El fenomen del despoblament amaga alguna contradicció, en el cas de les Terres de l’Ebre. Per exemple, mentre el conjunt del territori ha perdut més de 13.400 habitants en els darrers sis anys, amb una davallada demogràfica que se centra sobretot en la franja d’edat compresa entre els 25 i els 49 anys, hi ha ciutats com Amposta que han vist que la seua població no para de créixer. Este dilluns l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha confirmat que, segons les últimes dades del padró, estan a punt d’assolir el màxim històric de 21.900 habitants. “Amposta està creixent en població com no ho havia fet mai”, ha remarcat Tomàs. De fet, ha afegit que actualment hi ha una demanda molt alta de pisos de lloguer, mentre que les entitats bancàries tenen blocs de pisos buits que no adeqüen ni posen al mercat. “Hi ha molt gent que ve a viure-hi, necessita pisos de lloguer, i a Amposta no n’hi han”, ha conclòs.
Les Terres de l’Ebre són el territori de Catalunya en què el despoblament ha estat més greu en els darrers anys. Així ho ha confirmat, també este dilluns, el director de la càtedra d’Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro. Per analitzar el creixement que s’ha produït a Amposta, Duro ha valorat que a les Terres de l’Ebre “hi ha un doble fenomen”. I és que s’estan despoblant fortament els municipis d’interior, mentre que algunes de les capitals del territori guanyen població, com és el cas de la capital del Montsià. “El que passa és que, sobretot, el que s’està despoblant són els entorns no capitals”, ha concretat: “Tots els municipis que no tenen caràcter de capital estan entrant en un procés de despoblament, perquè la gent es pot moure en un primer moment des de l’interior cap a les capitals, i en un segon moviment, des de les capitals cap a fora”, ha afegit. “A banda, l’Ebre s’està despoblant, en percentatge, molt més que la resta”, ha rematcat, abans de concloure: “Pot ser perfectament consistent que hi hagi un procés de despoblament molt important a les Terres de l’Ebre, que en termes absoluts és el més gran de Catalunya, i a la vegada que alguns dels centres urbans estigui experimentant augmentats de població, com és el cas d’Amposta, per un efecte capital”.
Precisament, l’últim informe de la URV ha constatat esta forta davallada de la població, i és per això que ja han començat a estudiar les causes i també les possibles accions per frenar el despoblament. Segons Duro, faran falta “un arsenal de mesures”, però la solució no serà gens fàcil. “El despoblament és un fenomen global que requereix un arsenal de mesures globals: cal atacar les infraestructures, la promoció econòmica, la promoció de la marca… La Generalitat no pot atacar el problema per projectes, des d’un únic Departament, sinó que ha de ser un projecte transversal del govern”, ha assenyalat. De fet, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Duro ha conclòs que el despoblament no es podrà solucionar amb un únic programa, sinó que caldrà un pla amb mesures a cinc o deu anys. De fet, ha afirmat que també caldria revisar i actualitzar el pla estratègic de les Terres de l’Ebre, al calaix de la Generalitat, perquè es va redactar l’any 2012, quan encara no s’havia agreujat el despoblament.
Fes el teu comentari