‘Per no despenjar una pancarta’, per Anton Monner

A un país normal ningú es podria creure que, per no despenjar una pancarta, el seu president pugui ser inhabilitat. Però com Espanya no és un país normal, on allò que no agrada a alguns es penalitza, vet aquí que amb molta possibilitat el MHP Torra pot ser inhabilitat per uns tribunals que més que jutges fan de polítics. Haurien de significar imparcialitat, igualtat i, fins i tot, honestedat. I com no és així els catalans tenim uns polítics que guanyen les eleccions i el tribunals no els permeten ser presidents, diputats o eurodiputats, en nom de la llei, sigui justa o injusta. Les lleis les equiparen i les maniobren a conveniència, per cada cas. La llei del vot, essència de la democràcia, no la deixen exercir, i amb majoria parlamentària, el acords del Parlament els rebutgen constitucionalment. Un estatut aprovat per ells i ratificat segons la seva llei, com no els agrada, el destrueixen. No admeten diàleg i responen atonyinant i empresonant.

Espanya s’ha posat a l’altura de la Xina, Turquia o Rússia, i cada cop s’allunya més de Suïssa o del Canadà. Vet aquí que el president parla de desobediència pacífica davant la repressió!

Aquí hom pot permetre que els ordinadors de la comptabilitat d’un partit corrupte pels quatre costats, que tothom ho sap, ho coneix i es evident, se l’absolgui per manca de proves. En canvi, sense aplicar la presumpció d’innocència, tenen tancats a polítics i dirigents socials catalans de fa més de dos anys sense judici ni sentència. En un país on es poden fer fusions bancàries pels interessos d’uns quants a favor d’uns bancs que se’ls ha injectat milions i milions de diners públics, i paral·lelament es desnonen milers de llogaters i famílies que no poden pagar les hipoteques als mateixos bancs. Amb els cabdals de tots en fan el que volen i quan els convé, la llei diu això o diu allò o inhabiliten o condemnen. Aparentment no és un país normal, el que vivim! Tothom ho sap i ho veu però quan el consentiment va en contra d’allò que ells no volen ni desitgen, la gent ha de callar i atorgar!

I aquest és el cas de Catalunya quan Cs, PP, PSOE i Vox, treballen tots a una, amb el vist i plau de la Corona, la premsa, els jutges i la policia. Catalunya quan surt del solc que ells han marcat, perquè son majoria, poden destruir l’Estatut, apliquen la llei sempre a la seva conveniència. I quan han vulnerat tots els principis d’igualtat que han ser les bases i el fonament de la llei, empresonant polítics i a dirigents socials perquè no son del seu color, apliquen la llei del més fort. No admeten ni la igualtat i la legalitat!

Vet aquí que el president, per exhibir un cartell i un llaç al palau de la Generalitat, sense tenir en compte la llibertat d’expressió, uns jutges li diguin que és il·legal, en període electoral, i un altre tribunal el cridi a judici, amb intencions d’inhabilitar-lo. Jutges que ja han manifestat per davant la seva condició de que tot allò que faci l’independentisme s’ha de reprimir. La “unidad” està per sobre de qualsevol altra consideració. Aquesta és la democràcia que impera en aquest país qüestionada per polítics d’arreu d’Europa. Espanya s’ha posat a l’altura de la Xina, Turquia o Rússia, i cada cop s’allunya més de Suïssa o del Canadà. Vet aquí que el president parla de desobediència pacífica davant la repressió!

En nom de la democràcia i de la justícia –la seva- poden fer el que vulguin perquè son majoria. I pel mateix no deixen celebrar un referèndum perquè saben que el perdrien, ni permeten dialogar. Prefereixen reprimir, en nom de la llei, i culpar. Aquesta és la democràcia amb la qual combaten el que ells diuen “la insolidaridad de los catalanes”. Mani el dictador Franco, destructor nat de la democràcia per la força de les armes, assassinant milers dels seus contraris i encara jeu al mausoleu, o manin els “demòcrates” Rajoy, Aznar, González o Sánchez, tots tenen el mateix objectiu: “aquí manem nosaltres i els catalans han de passar pel camí que volem nosaltres”. Davant d’això al poble català només li queda la força del poble per la mobilització, la parada de país i la desobediència pacífica civil per combatre la repressió, diu el president. I el poble l’escoltarà, MHP!