1977: Un film molt jesusenc, ‘Quiero ser maestro’

Sóc un nen i col·lecciono segells de correu. Un dia aconsegueixo un segell amb la imatge d’Enrique de Ossó¹, fundador el 1876 de la Compañía de Santa Teresa de Jesús. Com si fos un tresor el porto al Noviciat de les Teresianes que hi ha al poble.

És 1977 i està en curs el procés de beatificació² d’Enric d’Ossó (1840-1896). Això és un pas previ a la canonització³, que és la declaració del Vaticà sobre que una determinada persona és santa. A Jesús es filma una pel·licula sobre la seva vida amb la gent del poble fent de figurants.  Encara avui molts jesusencs i jesusenques ho recordem. Una pel·lícula? Sí. A Jesús? Sí, he fet una petita recerca i ara us ho explico.

Es tracta de Quiero ser maestro⁴ (1977) amb guió i direcció de José Luis Merino Boves (1927-2019). És una mena de documental biogràfic de la productora San Pablo Films per a promocionar la beatificació d’Enric d’Ossó.

L’actor protagonista -segons el vocabulari de l’època- és un galán: Javier Escrivá(1930-1996). Altres actors són Rafael Arcos (1926-1991), Maribel Hidalgo i Darío Escrivá, fill de Javier Escrivá. I la resta son figurants de Vinebre, Tortosa i Jesús. Es roda la pel·lícula al cementiri de Jesús, al noviciat de les Teresianes i a l’ermita de Mig Camí. També hi ha altres localitzacions a Vinebre, Tarragona, Barcelona, el Desert de les Palmes (Castelló) i Gilet (València).

A les gravacions a Jesús jo hi participo a una escena: som un grup d’alumnes a una aula amb pupitres antics de fusta. Entra un senyor molt seriós que despenja el crucifix de la paret i se l’emporta. Segurament es tracta dels temps de la revolució de 1868, anomenada La Gloriosa. Estem tot el matí rodant i resulta que després apareixem al montatge final durant menys d’un segon, coses del cinema.

També recordo moltíssim el rodatge al cementiri dels enterraments durant l’epidèmia del còlera. Està tot ple de morts. Hi ha un cadàver sobre un carretó (Josep Maria del Broadway) i la seva mare (Pepeta de Pataques) plora besant-li la galta, cridant desconsolada. Han de repetir mil vegades perquè no poden parar de riure…

El director, José Luís Merino, ha debutat anys abans amb Aquellos tiempos del cuplé (1958) i Lilian de Celis com a protagonista. Dirigeix pel·lícules com El vagabundo y la estrella (1960); Robin Hood, el arquero invencible (1970)… i moltes altres de cinema bèlic, spaghetti western i de destape. El seu germà Fernando també és director de cine i el seu germà Manuel, director de fotografia. Entre els seus darrers treballs hi ha La avispita Rumasa (1983) o Superagente en Mallorca (1990).

Els xiquets del poble mirem bocabadats tot aquest enrenou de com es fan les pel·lícules. Anem vestits d’època i ens movem pel Noviciat,  per tots els racons, observant el rodatge de Quiero ser maestro. Als jardins del convent hi ha algun vehicle de luxe i camions amb material de cinema: molta roba, càmeres enormes, llums. El personal tècnic i els figurants escoltem les ordres i les instruccions, fem repeticions… Claqueta i acció! És tot un món.

A un descans del rodatge li demano al protagonista, que fuma assegut a un muret, un autògraf: No tienes un boli? -em pregunta. Pues com no te firme con el dedo… diu somrient. Aquest és l’únic contacte que tinc amb l’actor principal. Javier Escrivá ha arribat a la fama anys abans amb la pel·lícula Molokai, la isla maldita (1959) on interpreta al misioner Padre Damián⁵, cuidador de leprosos a Hawai. És un actor molt conegut per la seva trajectòria en cine, teatre clàssic i comèdia. Pero sobretot per les seves aparicions al programa de teatre a TVE1 Estudio 1. Morirà en accident de trànsit el 1996.

La pel·lícula s’estrena a octubre de 1977. Al 1979, dos anys després, Enric d’Ossó és beatificat a Roma. La Diòcesi de Tortosa es desplaça al Vaticà amb un comboi de 10 autocars, algunes fonts diuen 7. El  bisbe Ricard Maria Carles i l’alcalde Beguer i un regidor van al capdavant⁶. L’any 1980 es projecta el film al Cinema Montepio, també al Seminari de Tortosa durant una concentració de fidels de tot l’Estat. Finalment, el 1993 Enric d’Ossó serà canonitzat a Madrid per Joan Pau II.

