1/ Potser ningú entén la xefla de Donald Trump per fer-se amb Groenlàndia. En el seu anterior mandat, estava disposat a comprar-la. Ara no ha descartat l’ús de la força, tot i que ha acabat reculant cap a amenaces econòmiques. Potser perquè envair el territori d’un aliat sigui massa, fins i tot per a l’actual president nord-americà.
2/ El Tractat de l’OTAN estableix una resposta conjunta de tots els estats membres contra una agressió a qualsevol d’ells. Però no parla de què passaria si la invasió al territori d’un dels membres és d’un dels seus propis aliats. Segurament perquè a ningú dels signants li passava pel cap que això pogués ocórrer. No eren socis per defensar-se mútuament de la resta del món?
3/ En sentireu explicacions geopolítiques, algunes relacionades amb interferir alguna mena d’aliança entre Rússia i Xina. Però el “domini” de què estem parlant és més aviat econòmic. I algunes dades ho posen de manifest.
4/ Una de les principals rutes marítimes comercials és la que connecta els ports de Shanghai i Hamburg. Dit d’una altra forma, el principal productor mundial de tot, tot i tot, amb la via d’entrada a la primera economia europea. Si els vaixells van pels oceans Pacífic i Índic fins al canal de Sues, continuen per la Mediterrània, passen per l’estret de Gibraltar i tiren Atlàntic amunt fins al nord d’Alemanya, triguen 35 dies. Si per evitar la pirateria del Golf Roig, van a tombar per Sud-Àfrica, sumeu-li 15 o 20 dies més.
5/ Però hi ha una ruta àrtica de només 18 dies. És un factor competitiu en un món occidental que tot ho vol per abans d’ahir. I sabeu què hi ha al mig, a l’entrada del nord de l’Atlàntic, en un punt més que estratègic? Ho heu endevinat, Groenlàndia.
6/ Certament, aquesta ruta àrtica depèn en alguna mesura d’una bona entesa amb Rússia, si voreges la seva costa, ni que sigui pel vaixell trencagels que ha d’obrir-te camí. Però i si vas a tombar pel nord del Canadà? Més curt i més fàcil, també pel que fa al trencagels més que al factor geopolític.
7/ És més, en pocs anys el canvi climàtic farà més transitables les rutes àrtiques, vagis per la banda de Rússia o per la banda de Canadà. De tres mesos de pas obert, passaràs a nou mesos, o més. Serà abans de 25 anys.
8/ I no és que el cost del transport (temps i combustible) es reduirà dràsticament, a més de l’estalvi del trencagels. És que les assegurances, cares encara avui a la navegació àrtica, perquè si un vaixell s’hi embarranca és un senyor problema, passaran a ser competitives. S’estima que passaran a costar una tercera part, o menys.
9/ S’entén, doncs, l’interès de Trump per annexionar també el seu veí canadenc, tot i ser-hi també amic? Only business.
10/ La cosa va més enllà de la guerra comercial que mantenen des de fa anys Estats Units i Xina. Fins i tot en les seves anades i tornades i en la darrera tempesta aranzelària. És a dir, en el que s’intensifiquen, com quan l’anterior mandat de Trump; o els intents recíprocs de no fer-se gaire mal en alguns temes energètics, com els intercanvis de petroli i gas liquat que els interessen a tots dos.
11/ I per això potser podem entendre que el canal de Panamà no ha deixat de ser estratègic. Però hi ha altres indrets que no ho semblaven, però ho són, com Groenlàndia.
12/ Hi ha factors col·laterals, o no tant, que ho refermen. Qui ha estat fins ara la mà dreta de Trump? Elon Musk. És a dir, algú que basa la seva riquesa econòmica personal en negocis a la Xina. Sense anar més lluny, sabeu on es fabriquen la pràctica totalitat dels components dels cotxes Tesla?
13/ Justa la fusta, però la qüestió és més complexa. On s’ensamblen els Tesla? Doncs en bona part a Xina i a Estats Units, principalment. Però una “fàbrica” equiparable en importància és a l’estat federal alemany de Brandenburg. És més, a Alemanya és on Tesla produeix principalment els seus carregadors, especialment els supercarregadors. I amb quins components? I on desembarquen? Rellegiu el punt 4.
14/ Aneu lligant caps?
15/ Igual Trump i Musk no tenen interessos coincidents. No és el mateix controlar un flux optimitzat de mercaderies xineses amb la resta del món, que protegir-lo. Controlar-lo pot significar, en un moment donat, interrompre’l. Protegir-lo, no.
16/ Per descomptat, Groenlàndia compta amb enormes recursos naturals encara per explotar. I això la fa també un territori molt desitjable. Canadà no li va al darrere en riqueses naturals. Però, com haureu llegit si heu arribat fins aquí, hi ha altres factors implicats.
Fes el teu comentari