Als catalans no ens agrada dependre d’Espanya. Som milions els que desitgem poder-nos administrar. Per què ho han de fer des de Madrid, quan sabem que no ens entenen, no ens volen entendre, ens menystenen i només ens estimen pel que produïm? La seva realitat és clara; son més, tenen tota la força i depenem d’ells obligadament per l’ús de la llei i la justícia polititzada. Però no hem de perdre l’esperança; Catalunya tardarà més o menys i serà independent, sense cap mena de dubte. La història demostra que durant segles el món es transforma de forma imprevista. Els grans imperis cauen i n’he emergeixen d’altres. Espanya, avui, està embolicada de grans contradiccions. Conflictes d’interessos fan canviar constantment el món. I sobretot com a conseqüència de les grans transformacions que han sorgit en el món de les comunicacions. Catalunya serà independent! Quan? Jo no ho sé; però arribarà.
Mentre depenem de Madrid, sense agradar-nos gens, hem de dependre de subjectes com Rajoy o Pedro Sánchez. Ells son els polítics que representen Espanya i ens poden portar cap un lloc o un altre. Mai acceptaran la independència! Però mentre no aparegui el canvi que desitgem la majoria dels catalans, hem de parlar de Madrid, de la gent que hi mana i ens veiem obligats a assumir responsabilitats, agradin o no. Com ens han d’agradar si la corrupció se’ls menja a tots nivells? I com ens hem de sentir a gust dins un Estat que mana, obliga, reprimeix i la justícia l’apliquen sempre sota l’objectiu de “La Unidad de España”? Amb l’excusa d’Espanya ens menystenen i empresonen els nostres líders. Les oligarquies sempre han manat pel darrera del polítics i son els que realment dirigeixen els destins de l’Estat gràcies als favors que uns es deuen als altres.
Ara ERC i Junts es troben en el dilema de donar suport o no, directe amb el vot afirmatiu o indirecte amb l’abstenció, a Pedro Sánchez i el seu govern. A ningú ens agraden aquests! L’exemple el tenim amb els presidents del “Gobierno”; Aznar, el que parlava català en la intimitat, Zapatero que aprovaria el que sortiria del Parlament, Rajoy, el de “la lluvia de millones” i Pedro Sánchez que avui diu blanc i demà negre referent a Catalunya. I si anem més lluny, Felipe González que assegut a les cadires de les portes giratòries i els suculents sous que en percep, s’ha tornat més de dreta que Calvo Sotelo i Adolfo Suárez. Com ens en podem fiar d’aquesta gent? Directament o indirecta ho tenen clar; ens tracten com una colònia i a obeir!
Però mentre estem a Espanya, tenint empresonats els líders i d’ells depèn en més o menys l’escanyament els nostres pressupostos, hem d’influir a Madrid. No tots ho veiem igual; ni a casa meva hi ha unanimitat en aquest tema. Aquesta és la meva opinió i crec que l’hem de posar a la pràctica, malgrat els tacticismes d’ERC i Junts. Posicions que tenen a veure amb les eleccions catalanes quan arribin. Cadascú, amb les posicions que adaptarà hi poden influir, com també les resolucions judicials d’Europa i ocupar els escons d’europarlamentaris, dels elegits pel poble. Es viuen moments crítics i tot està penjat d’un fil per haver judicialitzat un conflicte anul·lant els articles aprovats pel Parlament del nou Estatut i empresonant els líders.
I a més, cal comptar que el govern del PSOE i Podemos no pot durar massa. Pot mantenir-se fins que els poders fàctics espanyols, que manen més que el mateix govern, ho permetin. El tàndem Sánchez-Iglesias, serà prudent però haurà d’aplicar lleis que no agradaran a la gran empresa, els tribunals de justícia polititzats, la Conferència Episcopal Espanyola, la premsa, pagada pels bancs, la policia propera a Vox i naturalment, la Corona que vol servar la seva cadira per sobre de qualsevol consideració; aguantaran mentre el govern pugui passar per la maroma davant les oligarquies. Els grups catalans han de possibilitar el govern de Sánchez. I no tenen altre remei per poder dialogar, encara que sigui de forma desigual, amb el govern d’esquerres. Mentre siguem Espanya no ens podem equivocar! El moment actual és crucial!
Fes el teu comentari