[#NdP] Presentació de l’antologia poètica de Jon Gras a Tortosa

“Poemas en papel arroz” és lo títul de l’antologia poètica que lo poeta rapitenc Jon Gras (La Ràpita, 1984-2015) va dixar projectada para ser publicada a Mèxic durant lo viatge que volia emprendre al 2015. Jon havia triat fins i tot la portada, havia preparat 42 poemes i havia fet una proposta de disseny per a maquetació. Malhauradament lo polifacètic artista rapitenc va patir un ictus al febrer de 2015 i va dixar lo pla físic de l’existència. Diferents familiars i amics de Jon Gras, alguns que ja havien preparat portades i maquetació dels seus llibres anteriors, altres que l’esperaven a Mèxic i altres que sovint havien estat companys de lluites socials i de projectes artístics ebrencs, s’han organitzat per publicar l’antologia poètica de Jon a Catalunya i a Mèxic. 

L’antologia publicada a Mèxic serà presentada este dissabte 1 de febrer de 2020 a les 12:00h a la Llibreria Viladrich de Tortosa. Intervindran: Josep Juan, Eduardo Margaretto, Eva Mascarell, Jesús Tibau, Angel Martí, Tomàs Camacho i Ricardo Gascón. Acte organitzat per la recent creada Associació Terbolesa i l’Associació Mar de Fora en col·laboració en los Di-llums d’Arts al Forn i la Llibreria Viladrich de Tortosa. 

Lo llibre consta de 43 poemes, com los 43 jóvens d’esquerres d’Ayotzinapa que la policia mexicana va fer desaparèixer. La suma del poema número 43 va ser una proposta d’Emma, companya mexicana de Jon, que va detectar aquesta possibilitat de retre homenatge als jóvens seguint les idees llibertàries del poeta rapitenc. Són 43 poemes procedents dels sis llibres que Jon ja havia publicat, los primers en castellà i los últims en català: Malos versos [2003], LARA RARÁ [2005], Corazón que sangra, VIVE [2007], Ascrúpol [2010], Aprenent d’Abraçador [2012] i Los Ulls Dadá [2013]. També coneixem l’existència de Ajo y agua [en castellà, inèdit]. 

Los 43 poemes de Poemas en papel arroz estan presentats al llibre en dos versions, la versió original i la seua traducció al chilango [mexicà]. Jon era conscient de la riquesa diversa del llenguatge, de la seua maleabilitat i dels contorns diferents que agafa a diferents raconets del món i durant lo viatge del temps. Per això no patia pel català normatiu i ascrivia en ebrenc, com natros parlem! MOS VEIEM DISSABTE!!!

PAS DEL TEMPS, PAS DE LA VIDA

Te pregunto,
miracle de judicis efímers,
paròdia de la pròpia raó,
com pot ser de la teua arribada
des de la llavor que germinem
hasta l’emergent fertilitat,
des de l’amarg clítoris
al còsmic cordó umbilical,
com s’asplica la teua ratxa;
com naixem, com creixem, com morim,
com i per què mos reproduïm.

A cas lo pas del temps té sentit?
Qui sóc io pa qüestionar-me res:
             un jove en plena decadència,
             un adult en raons com somnífers,
             un xiquet en dilemes de grans…

                      qui sóc io pa qüestionar
                      quan ancara dormo 
                      en posició fetal.