L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta ha restaurat i ha posat a disposició del públic els primers pergamins escrits en hebreu localitzats a les Terres de l’Ebre, documents que daten de finals del segle XIV i principis del XV. Els pergamins van aparèixer de manera casual a principis del 2024 dins les cobertes de dos llibres de ca Coll a Vilalba dels Arcs, que havien estat enquadernats força dècades més tard. El propietari del fons, Joaquín Ferrer, va acabar donant a l’arxiu un total de 33 volums, entre els quals hi havia aquests pergamins.
Segons la directora de l’Arxiu, Laura Tienda, “és la gran particularitat de la troballa que sigui un document antic en hebreu dins les Terres de l’Ebre, més enllà de la singularitat que s’hagués reutilitzat per enquadernar un altre llibre, una pràctica habitual a l’època”.
Restauració i identificació acadèmica
Els tècnics de l’arxiu van detectar des del primer moment que les cobertes dels llibres, datats del 1569 i 1628, contenien textos amb caràcters que podrien correspondre a l’escriptura hebrea. Es va decidir extreure les cobertes i iniciar la restauració dels volums que ho requerien. La restauració va ser portada a terme per la restauradora Blanca Muñoz.
Un cop recuperats i digitalitzats, el professor jubilat de la Universitat de Granada, José Ramon Ayaso, va confirmar que els pergamins formaven part d’un rotlle de la Torà, concretament dels capítols finals del Llevític. Tienda destaca que “el fet que aquests documents en hebreu apareguin després del decret d’expulsió dels jueus del 1492 reforça la singularitat de la troballa i la importància de l’estudi”.
Context històric i significat
Els estudis suggereixen que els pergamins podrien haver estat sostrets d’una sinagoga durant episodis de violència contra la comunitat jueva, com els progroms de 1391 o la campanya de pressió impulsada per Benet XIII, que va desembocar en la Disputa de Tortosa (1413-1414). Segons Tienda, “utilitzar un text sagrat jueu per enquadernar un llibre d’escola reflecteix desconeixement i una certa denigració del document. Entre la data del manuscrit i l’enquadernació podrien haver passat uns 200 anys”.
Estudi i divulgació
Per aprofundir en el coneixement dels pergamins, l’Arxiu va comptar amb la col·laboració de la doctora i hebraista de la Universitat de Vic, Irene Llop, que aquest divendres oferirà una conferència oberta al públic per presentar els resultats del seu estudi. Tienda subratlla que “aquests documents permeten connectar-nos amb la història de la comunitat jueva a les Terres de l’Ebre i aportar nous coneixements sobre la seva cultura i pràctiques religioses”.
Accés i conservació del fons
L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta i el del Baix Ebre van acordar unificar el fons de ca Coll, que inclou 33 volums dels segles XVI i XVII i sis pergamins, més deu protocols notarials del segle XVII. Gran part d’aquesta documentació es pot consultar en línia a través del web Arxius en Línia, facilitant l’accés i la preservació del patrimoni cultural del territori.
Fes el teu comentari