‘La salut com a arma política’, per Joan Alginet

El grup majoritari del govern municipal de Deltebre (Enlairem Deltebre) va sorprendre la setmana passada, mitjançant la premsa, amb un contundent i determinant anunci que exigia al Departament de Salut que Deltebre disposés d’un espai sanitari referent al delta de l’Ebre. Us enganyaríem si diguéssim que ens sorprèn aquesta forma de fer. De tots és sabut que estem parlant d’un grup avesat al poder, poc o gens escrupolós a l’hora de tractar amb els seus adversaris. Adversaris, sí, perquè no entenen de consensos que no siguen resultants de la submissió a la seua superioritat numèrica. És així.

Si diem això és perquè l’esperit del nostre grup mai no ha sigut el de ridiculitzar ningú ni el d’alliçonar les masses enlluernant-les amb el nostre saber fer. Per a res el nostre propòsit coincideix amb la premissa “inqüestionable” de fer-nos forts a partir de l’atac o la distorsió. Sovint, però, hem de fer un gran esforç de contenció quan ens adonem que aquell esperit pràctic, aquella forma de fer rígida, encotillada de seguir al peu de la lletra els preceptes que emanen de ments cartesianes; de normatives apreses i executades, partint de la més estricta implementació de la legalitat en l’àmbit municipal, es perd i ho fa amb un dels eixos fonamentals del benestar dels habitants del nostre municipi: la salut.

Esta forma de fer respon, al nostre entendre, a la negativa a interioritzar i assumir que, ara i avui, les competències de Salut, en l’àmbit de la Generalitat, corresponen a Esquerra Republicana, contràriament a anys anteriors en què era Convergència i Unió qui n’assumia la responsabilitat. Per cert, els anys de les retallades de veritat en l’àmbit sanitari. Recorden un tal Boi Ruiz?

Estes són “les regles del joc” per a tot; per a tothom. Sembla, però, que allò que té clar tot Catalunya, al municipi de Deltebre costa de digerir. Sí senyors, és així mateix, perquè el seu lema anava, més o menys, de “no fer volar coloms”; ara, però, sembla que ha canviat. És així com hem d’aprendre la resta de mortals que veiem les coses de forma diferent de quina manera es lidia amb l’oposició?

Gràcies senyors pel seu alliçonament i els seus dots pedagògics, perquè esdevinguem tots plegats fidels seguidors del seu superior criteri.

Tot i això, recordem que som on som perquè ha sigut el poble qui ho ha decidit i totes i tots hem d’orientar les nostres accions a buscar millores tangibles en totes i cadascuna de les problemàtiques ciutadanes. De cap manera pot ser l’objectiu d’algú que la solució passi per tancar-nos les portes mútuament. Si més no, aquestes són les queixes de fons i de forma que ens han fet arribar persones amb veu i vot, legítimes, democràtiques i partidàries d’una altra forma de fer i, sobretot, d’una altra forma de ser. Perquè quan fem al·lusió a les persones, no ens referim únicament a l’aplicació de mesures quantitatives com són els serveis o els ajuts econòmics, parlem també de qualitat humana; d’empatia, d’humilitat… De respecte, en definitiva.

Per este motiu i, d’acord amb les nostres percepcions, entenem que el govern de Deltebre no pretén millorar els serveis del nostre CAP. Si busqués aquest objectiu, si de veritat l’essència de la seva proposta fos sana, sensata i rigorosa, s’hauria fet d’una altra manera. Una decisió d’esta transcendència no pot ser utilitzada mediàticament sense cap consens previ. No, així no es fan les coses. Perquè tan greu és que Salut no n’estigués al cas, com ho és que tampoc el nostre grup, que representa gairebé dos mil deltebrencs i deltebrenques, en fos coneixedor. No dubtem que sigue important el contingut de la demanda, però tampoc no ho fem a l’hora d’afirmar que es tracta d’una autèntica maniobra política. Una de tantes que el govern de Lluís Soler ha fet durant estos anys. Jugades que el que pretenen, més enllà de buscar solucions, és aïllar-nos davant de les administracions.

Potser este és el motiu perquè s’obvia, de forma interessada, que al nostre CAP s’hagin inclòs diverses millores en els equipaments del Pla de Confort d’Atenció Primària del Departament de Salut, com ara un ecògraf, la pavimentació de l’aparcament, la previsió de comprar butaques per extraure sang o la redacció d’un projecte de reforma del Centre, per estudiar la possible remodelació de la Zona d’Urgències i de la Recepció. I sobretot, perquè planteja unes demandes que, tot i ser raonables i lògiques, suposen un autèntic brindis al sol. Adquirir equipament tècnic per la realització de proves analítiques i de radiologia per a casos d’urgència, per exemple, seria passar d’un CAP a un CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) i este fet ja depèn del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya ( PLANUC). Però tot això, entenem que, des del seu parer, no té cap importància; és més hàbil provocar un malestar, en molts casos fonamentat, contra una Conselleria o contra una determinada opció política.

*JOAN ALGINET és el portaveu d’ERC-Més Deltebre.