‘La ràbia contra la sentència’, per Anton Monner

El poble català està molt enfadat. Mentre el president Sánchez diu que l’independentisme està mort, la veritat resulta ser una altra; mai havia estat tan viu com ara, com a conseqüència de la sentència. La gent, estan enfadats, i més que mai s’incrementa la sensació que Espanya no entén res del que succeeix a Catalunya. I si ho entenen tanquen els ulls i posen el cap sota l’ala per no voler baixar del ruc. Prefereixen treure la policia al carrer per atonyinar a gent pacífica, on s’hi barregen provocadors i infiltrats, alguns pagats, que encenen contenidors i xafen el que troben al seu davant. Quan veiem la premsa espanyola, o escoltem la televisió i els discursos dels polítics estatals, sabem que menteixen! Algun diari, fins i tot, treu a la mateixa pàgina ressenyes diferents de les edicions d’Espanya i de Catalunya. Quina vergonya de sembrar la catalanofòbia i electoralisme per guanyar a vots a Espanya! I a la vegada ens tracten a nosaltres de mentiders. És la seva veritat, la que es volen creure però que malgrat repetir-la una i altra vegada, pensen que poden convèncer i no ho aconsegueixen. La realitat és que els prevaricadors la poden repartir, alimentant la catalanofòbia, però a aquí a diari s’incrementa l’enuig. I mentre Sánchez diu que l’independentisme està mort, Casado manifesta que s’ha de reprimir i atonyinar, i Rivera, que és l’autèntic piròman de la farsa que ell en el seu dia va muntar, voldria inundar casa nostra de policies i soldats de “la legion” per reprimir-nos com si realment es tractés d’una guerra civil. I la realitat del poble català és que cada cop hi ha més sentiments adversos i més empipament general perquè polítics i membres de la societat civil innocents estant  empresonat sense justificació i jutges i govern venen els que volen contrariant la veritat. 

Des de la premsa i la policia espanyola, en el judici, s’hagueren hagut de muntar relats periodístics, no havent escoltat les proves que les defenses dels encausats volien aportar i han sentenciat per venjança. Ara tenim els nostres líders empresonats, per anys, sense poder conviure amb les seves famílies i sense poder exercir, malgrat haver guanyat els escons corresponents, com a polítics. Se’ns nega el pa i l’aigua i s’escampa la sal de la discòrdia pels carrers quan es manifesten centenars de milers de persones pacífiques que es senten enganyades pretenent sotmetre-les a la seva voluntat. I repeteixo com en altres articles; desitjarien, com ho han fet durant segles, reprimir el poble català amb els canons, i acabant amb enforcant o afusellant els respectius líders. Les escopetes de bales de goma que empra la policia els semblen poc. Cada cinquanta anys s’ha de bombardejar Barcelona; i si no ho aconsegueixen d’una manera o fan de l’altra. La radicalitat del nacionalisme tronat d’una Espanya imperial es succeeix cíclicament durant la història. I malauradament així els va!

Però les circumstàncies han canviat. I la por instal·lada amb la repressió d’anys de dictadura no és la mateixa que l’actual quan la sospitosa democràcia que ens envolta no els permet l’ús dels canons. Poden actuar des de la justícia, des de la premsa, des de la monarquia i des d’un govern que ven la possessió de la veritat absoluta i els catalans som tots un rebels que s’han d’eliminar. I aquest és l’error! Creuen que reprimint, repetint discursos dient que han vençut l’independentisme, l’acabaran. I resulta ser tot el contrari.  Cada cop, a més autoritarisme, a més paraules ofensives i amb més policia, l’independentisme augmenta i s’indigna més, davant tanta repressió. 

Amb l’excusa de la llei i la Constitució, parlen de discòrdia quan foren ells qui la provocaren, destruint l’Estatut primer i empresonant i multant els polítics després, per obrir les urnes al poble. Que no entén, Sr. Sánchez que si no hi ha diàleg, s’asseu a una taula a parlar i a solucionar els problemes, el poble català cada cop estarà més indignat, sortirà més al carrer, i un petit sector d’Espanya, que ja entén les mentides de periòdics i televisions, també enutjat, s’aixecarà contra la injustícia i la repressió? I no digui que son majoria. Si així fos per què no convoca un referèndum i per la llei del vot ho coneixerà? 

No el convoca perquè sap que perdria. Prefereix enganyar que dialogar i fer créixer la ràbia a Catalunya per una raó i a Espanya per una altra, permetent la presó als innocents.    

*Anton Monner és cronista de Gandesa.