El debat sobre l’existència i el manteniment de la monarquia sovint es centra en la rellevància d’una institució amb profundes arrels històriques en un món modern, on les demandes de transparència, eficiència i justícia social són més grans que mai.
Mentre que alguns defensen la seva funció com a garantia de continuïtat i estabilitat, altres qüestionem la inversió econòmica i el cost d’aquest sistema en comparació amb les necessitats reals de la ciutadania.
La monarquia espanyola és un gran teatre, un conte de fades desfasat que només es manté perquè uns quants es fiquen entre sella i sella a alimentar la il·lusió. La realitat és que no té cap sentit al segle XXI. No és una institució democràtica, no aporta cap valor real i, el més greu, costa milions d’euros que surten de les butxaques dels ciutadans.
L’última polèmica sobre la princesa XXXX en biquini no és més que una mostra de la hipocresia que envolta aquesta institució. Les imatges, venudes per una suma indecent de diners, van ser censurades per alguns mitjans, retallades i ocultades amb l’esperança que el tema desaparegués. Però, per què tanta por? Per què la Casa Reial es desespera davant una simple foto d’una noia a la platja? Potser perquè tot el seu poder es basa en mantenir la imatge artificial d’una família perfecta, intocable i diferent de la resta dels mortals.
Però mentre la Zarzuela s’obsessiona amb controlar la seva imatge, els problemes reals s’acumulen. La sanitat pública es “desmorona”, l’educació pateix retallades, i el govern augmenta la despesa en armament mentre diu que no hi ha diners per a serveis essencials. I malgrat tot, la monarquia segueix rebent milions cada any. Quants? Massa. I per a què? Per mantenir palaus, pagar seguretat, vacances, vestits i tota una estructura destinada a perpetuar el seu privilegi.
El que s’ha pagat per unes fotos de XXXXX en biquini és indecent, no per la quantitat en si mateixa, sinó pel fet que en ple segle XXI encara hi hagi aquest interès malaltís per una imatge d’una noia jove a la platja.
Encara més preocupant és la reacció de la Casa Reial i de bona part dels mitjans de comunicació, que han fet mans i mànigues per silenciar la notícia, com si fos una qüestió d’estat.
El ridícul arriba a nivells estratosfèrics quan sabem que es van retallar articles, censurar vídeos i evitar qualsevol menció durant setmanes. De debò algú creu que ocultar unes fotos d’una princesa en bikini és una tasca de servei públic? O és simplement una mostra més de la por que té la monarquia espanyola a qualsevol cosa que s’aparti del guió oficial?
I no ens enganyem: aquí no hi ha cap mena de respecte cap a Leonor. Si realment es volgués protegir la seva intimitat, s’hauria optat per una estratègia diferent. Però no, l’únic objectiu era seguir alimentant aquest teatre de la suposada perfecció reial, que en realitat no és més que una farsa antiquada i sense sentit.
Diuen que la institució s’està modernitzant, que Leonor és el futur, que ara es vol empoderar la dona. Però, de què serveix si ni tan sols pot viure amb normalitat? Una jove que simplement vol fer vacances amb el seu nuvi es troba atrapada en la mateixa xarxa de falsedat i control que sustenta la monarquia.
Lo més gros de tot és que aquesta situació posa sobre la taula una realitat que molts prefereixen ignorar: encara vivim en una societat on es decideix què es pot veure i què no en funció dels interessos d’uns pocs. Ni dret a la informació, ni llibertat d’expressió, ni respecte per la protagonista de les imatges. Només censura, hipocresia i diners fàcils.
I no us ho perdeu… encara es critica si ere bonic o no el biquini…
Per sort, cada vegada més gent veu la monarquia pel que és: un vestigi d’un altre temps que no encaixa en el món d’avui. I per molt que intenta tapar el sol amb un dit, la realitat és tossuda.
I com si no en tinguéssim prou, ara ens arriba una sèrie d’una cadena privada que es permet posar en boca de la princesa insults contra els catalans en un partit de futbol. Una producció que no fa més que reforçar la idea de quin tracte rebem sempre des d’Espanya: menyspreu i caricatura.
Així que sí, que visqui la monarquia… però que la paguin els qui la volen. La resta, prou en tenim amb pagar la realitat.
Fes el teu comentari