L’escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) retorna al panorama literari amb ‘Homenatge als caiguts’ (Rosa dels vents), un nou llibre en què recupera 80 dels relats curts que retransmetia en directe al programa ‘El matí’ de Catalunya Ràdio, durant la seua etapa com a col·laborador entre el 2006 i el 2008. Amb motiu de la presentació, Sánchez Piñol ha definit este divendres l’obra com una “victòria de la narrativa per sobre de l’actualitat”. L’autor de ‘Victus’ i ‘La pell freda’ ha insistit també que, amb un conjunt d’històries diverses que “evadeixen l’actualitat” i que “continuen vigents una dècada després”, ‘Homenatge als caiguts’ és una obra que reflexiona sobre els límits del periodisme i la literatura.
“Són uns relats molt amens i molt divertits, un recull de contes dissenyat perquè la gent s’ho passi bé”, ha afirmat Sánchez Piñol. Es tracta d’una recopilació de 80 relats curts recuperats dels arxius de l’emissora pública sobre temes molt diversos, on la realitat i la ficció es barregen. Així, històries com la d’un pollastre que va viure durant dos anys sense cap o la d’una noia que va sobreviure a una caiguda de més de 10.000 metres d’alçada es reuneixen en un volum que manté un estil narratiu i ‘piñolià’, segons defensa l’autor. “És inquietant com la narrativa s’emancipa no de la veritat, sinó de la mateixa realitat”, ha explicat Sánchez Piñol en relació al caràcter universalista de les històries, que, una dècada després “segueixen perfectament vigents”.
L’escriptor barceloní ha recordat l’etapa de col·laboració amb la ràdio pública catalana quan cada dijous a les vuit del matí retransmetia en directe un conjunt d’històries breus a la contraportada del programa ‘El matí’ de Catalunya Ràdio, en aquell moment presentat per Antoni Bassas. Només disposava de dos minuts per narrar contes breus, que no tenien més d’un foli i mig d’extensió, i que, segons ha subratllat, contenien els tres actes de la narrativa: el desenvolupament, el nus i el desenllaç.
Sánchez Piñol també ha remarcat que els relats recopilats al llibre no són articles de premsa, sinó “articles en format narratiu”, motiu pel qual ha considerat que la creació d’aquestes històries van ser “un repte”, ja que s’havien d’explicar al públic en un format molt breu i a través d’un programa radiofònic.
Històries recuperades dels arxius
Durant l’acte de presentació de l’obra, l’autor ha celebrat que s’hagin pogut recuperar els textos, que ell mateix no havia guardat, perquè tal com ha reconegut, té una “idea intranscendent” del que escriu. És per això que la iniciativa de fer el recopilatori va néixer de la mà de l’editor de Rosa dels vents, Jordi Riambau, que va recuperar “els tresors” dels arxius de l’emissora pública. L’autor també ha assenyalat que se sentia “molt orgullós” de col·laborar en aquells moments amb Catalunya Ràdio, ja que és “una de les estructures d’estat”, i ha afegit que va ser un “honor” i una “responsabilitat” participar-hi fent el que millor sabia fer, és a dir explicar històries.
El límit entre el periodisme i la literatura
“Està bé que a les vuit del matí en un mitjà públic puguis fer una peça parlant de Tolstoi”, ha declarat l’autor, i ha afirmat que el llibre pot servir també per reflexionar sobre els límits que existeixen entre la realitat i el periodisme. Són “peces narratives en elles mateixes”, que funcionen de manera autònoma, segons ha insistit Sánchez Piñol, element que considera “l’autèntic mèrit” del llibre.
D’altra banda, l’autor ha declarat que està molt satisfet amb l’acabat final del llibre perquè reflecteix l’essència de “petita càpsula” que conté “molts móns” i ha afirmat que els relats són “volàtils” però que contenen un “petit transfons moral sense sermons”, ja que la seua tasca es redueix a explicar històries i fer que cada lector “extregui les seves pròpies conclusions”. // Via ACN.
Fes el teu comentari