El projecte Thalassa impulsa des de fa poc més d’un any immersions en diferents punts del litoral català per escanejar embarcacions enfonsades i crear-ne models tridimensionals. La iniciativa té una vessant divulgativa i científica i busca documentar, conservar i fer més accessible el patrimoni subaquàtic contemporani.
L’equip treballa amb càmeres d’acció i material audiovisual convencional, amb què pot escanejar derelictes situats a profunditats d’uns 40 metres. Fins ara, ja s’han documentat una vintena de vaixells, la majoria a la costa tarragonina.
A l’Ametlla de Mar ja se n’han registrat quatre. Un dels últims ha estat el Pepito La Lula, un pesquer de 26 metres d’eslora i construït en fusta, enfonsat fa 25 anys a uns 30 metres de profunditat.
Fotogrametria al cementiri de vaixells de la Cala
Abans de cada immersió, l’equip prepara des de terra tots els detalls tècnics i recopila informació sobre el derelicte. Les condicions meteorològiques i l’estat de la mar també són determinants per poder fer la documentació.
En el cas del Pepito La Lula, sis submarinistes s’han endinsat al conegut cementiri de vaixells de la Cala per fer-ne la documentació fotogramètrica, amb la col·laboració logística del Dive Center La Frau.
En poc més d’una hora, l’equip va poder enregistrar el derelicte. Posteriorment, totes les imatges es processen per generar el model tridimensional.
El vaixell presenta un estat de conservació més degradat que altres embarcacions metàl·liques, una característica que també permet seguir-ne l’evolució amb el pas del temps.
Una vintena de derelictes documentats
A banda de l’Ametlla de Mar, Thalassa ha treballat especialment al Parc Submarí de la Costa Daurada, on ha documentat set derelictes.
La resta dels treballs s’han repartit per indrets com Roses, l’Escala i Palamós, així com el pantà de Canyelles, on l’equip ha escanejat una ermita enfonsada.
Els models tridimensionals permeten observar l’estat de cada element i contribuir a preservar-ne la memòria. Les dades es posen a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta i també poden servir als clubs de submarinisme per preparar les seues immersions.
El director del projecte, Albert Vim, explica que se centren principalment en embarcacions contemporànies i també en derelictes amb un valor sentimental especial per al territori.
Un sistema amb una taxa d’èxit de fins al 90%
L’equip ha desenvolupat un protocol propi d’escaneig a partir de l’experiència d’altres grups internacionals i l’ha adaptat a les característiques dels derelictes del Mediterrani.
Segons Vim, actualment aconsegueixen que entre un 80% i un 90% de les imatges capturades puguin ser utilitzades posteriorment per generar els models tridimensionals.
Un dels principals reptes del projecte és, però, el finançament. L’equip busca suport per cobrir les despeses de les immersions, especialment les relacionades amb els gasos de les bombones.
També consideren que incorporar elements de propulsió submarina permetria fer els escanejos d’una manera més ràpida i segura.
El Cavour, el gran objectiu
La mirada del projecte està posada ara en un dels derelictes més coneguts de l’Ametlla de Mar: el Cavour.
Situat a uns 52 metres de profunditat i amb 120 metres d’eslora, es va enfonsar l’any 1917 després d’un xoc amb un vaixell auxiliar i la seua història està vinculada a la Primera Guerra Mundial.
Vim considera que aconseguir-ne un model tridimensional seria “la cirereta” de la primera etapa del projecte Thalassa.
Per poder afrontar aquesta prospecció, l’equip busca un soci amb qui desenvolupar l’escaneig i manté contactes amb diferents entitats, entre les quals el Centre d’Arqueologia Subaquàtica, per establir convenis que permetin continuar documentant el patrimoni submergit.
Fes el teu comentari