1/ Portar 20.000 pastilles de viagra a l’equipatge no permet al·legar que eren per a consum propi. Ni tenint una vida sexual activíssima. Sense ànim de frivolitzar, pel possible component jocós de la qüestió, els números canten.
2/ La dosi màxima que hom pot prendre al dia és de 100 mil·ligrams. Eren les píndoles que portava el paio. Considerant els riscos del medicament, el metge indicarà, segons el pacient, si cal una dosi inferior i quantes vegades a la setmana o al mes. Per facilitar-ho, dos dels tres formats comercials, 100 i 50 mil·ligrams, poden partir-se en trossos de 25. La píndola de 25 no cal partir-la, és clar. Segons digui el metge, se’n prendran els trossos que calgui.
3/ En el supòsit que l’individu pogués prendre’s la dosi màxima cada dia, fet que no és precisament habitual, portava provisions per a 55 anys. Ara, si la recepta era per la dosi mínima, les 20.000 pastilles, convertides en 80.000 dosis i també consumides a diari, garantien alegria durant més de dos segles. El “sábado sabadete” hauria donat per
a 1.538 anys. Déu n’hi do.
4/ Els tres punts anteriors evidencien la importància de fer números abans de deixar anar afirmacions categòriques. Per exemple… Europa quedaria indefensa si Estats Units abandonés l’OTAN? No pot negar-se de forma absoluta. Però podria donar-se el cas que Europa estigui finançant realment la política militar global nord-americana?
5/ I és que passen dues coses. Una, que les flotes americanes de l’Atlàntic i el Mediterrani, encara. Però les del Pacífic o l’Índic, com defensen Europa si no és molt indirectament? I l’altra… Estats Units marxarà de les més de 200 bases i instal·lacions que té a Europa i que li són clau per a “dominar” Àfrica i el Proper Orient, on tantes coses es couen?
6/ Un exemple de la conveniència de valorar les coses globalment i no tan sols inicialment… Fabricar un cotxe elèctric, efectivament, contamina el doble que un de combustió. Però i en tota la vida útil del vehicle, incloent-hi el reciclatge final?
7/ Doncs quan un elèctric porta 20 mesos circulant ja ha compensat les emissions contaminants ocasionades durant la fabricació. A partir d’aquí, el saldo contaminant continua sent favorable, i no poc, a la propulsió elèctrica. Més ho serà quan es reciclin materials l’obtenció dels quals té també un impacte ambiental.
8/ Una discussió diferent, encara avui, és si els elèctrics són per a rics, ja que el seu preu continua sent més alt. Però també caldria fer números sobre el conjunt de l’operació, tot comptant els consums energètics posteriors. Les coses van en la línia dels punts anteriors. I el problema, si de cas, està en la inversió inicial, no sempre l’abast de tothom.
9/ Recordeu que fa molt que les llaunes de begudes són d’alumini. Per què, si és un material car? Doncs perquè se’n pot reciclar el 100% i això, a més de molt ecològic, l’acaba fent barat a llarg termini. El repte és que n’hi hagi una bona recollida selectiva, no que hi hagi llaunes per a rics o per a pobres.
10/ El capitalisme sap aprofitar-ho tot del porc. Què hi ha un desabastiment d’ous? Doncs algú inventa una empresa de rènting de gallines. Et lloguen una gallina i una caseta: 500 dòlars per sis mesos. Tu poses l’espai, el pinso i l’aigua. En total, la dotzena d’ous et surt a 20 dòlars, més del doble del preu que hi ha als supermercats, que ja
està disparat ell mateix, però evites el racionament que hi ha a molts establiments.
11/ Sense marxar dels Estats Units… Elon Musk ha durat a la Casa Blanca de Nadal a Sant Esteve. Era de preveure que no continuaria si hi perdia diners, com així ha estat. Però és més, la “fugida” no haurà sorprès precisament ja no el partit republicà, que ha deixat de pintar res en la política nord-americana, sinó el propi trumpisme.
12/ Massa fins i tot per a Trump? Podria ser. Ara, tot plegat sembla respondre a la difícil convivència de dos galls en el mateix galliner. Però ves a saber. Igual Musk continua movent fils en una posició menys exposada.
13/ Però sí, la realitat supera la ficció. Al capdavall, Trump era un “simple” empresari quan fa 35 anys va abraçar la causa dels aranzels, en no trobar finançament al Japó quan els seus negocis passaven dificultats. Va ser la primera vegada que va verbalitzar que el món sencer anava contra els Estats Units…
Fes el teu comentari