MUFACE són les sigles de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat, un organisme públic que es crea per la Llei 29/1975, de 27 de juny (final del franquisme) encarregat de prestar assistència sanitària i social als funcionaris públics adscrits.
Els treballadors que estan coberts per MUFACE cada any poden decidir qui els donarà assistència sanitària: si una de les asseguradores privades del concert o la sanitat pública. Segons les últimes dades un 72% dels casos s’escull la sanitat concertada, un 34% van optar per Adeslas (propietat de Mutua Madrileña i CaixaBank), un 25% per Asisa (controlada per Lavinia, una cooperativa de metges) i un 13% per DKV (propietat del gegant alemany Munic Re). El 28% va optar per la sanitat pública.
Personalment, com a funcionari d’ensenyament durant trenta-nou anys i ara jubilat he estat sempre en la sanitat pública i, encara que cadascú contarà com li ha anat, jo personalment puc dir que quan he necessitat els seus serveis la resposta no ha pogut ser millor.
La meva dona té una malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i quan vaig trucar als serveis urgències 061 en 10 minuts tenia l’ambulància a casa i, en adonar-se de la gravetat, al cap de 5 minuts tenia l’ambulància medicalitzada amb un metge i infermera que la van traslladar primer a l’hospital d’Amposta i a causa de la seva gravetat a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, on va estar ingressada i tractada per l’equip de pneumologia i no tinc més que agraïments pel tracte rebut i la gran professionalitat que em van demostrar.
En el meu cas després de manifestar a la meva metgessa del CAP d’Amposta, que tenia dolors al pit, esporàdics, des de feia uns sis mesos i comentar que últimament eren més freqüents en va fer de seguida un electrocardiograma i em va derivar al servei de cardiologia de l’Hospital de Tortosa per a fer-me més proves.
Aparentment, no tenia símptomes que manifestaren la seva gravetat, però al cap de pocs dies em van trucar per fer una prova d’esforç i en vam comentar que el resultat el donarien a la meva metgessa. Fent la prova d’esforç el doctor que m’estava atenent va detectar positiu per a isquèmia clínic i ECG a la cara inferior.
Al cap de pocs dies ingressava a l’Hospital de Tortosa i era enviat al Joan XIII per una angioplàstia coronària.
No puc dir res més que estic molt content dels serveis que m’ha proporcionat la sanitat pública.
MUFACE és un model assistencial obsolet, residu del franquisme i que la Llei General de Sanitat de fa quaranta anys va declarar a extingir i que incompleix la legislació que obliga a transferir l’atenció sanitària a les comunitats autònomes.
Aquest model és inviable econòmicament, motiu pel qual les asseguradores exigeixen un increment del 57% dels fons públics que reben de l’Estat per mantenir-lo. Molt curiós que els qui promouen la lliure competència en sanitat pretenguin continuar subvencionades amb fons públics.
MUFACE, a més de ser inviable econòmicament, genera desigualtat, ja que els seus usuaris poden canviar al sistema públic anualment si tenen malalties greus, perquè els hospitals públics funcionen i tenen molts millors recursos que els privats de les asseguradores.
Actualment els/les nous funcionaris/àries majoritàriament trien ja la sanitat pública (el 67% de les noves incorporacions), per la qual cosa només va quedant a MUFACE els que tenen més de seixanta-cinc anys (cal recordar que a partir d’aquesta edat les persones consumeixen tres vegades més recursos sanitaris).
Des de les asseguradores afirmen que la incorporació de les persones ateses per MUFACE col·lapsarien el sistema públic.
Estendre l’assistència pública a 1,5 milions d’usuaris només suposaria un increment del 2% de la pressió assistencial, una cosa absolutament viable.
Cal tenir en compte que només el 20% dels ingressos de les asseguradores provenen de MUFACE i que, gràcies a les retallades del sistema públic, han multiplicat els seus ingressos per les assegurances complementàries que molta gent contracta per fugir de les llistes d’espera aquestes assegurances ja superen el 20% de la població (moltes tenen llistes d’espera, consultes majoritàriament telefòniques i moltes vegades reenvien al sistema públic els malalts més greus i costosos).
La pregunta és per què segueixen al negoci les companyies asseguradores si perden diners?
Per què insisteixen i els interessa ser a MUFACE? doncs per una qüestió de volum, és una cartera de més d’un milió i mig de persones a repartir entre quatre comptant la sanitat pública. Participar en el conveni els permet tenir una massa crítica i una capil·laritat que seria difícil adquirir client a client.
Aprofito per tornar al meu cas particular, ser defensor de la sanitat pública també implica que vulgui que funcioni bé, per això es fa difícil entendre que des del dia 10 de setembre del 2024 tingui pendent una visita al servei de cardiologia de l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta i, després de trucar i parlar diverses vegades a informació i administració, la contesta sigui que ja m’avisaran.
I ja per acabar, el ministre Óscar López, sobre Muface: “Estamos metiendo 1.000 millones de euros más de todos los ciudadanos para financiar el seguro privado de un millón y medio”.
Fes el teu comentari