Des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca el tauler geopolític global trontolla i s’estan posant en qüestió les fronteres i la integritat territorial d’alguns països: el conflicte d’Ucraïna al capdavant, la situació de Palestina, el canal de Panamà i la creixent importància de Groenlàndia són exemples d’aquest efecte; cadascun amb els seus contextos i particularitats. Aquest ressorgiment de les tensions i dels conflictes territorials, avivat per un nacionalisme creixent i per la competència pels recursos estratègics, ha creat un clima d’incertesa i desconfiança a escala internacional. La debilitat de les institucions multilaterals i la polarització política han agreujat encara més la situació, fent que el món sigui més vulnerable a nous conflictes i tensions. Un context on Groenlàndia, l’illa de gel, emergeix com un territori crucial entre els desafiaments climàtics globals i les dinàmiques geopolítiques.
Groenlàndia juga un paper clau en l’equilibri climàtic global. La seva immensa capa de gel, un símbol de la fragilitat de l’equilibri climàtic, actua com un gegantí refrigerador, reflectint la llum solar i regulant les temperatures oceàniques. El desgel accelerat de l’illa per l’escalfament global té repercussions alarmants: l’augment del nivell del mar amenaça zones costaneres arreu del món, les alteracions en les corrents marines poden desestabilitzar patrons climàtics regionals i l’alliberament de metà atrapat en el permagel agreuja encara més l’efecte hivernacle. Aquestes conseqüències creen un cercle viciós, ja que l’escalfament global accelera el desgel, que al seu torn augmenta l’escalfament. Aquest desgel no només és un indicador crític del canvi climàtic, sinó també un motor potencial de canvis ambientals a escala planetària que provoquen episodis extrems com sequeres, inundacions i Danes més intenses.
La posició estratègica de Groenlàndia, entre l’Atlàntic i l’Àrtic, la converteix en un punt clau per a la seguretat i la influència global, generant tensions i redefinint aliances internacionals. A més, el desgel de l’illa està reconfigurant el panorama geopolític global. En aquest sentit, l’obertura de rutes marítimes a l’Àrtic, abans inaccessibles, està desencadenant una competència entre potències pel control d’aquestes noves vies comercials i militars. A més, l’exposició de recursos naturals valuosos, com minerals, petroli i terres rares, intensifica l’interès de països com els EEUU, la Xina i Rússia. És en aquest context on Trump ha fet reiterades crides directes per a integrar l’illa als EEUU. La més recent en el seu discurs davant el Congrés, just una setmana abans de les eleccions parlamentàries de Groenlàndia; una mostra més de les continues injerències per part de l’Administració Trump i de les campanyes de desinformació a les xarxes socials en els afers d’altres països. Uns recents comicis en aquest territori autònom de Dinamarca marcats pel debat sobre la independència i per l’interès del president estatunidenc en l’annexió de l’illa.
És en aquest escenari complex i volàtil on Groenlàndia emergeix com un mirall del nostre temps, reflectint les tensions de l’impacte sobre el planeta i de les ambicions geopolítiques. L’illa àrtica ens recorda que la sostenibilitat i la cooperació són imprescindibles per evitar una escalada de tensions i promoure la pau i la seguretat globals per a un futur compartit. Només a través d’un diàleg constructiu, una diplomàcia activa i una acció conjunta podrem evitar que Groenlàndia, i el nostre planeta, es converteixin en víctimes d’un món cada cop més hostil.
*JESÚS GELLIDA, politòleg, escriptor i investigador social / @jesusgellida
Fes el teu comentari