Tortosa plora la pèrdua de Federico Mayor Zaragoza, que havia estat ministre d’Educació al 1981 amb el govern d’Adolfo Suárez i director general de la UNESCO entre el 1987 i el 1999.
Nascut a Barcelona el 27 de gener del 1934, tot i que sempre es va definir com a tortosí, ciutat a on venia a passar llargues estades als estius, fins al punt de convertir-se en fill predilecte de la ciutat.
Estudià farmàcia a la Universitat Computense de Madrid i va ser professor i rector de la Universitat de Granada i de la Universitat Autònoma de Madrid. Va ser també membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques i fou també diputat al Parlament Europeu. Ha estat nomenat doctor honoris caus per múltiples universitats, entre elles el campus de les Terres de l’Ebre de la URV, que va ser el primer cop que feia un acte d’aquestes característiques i va donar-li el seu nom a l’aula magna del mateix centre.
Al 1988 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 2005 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Al 1999 va crear la Fundació per una Cultura de Pau, de la qual encara n’era el president, per tal de promoure els valors, objectius i idees que s’havia proposat quan estava al capdavant de la UNESCO.
Divendres 20 de desembre es va celebrar un acte solemne a la sala Mayor Zaragoza de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa que va comptar amb la presència de l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, el president de la Cambra, Francesc Faiges, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, la presidenta de la UNESCO a Tortosa, Consol Sagrera, i el director del campus de la URV, Xavier Farré, que van voler expressar les seves condolences per la mort de Mayor Zaragoza. En el seu torn, Farré va qualificar els fets com “un dia trist per la humanitat” i és tota una certesa perquè Federico Mayor Zaragoza ha estat un dels exemples més recents de la història contemporània i de la política internacional dels últims temps de mediació, tolerància, igualtat i pacifisme. Uns valors que avui en dia es troben molt a faltar enmig d’un món molt marcat per les guerres, com les d’Ucraïna o Israel, i enmig d’un auge de mandataris mundials que van guanyant pes, cada cop més, cap a l’extrema dreta com Trump, Milei, Bolsonaro, Meloni i l’aparició de VOX a l’Estat espanyol.
A l’última entrega dels premis que duen el seu nom, Mayor Zaragoza va lamentar la situació de tots els països que, actualment, es troben immersos en una guerra per preguntar-se “com pot ser que no pugui funcionar el model de l’ONU i el disseny tan fantàstic de Roosvelt?”. Considerant que “el mateix dia de la creació de l’ONU ja es van inhabilitar per culpa dels vetos i hem estat 75 anys sense poder aplicar la carta que ens diu que nosaltres, els pobles, hem volgut evitar l’horror de la guerra. I l’únic que tenim ara és la força i les bombes i ens està costant massa canviar el si vis pace para bellum pel si vis pace para verbum (la paraula)”. Denunciant també “l’infanticidi que és una vergonya perquè a les guerres s’estan matant els nens”. Va demanar que “es deixi enrere el negoci de les armes i es comenci a treballar a favor de la Pau i no de la guerra” i definint l’ésser humà com “l’únic ésser que té la capacitat creativa a on cadascú és un creador únic”.
Però Mayor Zaragoza també s’havia entrevistat més d’un cop amb el president de Sud-Àfrica, Nelson Mandela, per parlar d’una educació igual per a tots i, ja aleshores, d’igualtat i feminisme. D’aquelles trobades ens resten frases sublims que li transmeté Mandela com, per exemple, que “després de segles i segles de domini absolut masculí, sols amb un percentatge suficient de dones en la presa de decisions el món seria capaç d’iniciar una nova era” i que “la cultura de la Pau no tindrà lloc fins que la dona, pedra angular de la nova era, no tingui el paper que li correspon en la presa de decisions. Sense la igualtat de gènere, la seguretat seguirà prevalent per sobre de la Pau”.
L’associació d’Amics i Amigues de la UNESCO a Tortosa custodia un nodrit llegat que consta d’una biblioteca personal de 3.500 llibres i un total de 210 peces que conformen una col·lecció de regals i obsequis de la seva etapa com a director general de la UNESCO que es troba a la sala que porta el seu nom de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa.
Des del continent africà hi trobem diverses màscares africanes, la maqueta del vaixell de Sant Felip o l’arbre de la vida que representa el concepte de la família extensa, l’individu que està al servei de la comunitat i les generacions passades, presents i futures.
Una altra peça destacada és la rèplica a petita escala de la campana de la Pau. A la vall del Roveretto, al nord d’Itàlia, el sacerdot Antonio Rossaro va decidir fondre tots els canons destrossats de la I Guerra Mundial per construir una campana de 4m d’alçada, 3m de diàmetre i de 25.000kg. L’anomenà Maria Dolens (la Verge dels Dolors) i s’hi pot llegir la inscripció “mai piu”, és a dir, “mai més”, fent referència a la guerra. Actualment, a les 21:30h, toca 100 campanades en memòria de tots els caiguts a totes les guerres del món.
Mayor Zaragoza va viure també l’etapa de la Guerra Freda entre la URSS i els EUA. D’aquella etapa, conserva també un regal de Gorvachév anomenat “El naixement del nou home” i que es coneix també com “L’ou de Colom”, ja que apareix el descobridor d’Amèrica amb un mapa a on hi ha les tres caravel·les.
A la col·lecció també hi ha una reproducció del teler de Ghandi, una representació de quan Ghandi filava com a símbol de la lluita per a la independència econòmica de la Índia i de la no-violència com una via d’acció política.
I és que Mayor Zaragoza recordava sempre que moltes de les idees de Ghandi han acabat sent idònies al món actual, envaït per la contaminació i amenaçat per l’esgotament dels recursos naturals.
Sense oblidar-nos de la talla de nacre del Sant Sopar, un obsequi de Yasser Arafat, el líder i president de l’organització per alliberar Palestina que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1994. Arafat defensava els drets dels palestins per tenir un territori propi i acabà deixant de banda les guerres per lluitar-ho amb l’ús de la paraula. L’obsequi era en agraïment per la convivència entre cultures i religions i en senyal de tolerància entre els pobles.
També hi ha altres peces que en formen part com: l’arbre de pedres semiprecioses, la roda de la humanitat, el calendari Maia, el Tji Wara, les copes de plata de Damasc, dagues, el braçalet búlgar, el ceptre africà de Costa Marfil o un alfabet egipci.
Aquests són només alguns dels exemples de tota una vida dedicada a la defensa dels Drets Humans de la Carta Universal de les Nacions Unides. Una tasca que va forjar l’home en tots els valors que va saber difondre, predicar i practicar fins al darrer dels seus dies. Tots els qui vàrem poder-lo conèixer preservarem un gran record en la nostra memòria d’aquest docte humanista tortosí.
Fes el teu comentari