La jornada d’arqueologia sobre el front de l’Ebre analitza les fortificacions fixes o permanents

La sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller serà este dissabte l’escenari de la quarta edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, que organitzen el servei d’Arqueologia i Paleontologia dels serveis territorials de Cultura i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe). L’objectiu de la trobada és donar a conèixer les metodologies, experiències i coneixements obtinguts a partir de les intervencions en estos espais. El director territorial de Cultura, Ferran Bladé, i l’arqueòleg Joan Martínez han explicat que encara hi ha places disponibles per assistir a la jornada, enguany centrades en l’estudi de les fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars, fruit de diverses iniciatives. En el cas de Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dos línies fortificades a les primeries de la guerra: la línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En esta mateixa serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial. Totes estes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, tot aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny, i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.