La tradició de la jota i la modernitat electrònica col·lisionen en l’obertura d’Eufònic

ACN // El festival Eufònic ha començat a sonar aquest dijous al vespre a la plaça del Cóc de Sant Carles de la Ràpita amb l’atrevida “col·lisió” entre la tradició de la jota i la modernitat electrònica, amb dansa contemporània i tradicional. “A vore”, l’espectacle inaugural, amb la ballarina senienca Sónia Gómez, la tortosina Carme Balagué i el grup pop Astrio, dirigits pel tortosí Ramon Balagué, vol marcar la pauta d’un dels nous diàlegs que vol plantejar el certamen en la seva vuitena edició: el de la tradició i la modernitat. Pop, folk, rap o electrònica experimental ompliran les tres nits i els tres dies d’un festival que, més enllà de la combinació que proposa en el seu cartell, manté com a gran senyal d’identitat el paisatge omnipresent del gran escenari que esdevé el paisatge de les Terres de l’Ebre.

El concert d'”A vore” que s’ha presentat a Eufònic com la versió més “gamberra i canalla” de l’espectacle que, coproduït pel Mercat de les Flors, l’Auditori de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa, va aconseguir el Premi Butaca el passat 2018. La reflexió sobre la identitat contemporània que planteja redibuixa els límits entre la modernitat i la tradicionalitat, fusionant la música electrònica i la dansa contemporània, amb els cants de llaurar, les dolçaines i una balladora de jotes.

“És un intent de col·lisió entre la música i la dansa tradicional –no només això: el pensar, el parlar i les coses antigues-, amb la dansa moderna. És una col·lisió frontal, a lo bèstia i a veure què surt. No és una fusió, és una col·lisió”, precisa Pau Puig, dolçainer i percussionista tradicional que participa en l’espectacle. Una proposta, ha explicat, que ha anat evolucionant des de la seva concepció primigènia que torna als escenaris de carrer després de nombroses representacions en teatres i recintes tancats.

Puig assumeix “la festa i el ball” com el punt de trobada bàsic entre aquests dos gèneres. “Ens ha ajudat molt la idea d’engrescar la gent a moure’s i a ballar”, apunta. També la seva capacitat de comunicació. Per contra, precisat, la dificultat arriba a l’hora de conjuminar els ritmes ternaris i trencats, amb afinacions particulars, de la música tradicional amb el trencament que proposen els ritmes moderns.

Amb aquesta actuació, doncs, Eufònic arrenca la seva programació amb cinquanta artistes i vuit espais diferents, principalment focalitzats a Sant Carles de la Ràpita però amb el gran ganxo del concert electrònic sota les estrelles de William Basinski, amb les entrades esgotades, aquest dijous a la nit a l’Observatori de l’Ebre de l’Ebre. El director d’Eufònic, Vicent Fibla, ha refermat el caràcter “únic” del certamen pel que fa a la combinació d’estils, gèneres i artistes. “Més que per les propostes, pel conjunt i, especialment, allà on es ressitua. És un dels encerts, però fa que sigui més complicat tirar-ho endavant. Però és un dels seus valors”, apunta.

Fibla descarta la voluntat d’atreure quantitativament el públic al festival . “Ens movem en unes xifre constants. No creiem que sigui un festival que necessiti deu cops més públics per ser un èxit i funcionar. Ens interessen molt aquelles propostes que reben molt de públic que respon i moltes d’aquelles que respon molt poca quantitat de públic però que aprecia la proposta i el caràcter experimental que té”, ha tancat.