En el ple extraordinari celebrat per l’Ajuntament d’Amposta el dia 18 de desembre de 1984 es va aprovar provisionalment el Pla General d’Amposta, queda només el tràmit d’aprovar-lo definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme; és sense dubte una fita en la història del nostre poble, sent el primer Pla General que s’aprova a Amposta. Han hagut d’haver-hi molts d’intents fallits per a poder-ho aconseguir. Ja durant els anys cinquanta, l’arquitecte Barba Corsini en va començar un que, per cert, si hagués estat aprovat Amposta seria molt diferent del que és ara; mai es podrà saber si hagués estat millor o pitjor, la veritat és que es va perdre per circumstàncies que algun historiador en el futur haurà de valorar. A finals dels seixanta crec que l’arquitecte d’Hisenda Sr. Aragonés en comença un altre que tampoc arriba a un final feliç.
Durant el període en què era alcalde d’Amposta el Sr. Fàbregas es presenta un altre Pla General elaborat per un arquitecte que llavors treballava a la Diputació Provincial, eren temps aquells en què es veia el final de la dictadura, l’època de I’Assemblea de Catalunya, temps que semblen tan lluny, però fa només molt pocs anys, es demanava i es cridava “llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Era l’època també que vàrem acabar les nostres professions d’arquitecte, enginyer o economista, un grup de joves (Aiguabella, Curto, Grau, Espona, Aguiló, Seoane, Vidal, Baixauli i jo mateix entre altres), que sens dubte vam fer un paper junts, poc després, en la incipient representació política de cadascun dels partits que llavors hi havia a Amposta.
Bé, el Pla General aquell, va ser impugnat, recordo algunes d’aquelles maratonianes i polèmiques reunions, una de les primeres quan es va presentar el Pla a l’Ajuntament, on ja va començar la polèmica; aquella que també es va fer a la Lira, convocada per conjunts de professionals que anteriorment citava, amb assistència nombrosa, omplim de gom a gom els locals. Seria laboriós, llarg i potser enrevessat explicar en detall el període d’exposició pública d’aquell pla, però si fora bo que algú, algun dia el pugui escriure en detall. En definitiva el Pla es va parar. Posteriorment, per part de l’ajuntament d’aquell moment es va cridar a una representació dels tècnics, dels partits que llavors començaven a funcionar, a les entitats públiques que a criteri del consistori llavors creien més representativa. Recordo a part dels tècnics, a Maigi per Convergència, a Eloi i Ripollès pel PSUC, a Gavaldà del PSC, a Rosa per la Cambra, a Verge per l’associació de Veïns, a Gil per la Germandat, a Also pels constructors entre altres.
Aquesta comissió junt en part de membres del consistori (els Senyors Fàbregues, Fidel, Llombart, Pitarch, Bel…) vam establir un debat i un conjunt de reunions que varen durar més de sis mesos, de les quals s’aixecava acta de cadascuna.
Jo crec que d’aquestes reunions maratonianes, no mancades d’enfrontaments en alguns moments, va sortir el plantejament del qual hauria de ser el Pla General aprovat actualment; la filosofia, les zones verdes marcades. Els plantejaments de fa 7 o 8 anys les hem aprovat en 1985. Propostes que els anys 75 i 76 semblaven inassolibles i totalment rebutjables per algun sector, avui s’han aprovat per unanimitat dels membres que formen el consistori, el que demostra una evolució i un canvi de tarannà de tots; per exemple, entre aquestes qüestions teníem les zones verdes i zones d’equipaments del poble (plaça Carvallo, terrenys per les escoles Soriano Montagut, zona del berenar popular, terrenys per la residència de vells al costat del parc, zona lliure davant de l’Institut), en aquell moment es veien propostes il·lusòries i fora de lloc, avui estan contemplades al Pla i només en falta una d’elles per aconseguir, a més a més d’altres que ja s’han adquirit com el Castell. Altres extrems eren el debat de les altures. També la comissió vam proposar baixar globalment les mateixes i racionalitzar-les per zones, de tal manera que ens quedés el conjunt del poble el millor possible; avui també s’ha aprovat sense cap fissura entre els membres del consistori actual.
Un altre punt polèmic fou la urbanització de l’Eucaliptus segona fase, ja llavors proposàrem “no” a Eucaliptus II mentre no s’acabés la fase actual, tant de construir, com en els seus serveis i equipaments; actualment s’ha aprovat en el mateix sentit: deixar-lo com a rústic fins que no hi hagi una proposta racional, seria, que compaginés un bon projecte amb un respecte a l’entorn ecològic del nostre delta.
Aquests tres blocs de qüestions, juntament amb un quart que jo definiria de “creixement d’Amposta”, són les línies bàsiques del Pla General aprovat, és a dir, aquell que contempla com s’ha de desenvolupar el nostre poble, de quina mena s’han d’aconseguir les zones, lleures i d’equipament (fonamentalment zona Xiribecs) i per on ha de continuar creixent el poble (desenvolupament del pla parcial de Valletes tants anys aturats i que ara es destapa), i també com s’han de situar les grans vies de comunicació i les grans infraestructures en el cas que es fessin (cas via tren, eix de l’Ebre), etc… sense oblidar una sortida viable a una zona amb possibilitats de construcció de petites indústries.
Jo crec que el Pla General d’Amposta que hem aprovat és una “eina” que pot ser molt important per al futur, però jo voldria deixar clar algunes qüestions:
1a.-Per sí sol no resol cap problema important si després no hi ha una gestió que faci possible la seva execució.
2a.-És un Pla realista, no fa massa invents, sempre és bo tocar amb els peus a terra.
3a.-Ningú pot dir que és el seu el Pla, cap dels partits pot dir que no hi ha quelcom d’allò que ell deia que no està contemplat
4a.-Si fa set anys ens haguessin dit com acabaria, no ens ho hauríem cregut, perquè llavors semblava inassolible encara que alguns estaven segurs que això era possible
5a.-El Pla general no és per tota la vida, sinó que necessita la readaptació periòdica a la realitat de l’evolució concreta del poble
Amb totes les limitacions i cessions que s’han de fer en un debat tan llarg com ha estat l’elaboració del Pla General, esteu satisfets perquè tot allò que plantejaven, fa tants d’anys ja, i que tanta crítica va portar al seu moment, avui ja han estat aprovades, i algunes altres coses ja s’han aconseguit per al poble, com són algunes zones verdes i d’equipaments.
*GABRIEL PERLES és militant del PSC d’Amposta i col·labora en la recuperació històrica de l’alcalde Simó.
Fes el teu comentari