L’Ajuntament de Móra d’Ebre va entregar este dimarts l’estudi aeronàutic per als terrenys destinats a la construcció del nou heliport dels serveis d’emergències. Este estudi serà ara avaluat per la subdirecció d’Aeroports, una etapa clau abans que el Govern pugui posar en marxa el projecte de construcció de la nova base aeronàutica a la capital de la Ribera d’Ebre. Segons el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, l’helicòpter no tornarà a Móra d’Ebre fins que no estiga acabat el nou heliport, ja que la nova empresa adjudicatària no el retornarà fins a tindre’l operatiu.
Recuperació del servei d’helicòpter a la Ribera d’Ebre
Després de la rescissió del contracte entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’empresa Eliance, que gestionava l’helicòpter medicalitzat de Móra d’Ebre, la Ribera d’Ebre s’ha quedat temporalment sense aquest servei. La nova empresa adjudicatària, SAF, ha traslladat l’helicòpter a Reus i no el retornarà a Móra d’Ebre fins que el nou heliport 24 hores estiga llest. Gonell ha lamentat aquest desplaçament, però ha destacat que, malgrat tot, el servei d’emergències aeris està garantit amb tres dels quatre helicòpters operatius al país. La prioritat és accelerar la cessió dels terrenys per poder iniciar la construcció del nou heliport.
Nou model de gestió del Parc Natural dels Ports
Un altre dels punts destacats va ser la gestió del Parc Natural dels Ports, que ha canviat amb la no renovació de la comissió de serveis d’Antoni Curcó, que fins ara era el director del parc. Segons el delegat del Govern, la voluntat és que la nova direcció sigui “més pròxima” als alcaldes i “més participativa”, una decisió presa a causa de les crítiques que els municipis havien traslladat al model anterior. L’objectiu és crear una figura més gerencial que treballi de manera més col·laborativa amb els ajuntaments i els propietaris del massís dels Ports.
També s’ha creat un consell d’alcaldes a les Terres de l’Ebre per tractar temes estratègics del parc natural i garantir la representativitat de tots els municipis. Aquest consell es reunirà cada dos mesos per poder arribar a acords i garantir que el parc sigui una eina de desenvolupament regional.
Fons de Transició Nuclears per al desenvolupament industrial i educatiu
En la reunió del consell de direcció del Govern a les Terres de l’Ebre, també es va tractar el balanç de la 26a reunió del Fons de Transició Nuclears, on es va acordar una nova convocatòria de 23 milions d’euros per al desenvolupament de polígons industrials. A la Ribera d’Ebre, es preveu l’ampliació de La Verdaguera a Móra d’Ebre amb una inversió de 6,53 milions d’euros per a 18 hectàrees. També es destinaran 3,25 milions d’euros a la millora de Les Forques de Bot, a la Terra Alta, per facilitar la implantació de l’empresa Olives Blai.
Aquesta convocatòria també inclourà una partida de 5 milions d’euros per a explotacions agràries i 3 milions d’euros per a autònoms i petites empreses. A més, es destinaran fons per a la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre i l’expansió de l’oferta universitària de la UNED. També es planteja la creació de l’Escola 42, un projecte centrat en la innovació i les noves tecnologies, pendent que Telefònica validi la ubicació a Tortosa.
Obres de carrils 2+1 a la C-12 i altres infraestructures
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre també va avançar que la setmana vinent començaran les obres del primer tram de carrils 2+1 a la C-12, l’Eix de l’Ebre, entre Tivissa i Móra la Nova, amb una inversió de 8 milions d’euros. Aquest projecte ha estat retardat per un entrebanc amb una expropiació, però finalment s’iniciarà la setmana que ve. A l’estiu, es preveu que comencin també les obres del tram entre Amposta i Vinallop, a Tortosa, amb una inversió de 21 milions d’euros.
D’altra banda, el Pla Director Urbanístic (PDU) del Catalunya Sud, que inclourà l’estació intermodal, es podria aprovar inicialment a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya a final de març. Mentrestant, el Govern està quantificant els danys que els forts vents de fa uns dies van causar a muscleres, hivernacles i cultius com els arrossars, així com els danys als arbres al Baix Ebre i el Montsià, on molts arbres van ser arrencats per la força del vent.
Fes el teu comentari