L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa aquest 2020 les zones de baixes emissions, de dilluns a divendres, per evitar la contaminació del trànsit rodat, que restringiran l’accés de vehicles que no tinguin el distintiu corresponent. Una mesura prou polèmica perquè ve a dir que qui tingui diners podrà accedir amb un vehicle nou a les zones restringides, i qui no, haurà de cercar alternatives. El trànsit marítim, altament contaminant, se salva de les restriccions. Evidentment, la contaminació dels vehicles de la Ciutat Comtal que surten en massa en divendres i tornen en dissabte, és obviada.
Al mateix temps, l’any nou arribarà amb noves quotes per al transport públic. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona ha presentat les noves targetes multiviatge. La T-10, targeta de 10 viatges que es pot compartir, desapareix. Inicialment l’ATM va presentar com alternativa la T-Casual, una targeta multiviatge, però unipersonal, cosa que encaria molt el transport en el cas de famílies o grups de persones que utilitzen el transport públic de la capital de forma esporàdica, o no prou freqüent com per agafar un títol mensual. Si el nom T-Casual ja és per parlar-ne, la remodelació de tarifes esdevenia una penalització per a qui viatja a la capital i opta pel transport públic, sigui per feina, per fer tràmits, anar al metge o per passar un dia fent turisme. Les crítiques, també de gent de la corona metropolitana, potser han estat el motiu que l’ATM hagi presentat dins de les noves tarifes la targeta T-Familiar, multipersonal, amb una caducitat d’un mes. Això sí, de 8 viatges, no de 10, no sigui que una família de 5 persones pugui fer 2 viatges amb una sola targeta…
Si no en tenia prou la gent de Barcelona, l’Ajuntament, presidit per un partit que se suposa que pensa en les necessitats de la gent, ha anunciat una taxa addicional per a la recollida selectiva. Com passa sovint, les polítiques adoptades per un govern no van acompanyades per mesures de reforç positiu, ans al contrari. És complicat, encara que es pugui argumentar, explicar a la gent que s’ha de reciclar i al mateix temps fer-los pagar més diners per fer-ho.
I amb la recollida de la brossa ens topem amb el canvi que cada cop adopten més municipis del Montsià, abandonant els contenidors soterrats. Els contenidors soterrats van ser una de tantes altres modes acceptades pels polítics del moment, de la qual ara es renega, per ser un sistema car d’adquisició i de manteniment. Sense discutir si el canvi és bo o dolent, a la vegada que constatant que les illes de contenidors en superfície ocupen més espai a la via pública, recordo que a Amposta, per exemple, l’any 2007 es va pujar la taxa d’escombraries un 25%, segons els mitjans pel sobrecost de la implantació dels contenidors soterrats. Amb el pas dels anys, i en són 12, aquest 25% no s’ha recuperat i se’ns diu que els contenidors estan arribant al final de la seva vida útil. L’economia ha canviat, el sistema de recollida té un cost de manteniment -que se suposa que ja es tenia en compte- i ara s’ha de fer front al canvi de contenidors. Aquests poden ser arguments per justificar no fer enrere l’augment de taxes que segurament el 2007 ja se sabia irreversible, però recordem-ho, un 25% per fer front al cost dels contenidors que ara es volen abandonar.
Fes el teu comentari