Fa deu anys que la pallassa i actriu Pepa Plana (Valls, 1965) es va instal·lar al delta de l’Ebre. Viu als afores de Sant Jaume d’Enveja, en un habitatge ubicat entre arrossars. Hi va arribar a la cerca d’un indret tranquil des d’on poder crear els seus espectacles. Espectacles com ‘Veus que no veus’, que es pot veure fins al 6 de gener al teatre Espai Brossa de Barcelona. O com ‘Paradís pintat’, un treball que aborda la crisi migratòria al Mediterrani i que des d’una mirada pallassa posa un mirall davant la cara de l’espectador i connecta amb la cara més tràgica del món en què vivim.
I ‘Paradís pintat’, precisament, és l’espectacle que ha donat peu al documental del mateix nom que s’estrenarà a televisió el pròxim 9 de gener, al programa ‘El documental’ del Canal 33, a les 23.45 hores. Una coproducció entre Televisió de Catalunya i Produccions Saurines de Valls, amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Jaume d’Enveja i Amposta, i el Consell Comarcal del Montsià i el centre d’art Lo Pati, entre d’altres. L’audiovisual està dirigit per Elisenda Trilla, amb fotografia de Guillem Voltas i realització del periodista tortosí Oriol Gracià. El film, enregistrat entre Valls, Sant Jaume d’Enveja, Amposta i Barcelona, versa sobre els conceptes d’èxode, migració i paradís. I és que Pepa Plana (Premi Nacional de Cultura 2014) va nàixer en una família marcada per l’èxode republicà, una migració que ha influït la seua trajectòria artística: la maternitat d’Elna, el camp de refugiats d’Argelers i altres espais de la memòria han aparegut en algunes de les seues obres. El 2011, en la cerca del seu paradís professional, s’incorpora a l’equip artístic del Cirque du Soleil. Finalment, però, s’instal·la en una antiga granja del Delta per posar en marxa el seu espai de creació artística.
Així, el paisatge mutant i melangiós del Delta és el teló de fons del documental i l’escenari des d’on la Pepa Plana interactua amb diversos agents d’aquest territori de l’extrem sud de Catalunya, amb els quals comparteix la utopia de cercar el paradís, entre arrossars i a través de l’art. La història, però, també transcorre a Barcelona —on va estudiar a l’Institut del Teatre— i a Valls, la seua ciutat natal i on va pujar per primer cop a un escenari. En tots aquests espais retroba actors, actrius, amics i familiars per recordar les primeres experiències artístiques i vitals. Amb ells, reflexionarà sobre temes tan diversos com les migracions, la relació entre el món urbà i el món rural o els models de producció artística.
Fes el teu comentari