El president de l’Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l’Ebre, Paco Palmer, ha minimitzat este dilluns la importància del fet que nou entitats s’hagin agrupat per crear la platforma Prou Correbous, que busca prohibir les festes amb bous a Catalunya. “No li dono més importància, perquè fa un mes es va presentar la Fundación Toro de Lidia i es parlava molt del sector taurí; ara es parla del sector animalista; d’aquí a dos setmanes tenen el sopar de gala l’Agrupació de Penyes i es parlarà del sector taurí…”, ha argumentat. Tot seguit, Palmer ha comparat les campanyes dels grups animalistes amb les campanyes electorals, “de vendre’s molt”. “El sector animalista viu en campanya electoral, i per tant es ven molt. Però és molt de soroll per no res, perquè no hi ha una voluntat ferma del poble català d’acabar amb els correbous”, ha conclòs.
Amb tot, el ramader ha replicat Prou Correbous pel que fa a l’afirmació que els ajuntaments subvencionen el “maltractament animal” amb 800.000 euros anuals. Palmer, que ha negat que es torturin els bous, ha recordat que els ajuntaments paguen per un servei legal que són els correbous, i que el món taurí té un impacte econòmic de fins a set milions d’euros a les Terres de l’Ebre. “Hi ha un estudi d’impacte econòmic que diu que, de forma indirecta o indirecta, la festa dels bous repercuteix al territori entre 4,2 i 7 milions d’euros”, ha remarcat, tot reiterant que el manual de bones pràctiques es compleix a tots els pobles que fan bous, i això fa que hi hagi una població estable de 1.200 caps de vaca brava a les Terres de l’Ebre. Segons Palmer, la celebració d’actes taurins fa que la cria de les vaques braves siga “rentable”, cosa important perquè la seua ramaderia extensiva ajuda a fer una gestió sostenible d’un territori que és Reserva de la Biosfera.
Durant el 2020, l’Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l’Ebre centrarà els seus esforços a impulsar la creació del centre d’interpretació sobre els bous que ha de fer-se al poble dels Muntells, al Parc Natural del Delta, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre. De la mateixa manera, també volen trobar un espai per a un segon centre d’interpretació al Parc Natural dels Ports, així com la ruta turística dels bous a les Terres de l’Ebre. De fet, en pocs dies faran un viatge a la Camarga francesa per conèixer el seu model. “Hem fet reunions i contactes per mirar d’impulsar la ruta del bou a les Terres de l’Ebre. Ara comencem un any de viatges a la Camarga, del 14 al 16 marxem una delegació d’empresaris i actors autoritats, a una fira de cavalls, bous i tradicions sobre la forma de viure que té la gent de la Camarga”, ha relatat.
Segons Palmer, a la Camarga els esperen els francesos que van participar a la taula rodona de l’última Fira de Mostres d’Amposta, per presentar-los empreses turístiques, ramaders i administració. “Volem veure com treballen i es coordinen, no per copiar-los el model però sí per agafar idees, perquè la Ruta del Bou a les Terres de l’Ebre és un producte prou singular com per tenir una sortida i un encaix”, ha dit. En esta línia, Palmer ha assenyalat que la posada en marxa de la ruta turística depèn de molts de factors, començant per la voluntat política. “També depèn del Patronat de Turisme de la Diputació, perquè hem d’anar de la seua mà, però hem tingut bones sensacions en les dos aproximacions que hem fet”, ha afegit. Palmer també ha assenyalat que espren tenir el suport de l’Institut Català de Turisme, i que cofien en la “mà esquerra” i “la sensibilitat” del territori per saber cuidar els bous brau, entesos com un actiu i un bé a conservar.
Els bous de l’illa de Vinallop
D’altra banda, durant la mateixa entrevista a Canal 21 Ebre, Palmer ha fet una valoració molt positiva de de la situació dels bous de l’illa de Vinallop, gairebé un any després que la ramaderia Germans Margalef assumís la gestió per encàrrec de la Generalitat. Palmer ha garantit que les coses s’estan fent correctament, i que l’illa dels Bous és un símbol del territori. Palmer ha explicat que els animals estan alimentats i desparasitats, i que es van castrar els mascles per controlar la població.
Fes el teu comentari