Per poder transformar els nostres pobles i ciutats, per poder modernitzar-los i adequar-los a les necessitats dels ciutadans, els ajuntaments requereixen de recursos econòmics suficients. Ara bé, la qüestió és saber d’on han de venir aquests recursos econòmics. Jo sóc dels que sempre he defensat que els responsables polítics s’han d’esforçar en ser bons gestors i no recaptadors.
Els ciutadans, mitjançant l´Impost de Renda de les Persones Físiques i dels impostos directes que graven al consum, contribuïm en una mesura molt important a la sostenibilitat del sistema en el seu conjunt. Impostos, aquests, que recapta l’Estat i la Generalitat, i que en una part retornen directament als nostres ajuntaments. Uns diners que arriben via transferència en funció de moltes variables i, d’una manera molt equitativa. Ara bé, si els polítics s’espavilen en obtenir més recursos econòmics, aquests també poden arribar en ajuts o subvencions d’altres administracions, com són la Comunitat Europea i les diputacions, a part de les anomenades anteriorment de l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya.
No obstant això, aquests diners són insuficients. Per aquest motiu, l’Estat dota d’autonomia suficient als ajuntaments perquè puguin obtenir més recursos econòmics, via recaptació d’ impostos, taxes i preus públics, per així nodrir-se econòmicament amb la finalitat de prestar serveis, mantenir les instal·lacions i equipaments, i fer-ne de nous si cal per millorar el benestar dels ciutadans.
Els nostres governants mai en tenen prou perquè volen lo millor pel seu poble, però el que no poden pretendre és que, aquest afany per ser els millors, ens ofegui als contribuents perquè encara no hem adquirit ni de lluny el poder adquisitiu i econòmic d’abans de la crisi. Per tant, prudència seria la virtut més lògica que s’ha de demanar als alcaldes i alcaldesses i no estirar més el braç que la mànega. A tots ens agradaria tenir una casa millor, un cotxe més gran o tenir més que el nostre veí, però com no tenim a ningú que pagui per nosaltres, no ho fem.
A la vista de les dades obtingudes i que han estat publicades, podem apreciar amb claredat que una part dels nostres governants no perceben el fet irrefutable de la persistència de la crisi econòmica, i han aprofitat que la gent els hi ha augmentat la seva confiança per pujar els impostos, com si la majoria absoluta els hi donés immunitat per fer el que vulguin. Com a exemple més rellevant d’aquesta voracitat recaptadora tenim ciutats de les Terres de l’Ebre com són Amposta, Móra d’Ebre i Sant Carles de la Ràpita, entre d’altres.
La veritat és que cap dels governants d’aquestes ciutats portaven en el seu programa electoral pujar els impostos, no fos cas que la ciutadania els penalitzés i no poguessin obtenir la tan desitjada majoria absoluta. I què curiós que alcaldes/esses que no l’han obtingut, ni s’ho plantegen recaptar més diners pels serveis municipals.
Podem dir, doncs, que la majoria absoluta no és bona? El poble es sobirà per decidir qui els ha de governar i en quines condicions. No és menys cert que no li agrada a ningú pagar impostos, però com en tot a la vida una certa mesura és bona, i aquí no n’hi ha hagut perquè la gent no ha vist incrementat el seu poder adquisitiu en la mesura en què veuran augmentats els seus rebuts municipals, com per a que la nova governança legitimada per les urnes suposi pagar uns impostos més alts.
*FRANCESC MIRÓ és primer secretari del PSC d’Amposta.
Fes el teu comentari