‘La resistència’, per Jesús Gellida

El 14-O serà recordat com un dia fatídic per als drets i llibertats democràtics de l’Estat espanyol i per l’inici d’una nova fase antirepressiva.   

La condemna entre 9 i 13 anys de presó per sedició i malversació als líders independentistes és un punt d’inflexió. La sentència és l’expressió d’un fracàs profund de la política. Una situació que mai hauria d’haver arribat als tribunals ni passar per la repressió a un moviment pacífic i democràtic. Les idees no s’empresonen sinó que es debaten. En aquest sentit, la presó i la repressió mai poden ser la solució d’un conflicte que és polític. El legítim dret de protesta, de reunió, de manifestació i d’expressió és interpretat pel Suprem com un aixecament tumultuari en una sentència que agreuja l’abisme amb l’Estat. Una sentència, a les portes d’unes eleccions generals d’alta tensió política i amb la indignació als carrers, que és un torpede a la convivència i a la governabilitat. La sentència arriba després de dos anys de presó preventiva, d’una escalada repressiva contra la dissidència pacífica i d’un judici on han quedat en entredit les garanties democràtiques del sistema judicial. En aquest context, el president en funcions, Pedro Sánchez, radicalitza el seu discurs i amenaça, dia rere dia, amb l’aplicació del 155 o de la llei de seguretat nacional. Un nou gir interessat a la dreta en plena precampanya electoral, on la resolució dialogada i negociada del conflicte queda arraconada, i la repressió i les retallades de llibertats es situen com a una No solució que empeny cap a la desobediència civil. 

Una sentència contra una opció política –l’independentisme– i contra un dret exercit democràticament –el de l’autodeterminació– que marcarà el futur polític de l’Estat, que serveix per a reactivar l’euroordre contra Carles Puigdemont, que obri la via del TEDH per a les defenses i que ha rebut el rebuig d’una àmplia majoria de la societat catalana. En aquest sentit, el Tsunami democràtic és la resposta massiva del sobiranisme a la repressió. Una campanya de lluita no violenta i de desobediència pacífica que ve acompanyada de les Marxes per la Llibertat i de jornades de vaga general. El Tsunami vol ser el Momentum en el que el sobiranisme recuperi la iniciativa. Al respecte, milers de persones han secundat l’acció de bloqueig massiu de l’aeroport del Prat, que la policia ha reprimit amb brutalitat.

Una situació que posa el definitiu punt i final a la revolució dels somriures i dóna pas a l’independentisme de resistència. Una nova fase en la que el moviment independentista, tot i la desorientació política, ha de sumar aliats –dins i fora de Catalunya– en defensa de les llibertats i contra la deriva autoritària del Règim del 78 per articular un nou front democràtic antidepressiu que recuperi l’esperit de l’1 i el 3-O sota la bandera de l’amnistia, la democràcia i l’autodeterminació.     

*Jesús Gellida és politòleg i investigador social.