Unió de Pagesos ha alertat que la progressiva limitació administrativa dels productes fitosanitaris per conrear arròs al delta de l’Ebre converteix el sector en dependent dels productes de grans empreses i amenaça la seva viabilitat. El sindicat agrari ha tornar a reclamar a les autoritats estatals i comunitàries que ofereixin alternatives davant la progressiva limitació de l’ús de productes fitosanitaris. Argumenten que l’opció d’utilitzar llavors resistents a algunes malalties i herbicides, substituint les varietats autòctones adaptades al territori deltaic, augmentarà aquesta dependència i farà caure la producció. També critiquen que la limitació de l’ús de drons, per la manca de productes registrats per a ús aeris.
El responsable de l’arròs de la Unió d’Unions, Rafel Verdiell, ha explicat que els agricultors europeus només poden utilitzar actualment una tercera part dels productes fitosanitaris d’ús habitual a tot el món. En una reunió de la mesa sectorial de Sanitat Vegetal a l’Estat, ha precisat, “van caure” de la llista 35 productes més, que deixaran de figurar dins de la llista de reconeguts.
La mesura alarma el sector de l’arròs, sobretot davant la manca d’alternatives eficients per tractar plagues com el xylo o el fong de la periculària i tractar de forma efectiva la proliferació de males herbes. Verdiell remarca que, en el cas dels tractaments de l’arròs, no només s’han suprimit productes sinó “famílies” senceres.
“Demanem a l’administració alternatives per lluitar contra les plagues. Es carreguen productes sense donar-nos alternativa”, es queixa Verdiell, tot recordant que, en el cas del xylo, per exemple, es va estendre l’ús de sistemes biològics basats en trampes de feromones. En el cas de la plaga de ‘Lissotrhoptrus oryzophilus’, que va arribar a Catalunya el 2018 i provoca pèrdues de rendiment, s’ha denegat l’autorització del producte per combatre’l que ja s’utilitza a Itàlia.
El sindicat agrari confiava que l’aprovació d’una llei òmnibus europea permetés harmonitzar aquestes diferències i establir un marc comú de pràctiques. Per contra, lamenta Verdiell, el sector del delta de l’Ebre es veu cada vegada més empès cap a l’ús de llavors de varietats híbrides (generades a partir de mutagènesi) resistents a determinats productes fitosanitaris de firmes comercials concretes.
Predomini de llavors no autòctones
Al Delta, al voltant d’un 80% de la producció d’arròs plantada enguany surt d’aquest tipus de llavors. “Són molt resistents a plagues o herbicides, però poc adaptades al Delta: la salinitat afecta molt i les produccions no són molt altes. Les varietats nostres reconegudes no les podem fer. Comercialment, pot resultar un problema”, ha assenyalat Verdiell, tot apuntant que això genera una “dependència” al sector. “Ens obliga a comprar llavor i fa comprar preus desorbitats i fa baixar rendibilitat conreu”, precisa.
Plou sobre mullat, segons el sindicat, que es queixa també per les limitacions que pateix la introducció de la tecnologia de drons als arrossars després que el govern espanyol hagi decidit no autoritzar productes per a ús aeri. Fa un any, un grup conservacionista va denunciar que aquests fitosanitaris no haurien estat dissenyats expressament per aquesta modalitat. A la pràctica, això evita que enguany es puguin veure tractaments amb drons al Delta, una eina que consideren “molt útil” (permet evitar accedir amb els tractors als camps inundats i els problemes que això genera) i que treballa a baixa altura. “Cap casa comercial vol ara registrar productes comercials per a drons”,
Segons el responsable nacional del sector de l’arròs de la Unió de Pagesos, Josep Antoni Vidal, aquestes restriccions dificulten la viabilitat d’un sector que, asseguren, ha vist com entre 2015 i 2025 es reduïa el nombre d’explotacions en un 39,7% a Catalunya. “Volem tenir estabilitat a llarg termini”, ha tancat Vidal.
Fes el teu comentari