1/ Saben aquell que diu que “els experts” veuen riscos en la proposta de finançament de Catalunya. Cal dir-ho posant la veu del gran humorista Eugenio. Pot afegir-se: saben aquell altre que sempre hi ha experts en contra de qualsevol canvi de les coses, sobretot quan hi ha diners pel mig?
2/ La bretxa salarial entre sexes, en dues dades. Equival a què les dones treballin de franc des del 30 de novembre al 31 de desembre. I per cada euro que guanya un home, una dona ingressa 91,3 cèntims.
3/ El 71% de les dones espanyoles considera que cobra menys que els homes per fer la mateixa feina. Les dones més grans de 45 anys ho pensen en un 75,2%. No faltarà qui digui que són percepcions. Però les xifres del punt anterior indiquen que són percepcions fonamentades.
4/ Les repercussions immobiliàries de la Dana de València… No són ja els lloguers indecents que s’estan cobrant a afectats per la Dana que han perdut la casa. Lloguers que arriben a duplicar els anteriors al desastre. És el panorama que s’espera properament.
5/ La depreciació de les plantes baixes serà de campionat. El valor dels immobles a les zones inundables caurà un 18%. El de les zones properes no afectades pujarà, encara no se sap quant, perquè hi haurà trasllats de població. L’única demanda que quedarà als pobles de la zona zero serà la local, pel seu arrelament. S’ha de descartar cap gran interès d’altres possibles compradors. La demanda estrangera tendirà a zero, inclosos els pobles de segona residència més de la costa.
6/ Els cotxes amuntegats són la imatge més visible, gairebé icònica, de la tragèdia: Els carrers ja es veuen majoritàriament lliures. Però no ens enganyem. Aquests mateixos vehicles estan apilats als afores dels pobles. Els que van quedar en camp obert, o als vorals de les carreteres, allà continuen. Haurem oblidat la Dana sense que el recompte dels danys hagi acabat…
7/ Sobre l’habitatge en general, h ha qui se sorprèn que continuï pujant de preu, quan és facilíssim d’entendre. Mentre la demanda quintupliqui l’oferta, la lògica capitalista més elemental farà de les seves. Hi ha factors que no ajuden: baixen els interessos i la demanda es reanima. I “suma y sigue”.
8/ Els mercats immobiliaris d’altres països estan tenint derivades molt singulars. A Alemanya, un país amb una gran cultura de lloguer, els propietaris fan autèntics càstings entre els possibles llogaters, amb demandes d’informació tan exhaustives que no les empara la llei. A Anglaterra, hom considera que el pitjor client és el que primer ha de vendre casa seva per a comprar-ne una altra. No cal dir que el client preferit és el que paga en efectiu…
9/ Ha tornat a fer-se el Black Friday i ha passat el de sempre. Però aquest cop, Consum ha posat xifres al que anomenem rebaixes falses o enganyoses. Són el 70%. Les males pràctiques són les que sospitàvem: inflar els preus dies abans; usar cupons i codis per a simular rebaixes, incitar la compra compulsiva mitjançant ofertes suposadament limitades, i no oferir comparatives entre el preu rebaixat i l’habitual”.
10/ Que els treballadors del sector turístic necessiten millors sous és una evidència de pa sucat amb oli. Però hi ha una línia de pensament que expressa que és al propi sector, llegeixis la part patronal, a qui això li interessa. Vindria a ser una mena de reinvenció en pro de la qualitat, encara que a curd termini, i amb el model actual, es perdria competitivitat. Ara, la velocitat a què s’obre pas aquesta idea no és precisament ràpida.
11/ Els plans de pensions estan de certa capa caiguda, des que l’aportació anual desgravable va reduir-se a 1.500 euros. És més, la seva rendibilitat és inferior a les bons de l’Estat espanyol, no diguem ja a la renda variable.
12/ Però no tota la “culpa” és de la limitació del descompte fiscal, és a dir del govern de torn. Els mateixos gestors de plans de pensions, la banca en una gran part, estava molt acomodada en un negoci gegant (100.000 milions d’euros), sense oferir rendibilitats atractives i omplint la saca amb abundants comissions.
13/ Per acabar un Índex Leopard, que en fem menys dels que voldríem i no pot ser. Sabeu a quants tancs correspon la bossa de diners acumulada en plans de pensions? Doncs a 8.695. De força blindada. Naturalment, no es donaria el cas, però aquesta comparativa il·lustra l’enormitat de xifres que sovint escapen a la nostra comprensió.
Fes el teu comentari