria un bon exercici comparar les respostes una vegada aquest cicle es tanqui, és a dir, ja hagi entrevistat a tothom.
Com que per algú ho havíem de fer, ho farem amb una dona que va tenir un gran protagonisme i que, gràcies a ella i les seves col·laboradores, es pot dir que es van iniciar els serveis socials a la nostra ciutat. Estic parlant d’Amadea Ferreres López.
-Bon dia Amadea, anem per feina…
Bon dia.
-Que et va motivar entrar en política?
Les amistats.
–Com va ser l’entrada a la candidatura del PSC per a les municipals de 1983?
Me van vindre a buscar. Era el partit pel qual tenia predilecció ja que des del meu punt de vista era el partit que més estava treballant per a la gent, per a millorar la seva qualitat de vida. Va vindre a parlar-me Jordi Pascual, que era perruquer.
-De quina regidoria vas ser responsable?
De Serveis Socials i Sanitat.
– Quin és el millor record que guardes d’aquella etapa?
El “companyerisme” que hi va haver i, sobretot, el recolzament que vaig tenir per part de la resta de regidors, sobretot de Simó, ja que als tres mesos d’haver estat nomenada regidora m’ho volia deixar perquè em vaig veure superada. En aquell temps a Amposta hi havia molts problemes, sobretot derivats del consum de drogues ja que la gent s’anava morint pel carrer. Simó em va calmar i em va donar ànims per continuar, i així va ser com vaig aguantar els quatre anys.
–De tota l’obra de Simó com alcalde, què creus que va ser el més rellevant
Des del meu punt de vista va ser plantar arbres a tota l’avinguda de la Ràpita ja que no hi havia arbres per Amposta, la qual cosa va ser molt criticada en aquell moment. La compra del castell, que també va ser molt criticada, tot i que el temps ens ha donat la raó perquè posteriorment se’n ha tret un profit immens. La construcció del que avui és l’hospital comarcal ja que quan vam entrar a l’ajuntament les obres estaven encallades; com s’acostuma a dir estava en “aigües fora”, és a dir, només hi havia l’estructura i natros el vam tirar endavant amb l’objectiu d’aconseguir el que és avui en dia.s.
– Després de 40 anys, creus que l’obra de Simó ha perdurat en el temps?
I tant! I tant! Portàvem un bon programa. Moltes de les coses que portàvem se’n van aprofitar posteriorment els ajuntaments que ens van succeir. Els alcaldes es van posar les medalles per l’acció de govern que vam iniciar tot i que, sovint, la van errar.
– Particularment, sobre la teva regidoria, quin fet destacaries?
La creació del centre obert per a poder acollir els joves amb problemes socials. Va ser una iniciativa que vam tenir, que va comptar amb el suport de Marita que n’era la cap dels serveis socials, i que va fer un treball fabulós del qual jo en vaig aprendre molt. També els serveis socials que van passar de tenir una taula al bell mig d’un passadís a tenir tot un edifici amb gent treballant. També la construcció de la Gruneta, la primera guarderia municipal. La col·locació de la primera pedra del que seria el col·legi de l’Àngel per a discapacitats psíquics i el primer Cente d’Atenció Primària (CAP). En quatre anys es va treballar el que no van treballar els “altres” en 25 o 30 (riu). Ho dic de veritat…
– Canviaries alguna cosa de l’acció de govern que es va dur a terme?
Simó va ser una mica incaut… Ell va pretendre implicar i fer comprometre els membres de l’oposició com, per exemple, amb el tema de la numeració del carrers. En va fer responsable a Josep Gil i li va deixar fer… Jo no ho hauria fet.
– Creus que la ciutadania va valorar suficientment el vostre treball?
No. Convergència va sortir a sac, fotent llenya per tot arreu i la gent s’ho va creure. Anunciaven que tombarien coses que havíem fet com ara la numeració dels carrers. Amb tot el que vam desenvolupar del nostre programa i el que hagéssim pogut seguir fent d’haver continuat governant… Què haguessin fet ells de no trobar-se amb la nostra herència?
– Vols afegir alguna cosa més que consideris important?
No. Tot el que vam fer va ser important. Potser el respecte que vam trobar quan anàvem a les diverses conselleries. Ah! M’he deixat la residència d’avis, la que hi havia a tocar del parc municipal, segons el projecte de Jesús Alonso, i que ens va donar molts problemes ja que ens van posar molts entrebancs. Cada vegada ens deien una cosa diferent i tot perquè encara no hi havia una normativa específica ni diners per construir-la.
Per acabar, comentar que vaig estar en política per sentiment i que qui esperi que li reconeguin el seu treball està equivocat, encara que els fets, fins ara, demostren el treball que es va fer.
* JOAN FERRÉ és simpatitzant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
* *AMADEA FERRERES LÓPEZ és defensora de la Ciutadania d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari