‘El diàleg a Catalunya del nou govern’, per Anton Monner

Cal diàleg a Catalunya, és raonable i lògic. Cal, però, diàleg amb Catalunya. Sense escoltar Catalunya, Espanya continuarà vivint la crisi política, cada cop més aguda, i a la fi explotarà si no es segellen els acords que calguin entre els respectius governs. Algú pensa que donant un “caramel” als catalans la cosa quedarà arreglada? Això era així quan el poble es revolucionava i repartint quatre presents, canonades a Montjuïc o “alzamientos nacionales” es segellava una pau no tancada en el fons però per mesos o anys arribava la conciliació obligada. El problema seguia fins la propera contesa.

El problema actual és més seriós. Vivim en el món de la cibernètica. Les noticies volen a tanta velocitat com la llum. I, a més, estem dins Europa. En temps no massa llunyans, abans d’entrar a la UE, Catalunya ja era Europa, com sempre ho ha estat, per naixença, per esperit innovador i per voluntat de la seva gent. Espanya, en canvi, vivia immersa en un món propi on la llei s’imposava segons el desig dels que manaven i tothom havia de callar. Avui tot ha canviat. I el dolent és que a Espanya, sobretot entre les oligarquies les d’aquí i les d’allà, això no s’entén. Ni es vol entendre! La premsa madrilenya d’avui així ho manifesta. Dic d’aquí i d’allà perquè quan Sánchez Llibre explica que els talls de carretera fan mal a l’economia catalana i té tota la raó. Però només es posa de part de les oligarquies generals d’Espanya, i oblida Catalunya. Pregunto al senyor Sánchez Llibre: On son les infraestructures necessàries? On van a parar els beneficis del port de Barcelona i Tarragona, mentre no s’arreglen els seus accessos? I l’aeroport de Barcelona que li manquen pistes i ningú les construeix? I els trens de rodalies? I les variants de carreteres? I el pagar les autopistes? I l’escanyament pressupostari al govern de Catalunya? I el dèficit fiscal?

Sánchez Llibre té la raó que el tallar carreteres repercuteix sobre la nostra economia. Però no creu que totes les obres necessàries d’anys i panys pel desenvolupament econòmic de Catalunya promeses pels diferents governs espanyols i mai construïdes, no repercuteixen encara més sobre la nostra economia? Ja n’hi prou, senyor president de Foment! La democràcia ha de ser igual per tots, parlin català o castellà, visquin a Extremadura o a Catalunya. I el dret a parlar i les llibertats de les persones ha de ser igual per uns que pels altres. I a vostè que el van empènyer a Blanquerna quan era diputat per Unió, sap que això que manifesta és mitja veritat. Vostè ha reclamat mil vegades les infraestructures catalanes i un tracte igualitari per tots els espanyols i els catalans en particular. Durant els darrers quatre anys la inversió pressupostada a Madrid ha estat el 115% i a Catalunya el 65%.

Vet aquí que el possible nou govern que sorgirà de l’acord entre Sánchez i Iglesias ha tenir de tenir en compte Catalunya i ha de parlar amb el govern de Catalunya sorgit de la legalitat democràtica. A més cal recordar que té empresonats els seus líders, té el seu president a l’exili, i que els diputats, senadors i eurodiputats elegits no ocupen l’escó corresponent. Es demostra que la seva llei és parcial i no vol escoltar la veu del poble de Catalunya ni la voluntat democràtica. Miri que explica la premsa de Madrid, que reparteix catalanofòbia a tort i a dret, i la televisió menteix als seus oients. Els seus jutges apliquen la llei que els convé amb la convivència del govern i empresonen quan no s’escolta la seva veu. Fan servir la Constitució quan volen i apliquen articles que hi son i altres que no a conveniència pròpia, i la majoria que ara l’apliquen no la van votar.

Feina tindran, Sánchez i Iglesias. Hauran de parlar obligadament amb els representants de Catalunya. Vivim l’època de la cibernètica i estem dins d’Europa. I això pesa com una llosa! La convivència la va destruir a Catalunya el Cs, venent catalanofòbia dins del Parlament, dirigida per ser escoltada per les Espanyes i es va retransmetre per la premsa espanyola. Van dividir i no precisament el poble de Catalunya. La ràbia algú l’ha provocada a dojo a ambdues parts. Només parlant amb el govern català arribarà la convivència i la concòrdia que mai s’hauria hagut de trencar. Feina en tenim molta, tots! Però per arribar a l’enteniment s’haurà d’enraonar i ara no només d’infraestructures, sinó de llibertats, de respecte pels altres i de democràcia!

*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.