Fa poc he redescobert el film a Youtube, l’havia oblidat completament. Escolto atentament la veu en off: “… le tocó (a Enric d’Ossó) vivir unos tiempos difíciles. Tiempos de feroz ateísmo, de guerras civiles, de liberalismo extremado, de reyes extranjeros, de República revanchista…”. Carai amb el guió, penso, potser és per què està escrit poc després de la mort de Franco (1975) i també que el guionista i director té vincles familiars i personals amb el món militar. Ell mateix va filmar a Toledo Un puente sobre el tiempo (1963), homenatge a la figura del alférez provisional⁷ de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil.

Recordo amb carinyo l’atmosfera de tota aquella filmació religiosa al poble, però durant aquests anys d’oblit de la pel·lícula he desenvolupat una urticària greu per tot allò que tingui relació amb l’Esglèsia Catòlica, entesa com a organització de poder humà i material. En canvi, sento un profund respecte i gran admiració per les persones que, mogudes per la seva fe, passen a l’acció intentant fer millor aquest món imperfecte.  Fa pocs dies va morir una d’aquestes persones: Maria Victòria Molins⁸, coneguda com a Viqui Molins, la monja del carrer, al barri del Raval a Barcelona. Tinc una petita sorpresa: va ser monja a Jesús. Miro amb atenció els crèdits de la pel·lícula i veig el seu nom com assessora del film.

També he abandonat el meu col·leccionisme generalitzat perquè ja ratllava aspectes patològics… Per cert, quan vaig portar el segell d’Enric d’Ossó al Noviciat em va rebre la Mare Superiora, ara penso si potser va ser Viqui Molins. Somrient, va acceptar el meu present i em va donar un munt de segells de les cartes que es rebien al Noviciat des d’arreu el món. Quin regal més bo!

*Fernando Jaime Soler

Notes:

1. Enric d’Ossó i Cervelló (Vinebre, 1840-Gilet, 1896). Sacerdot fundador el 1876 de la Compañía de Santa Teresa de Jesús. Professor al Seminari de Tortosa de matemàtiques i física. Desenvolupa una ampla activitat periodística, editora i educativa. Fundador d’associacions catòliques i de publicacions religioses. Beatificat l’any 1979 i canonitzat el 1993.
2. La beatificació és el reconeixement de l’Església Catòlica a una persona difunta que pot intercedir davant Déu en favor de les persones que així li demanen i quan ja s’ha confirmat un primer miracle per la seva intercessió. Un beat abans ha hagut de ser declarat Venerable i també Servent de Déu.
3. La canonització és la declaració de l’Església Catòlica sobre la santedat d’una persona difunta per la qual afirma que es troba al Paradís i que permet el seu culte com a Sant.
4. Quiero ser maestro (1977). Producciones San Pablo Films. Guió i direcció: Jose Luís Merino Boves. Repartiment: Javier Escrivá, Rafael Arcos, Maribel Hidalgo, Darío Escrivá. 40 minuts. Color.
5. Padre Damián de Molokai (Bélgica, 1840 – Hawai, 1889). Misioner catòlic de la Congregació dels Sagrats Cors que va dedicar la seva vida a cuidar leprosos. Canonitzat el 2009.
6. La representació municipal a l’acte de beatificació a Roma va ser aprovada només per un vot de diferència en Comissió Permanent de setembre de 1979 amb els vots favorables únicament de CDC (Vicent Beguer) i, curiosament, del PSUC (Josep Maria Castells).
7. Alférez provisional és un antic rang militar creat durant la Guerra Civil al bàndol franquista per a ocupar el buit d’oficials que existia a l’exèrcit colpista.
8. Maria Victoria Molins i Gomila (1936-2025). Religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús i activista social coneguda com a Viqui Molins, la monja del carrer. Arran un viatge a Nicaragua el 1981 decideix dedicar-se a les persones amb risc d’exclusió, reclusos, drogodependents, etc. Es trasllada a viure al Raval de Barcelona el 1995. Crítica amb l’actual església catòlica, defensora del matrimoni dels capellans i reivindicadora de major presència de la dona a l’església. El seu llibre Alexia, experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente inspirà la pel·lícula Camino (2008) de Javier Fesser.

Veure “Quiero ser maestro”:

Bibliografia:

La Voz del Bajo Ebro, Tortosa. Període 1962-1980.