La Junta Electoral Central (JEC), un òrgan administratiu, ha inhabilitat al president Quim Torra i a l’eurodiputat Oriol Junqueras en una decisió inèdita –per incompetent i vergonyosa– contra les institucions de la Generalitat, l’autogovern català i la sobirania popular.
La JEC ha usurpat les funcions del Tribunal Suprem, s’ha desentès de la resolució del Tribunal de Justícia de la UE i ha actuat com a braç jurídic de la dreta i la ultradreta espanyola infligint un cop institucional per la porta del darrere, sempre amb la inestimable suport de la incendiària caverna mediàtica madrilenya. Un intent de dinamitar la investidura de Pedro Sánchez i de fer inviable el govern de coalició entre PSOE i Unides Podem. En aquest sentit, el PSOE està rebent les conseqüències del que ell mateix va sembrar en els anys del Procés, amb l’amenaça constant del 155 i comprant els arguments de la dreta més rància. No obstant, després dels resultats de les eleccions del 10-N, Sánchez està obligat a cedir si vol obtenir la seva primera investidura reeixida, condicionat per la majoria de les forces sobiranistes d’arreu de l’Estat.
La decisió de la JEC –que entona el ‘A por ellos’– és un atac més de l’Estat profund a la política catalana però, també, a l’espanyola; que es suma a una negra llista d’operacions dirigides des de les clavegueres per a mantenir el control d’un Estat que fa aigües. Un colofó a unes pràctiques fosques com les que es van dur a terme en l’operació de desestabilització econòmica i social durant la tardor del 2017 promovent el canvi de seus socials d’empreses; o com les contínues maniobres repressives contra l’independentisme, amb la desinflada operació Judes contra els CDR acusats de terrorisme com a paradigma del descrèdit de la justícia espanyola.
Una vegada més la política catalana tornarà a estar en mans del Tribunal Suprem. Torra i Junqueras poden recórrer la decisió de la JEC presentant recurs a l’alt tribunal espanyol per a la protecció de drets fonamentals i demanar que suspengui la seva inhabilitació aplicant mesures cautelars. El TS resoldrà, en breu, sobre si accepta o no les cautelars i el recurs. Una decisió que afectarà directament a una legislatura catalana que penja d’un fil. Al respecte, la resposta del Parlament no s’ha fet esperar i la majoria independentista de la cambra catalana ha rebutjat la resolució de la JEC, ratificat a Torra i reconegut que l’únic marc jurídic aplicable en aquest cas és la llei de presidència i el reglament del Parlament. Una resolució política que veurem si quan s’hagi d’afrontar l’execució de la inhabilitació comporta una nova desobediència o un acatament que precipitaria els escenaris. El text també donava suport a Oriol Junqueras, Toni Comín i Carles Puigdemont per exercir com a eurodiputats, i reivindicava l’autodeterminació, la fi de la repressió i l’amnistia. Punts que han fet que els Comuns s’abstinguessin (excepte amb el suport al refús a la decisió de la JEC); mentre que el PSC ha fet gestos –insuficients– criticant la JEC i allunyant-se de les tesis de PP i Ciutadans.
Un Estat profund que trontolla quan sent parlar de plurinacionalitat, de nació de nacions, d’autodeterminació i que, aquest cop, no ha dubtat a instrumentalitzar ideològicament la JEC quan ha vist que és factible un govern d’esquerres que comenci a dialogar per a abordar políticament la qüestió catalana. En aquesta conjuntura un canvi de guió és indispensable, on la intransigència es converteixi en diàleg i negociació per a deixar enrere la via judicial i repressiva, i per a posar fil a l’agulla en la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
*JESÚS GELLIDA és polítoleg i investigador social.
Fes el teu comentari