• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

El delta de l’Ebre i les causes de la seva desaparició

per Anton Monner
26 de gener de 2020
3 minuts aprox.
0 0
0

Des de fa anys, en els meus articles en aquest periòdic i en altres, vinc reincidint en el retrocés continuat del Delta de l’Ebre. Si no s’hi apliquen remeis immediats, el delta quedarà reduït al que era en temps dels àrabs, quan la Mediterrània arribava pràcticament al castell d’Amposta. Es tracta d’un accident geogràfic que es va anar engrandint durant els darrers tres segles a mesura que les riuades arrastraven sorres a la desembocadura. Anteriorment el delta era molt més petit perquè les terres de l’interior estaven poblades de grans boscos i les riuades desplaçaven pocs sediments. Va anar creixent quan es van cremar durant els segles XVI i XVII grans zones de carrasques de la seva conca per ser aprofitades pel pasturatge i l’agricultura. Va continuar creixent quan a les zones del Baix Aragó i Catalunya es produí una gran eclosió demogràfica a les darreries del segle XIX, coincidint amb l’obligació de desinfectar les aigües de beure d’ús familiar; les grans mortaldats infantils es reduïren tant que les poblacions de l’interior creixeren fortament. Els seus joves, tots ells dedicats a la pagesia, hagueren de treballar noves terres que sempre havien estat ermes. Es desermaren milers d’hectàrees, es construïren marges de pedra seca per subjectar les terres i aplanar els terrenys de conreu, i en ploure fort s’escorregueren part d’aquestes que anaren a parar, barrancs avall, al riu Ebre. Conseqüentment amb només 60 anys s’engrandí tant com havia crescut durant segles. I així l’any 1920 el delta arribà a la seva màxima extensió. Des de llavors, ha anat retrocedint any rere any, com a conseqüència de dos fenòmens; la construcció d’embassaments i la reducció de sorres aportades al mar. A les parets dels embassament s’aturaven els sediments aturats i quedaven dipositats al fons dels pantans. I quan les terres desermades es consolidaren a les feixes treballades, també els arrastres foren molt inferiors.  

La memòria de les persones ens fa creure que tot és igual com nosaltres ho hem viscut o hem vist durant la nostra vida. Al delta de l’Ebre, la nostra memòria, com la degradació ha estat tan gran, l’hem vist retrocedir any rere any. Recordo els anys 60 del segle passat que igual al Trabucador, l’illa de Buda,  com a la Marquesa, o sigui a la dreta i a l’esquerra, era totalment diferent al que era la setmana passada. La platja de l’Auet tenia entre 200 i 300 metres més de llenca sorrenca que l’actual, per on descorria el camí que anava a les Salines o al Trabucador. Aquest camí es va desplaçant de cara a la Ràpita, o sigui a la mar tancada, quan el mar es menja cada any uns quants metres de platja. Si no s’hi posa remei d’aquí pocs anys haurà desaparegut la platja de l’Auet i les aigües marines entraran als arrossars com hem vist aquests dies com a conseqüència del greu temporal “Glòria”.

Anunci

Fa 200 anys, al delta hi vivia poca gent. Era una gran canyissar, erm, ple de mosquits i salvatgines i amb la dissecació es van construir les grans bancalades regades pels dos canals, el de la dreta i el de l’esquerra, que aporten entre els dos uns 40 metres cúbics per segon. Amb un gran sacrifici d’emigrants arribats de la comarca del Ports, de València i d’Ucraïna, junt a la poca població autòctona,  van plantar arròs, edificar els pobles i construir una nova vida havent creat una comunitat avui consolidada i que es veu atacada per l’ímpetu de la mar. Les tempestats, anaven desfent les puntes però ara ja inunden els camps i els destrueix els conreus.

El canvi climàtic hi té molt a veure. Tinc registrats en els meus llibres d’història les santmiquelades. Cada dos o tres anys entre finals de setembre, fins a final d’octubre, queien grans pluges a les nostres comarques que sovint causaven destrosses importants als conreus, als pobles i fins i tot causaven morts. Però l’extraordinari és veure aquest fenomen agreujat per la neu, el vent i l’aigua al més de gener. El canvi climàtic causa estralls arreu i en qualsevol moment de l’any però el delta de l’Ebre, ara més que mai, cal protegir-lo. És patrimoni principal dels que hi viuen però a la vegada és la zona humida més gran del sud d’Europa i per tant patrimoni de la Humanitat. Les administracions s’han de posar “mans a l’obra” i cal parlar menys i tirar endavant les prevencions corresponents per evitar la seva desaparició.

*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.

Tags: Anton MonnerCanvi climàticHistòriaMedi AmbientOpinióSocietat

Anunci

ANUNCI
Entrada anterior

Roig (PSC): ‘Qui podrà dir que no als terrenys de Renfe, al tercer pont o la Capital de la Cultura Catalana?’

Següent entrada

Legislatura per al diàleg

Related Posts

#Comunicat de l’alcalde Joan Roig per l’augment de positius de covid-19 a Alcanar
Diàleg

#Comunicat de l’alcalde Joan Roig per l’augment de positius de covid-19 a Alcanar

fa 1 dia
‘A Junts creiem en el futur del país’, per Ferran Bladé
Diàleg

‘A Junts creiem en el futur del país’, per Ferran Bladé

fa 4 dies
L’exregidor reusenc Marc Arza liderarà la llista del PDeCAT a Tarragona el 14-F
Diàleg

’14F: ball de sigles i noves veus’, per Marc Arza

fa 5 dies
Vacuna contra les desigualtats
Diàleg

Vacuna contra les desigualtats

fa 6 dies
‘La 2 de Viladrich’, per Sisco Lahosa
Diàleg

‘La 2 de Viladrich’, per Sisco Lahosa

fa 6 dies
El pas canviat de la justícia espanyola
Diàleg

El pas canviat de la justícia espanyola

fa 6 dies
Relaxar, maldar, restringir
Diàleg

Relaxar, maldar, restringir

fa 2 setmanes
Vacunes, de l’allegro al molto ritardando
Diàleg

Vacunes, de l’allegro al molto ritardando

fa 2 setmanes
Monner i Gellida demanen més democràcia i diàleg per desbloquejar Espanya i Catalunya
Diàleg

Catalunya serà independent o no serà

fa 2 setmanes
Veure més
Següent entrada

Legislatura per al diàleg

Els comuns aposten per recuperar la Comissió per la Sostenibilitat de l’Ebre

Els comuns aposten per recuperar la Comissió per la Sostenibilitat de l'Ebre

Aragonès diu que el temporal Glòria ha de servir per posar les Terres de l’Ebre al mapa

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Confirmen a les Terres de l’Ebre un segon contagi de la soca britànica del coronavirus a Catalunya
  • Montserrat (ERC): ‘L’ampliació de l’hospital també fomentarà el comerç de Tortosa’
  • Desestimen el projecte d’un parc solar i eòlic a l’entorn del canal Xerta-Sénia

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.