La Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i l’IRTA han llançat este dimecres la campanya de micromecenatge ‘Salvem les nacres, ni una nacra menys‘, amb l’objectiu de rescatar els individus juvenils d’este mol·lusc a la badia dels Alfacs, atrapats a les barres de sorra a poca profunditat, que s’exposen a la dessecació i als cops de les embarcacions. De la mateixa manera, el projecte també busca censar i fer el seguiment dels individus de la població de nacres de la badia del Fangar, i cercar individus supervivents a l’entrada de la badia dels Alfacs potencialment resistents a la malaltia, així traslladar-los a una àrea on la navegació estiga restringida. La campanya de micromecenatge, en què també participen la Universitat de Barcelona i VIMAR, compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i altres agents locals, i aspira a arribar als 7.959 euros. S’articula a través de la plataforma Verkami, i pot accedir-s’hi a través d’este enllaç.
En només tres anys, la nacra (Pinna nobilis), una espècie de bivalve gegant endèmica del Mediterrani, ha passat d’estar inclosa en la categoria d'”espècie vulnerable” a la d'”espècie en perill crític d’extinció” en el llistat d’espècies amenaçades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPAMA), i a estar inclosa dins del llistat roig de les espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El motiu és el protozou Haplosporidium pinnae, que des del 2016 provoca mortalitats properes al 100% en les poblacions de nacra de tota la costa mediterrània. A la badia dels Alfacs, al delta de l’Ebre, els primers brots de la malaltia van començar el juliol de 2018, tot coincidint amb unes temperatures especialment altes (>28°C). A esta amenaça, cal afegir-hi la d’un altre patogen, un microbacteri que a Itàlia ha provocat mortalitats massives, així com el fet que les nacres de les badies del Delta viuen entre 20 i 130 centímetres de profunditat i, per tant, s’exposen al xoc amb les embarcacions.
A la costa espanyola, l’única població que, per ara, no ha patit els efectes de les malalties és la de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre. La població del Mar Menor (Múrcia), on encara queden milers de individus, s’ha vist afectada recentment, i la dels Alfacs, que es trobava afectada en la seva part més exterior, també està en risc arran dels estralls del temporal Gloria: el trencament de la Barra del Trabucador exposa als patògens les nacres no infectades del fons de la badia, i es desconeix com les afectarà quan la temperatura del mar pugi fins als 13,5°C, que és quan el protozou pot començar a actuar. “Les poblacions de nacres del delta de l’Ebre constitueixen un dels últims santuaris de l’espècie a la península ibèrica, i els científics, les institucions publiques i la ciutadania hem de fer un esforç comú per poder conservar aquest patrimoni únic“, ha assenyalay Patricia Prado, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
El 2017, en el marc d’un projecte del MAPAMA per rescatar la nacra, va autoritzar-se el rescat de 215 espècimens de les poblacions de nacra de la costa catalana. 100 d’aquests individus, rescatats de la badia dels Alfacs, van traslladar-se a les instal·lacions de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita. Este projecte ha estat de gran importància per estudiar les necessitats nutricionals de l’espècie i avaluar la seva adaptació a les condicions de captivitat.
La primavera del 2019, investigadors de l’IRTA van trobar una nova població de nacra a prop de la Punta de la Banya de la badia del Fangar, formada per diversos centenaris d’individus sans agrupats en densitats localment altes de fins a 44 individus/100m2. Es tracta d’exemplars petits, d’edat encara desconeguda, i difícils d’observar perquè estan situats en una praderia de Cymodocea nodosa, raó per la qual no se’n tenia constància.
La nacra és un mol·lusc bivalve, com el musclo o la cloïssa, que només viu al Mediterrani. És el més gran d’esta àrea ―un individu adult pot superar el metre de longitud―, i un dels més longeus ―pot arribar a viure més de 50 anys. Es tracta d’una espècie singular, molt característica de les nostres costes i molt estimada pels submarinistes, i juga un paper molt important en el filtratge de les aigües. Sobre la seua conquilla s’han arribat a trobar més de 120 organismes diferents, pel que contribueixen de forma fonamental a la biodiversitat marina.
Durant anys, la Unió Europea va prohibir la captura de la nacra, que es feia principalment amb finalitats ornamentals, i l’espècie va ser inclosa a la llista d’espècies mediterrànies amenaçades del Conveni de Barcelona per protegir-la de les pressions antròpiques sobre els seus principals hàbitats, que són les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa. Gràcies a estes accions, les poblacions de nacres van experimentar una certa recuperació, fins a la tardor de 2016, quan van començar a veure’s seriosament afectades per la propagació de la parasitosis causada per una nova espècie de protozou de tipus Haplosporidium que ha estat anomenada H. pinnae per la seva gran especificitat amb la nacra. Des que va aparèixer, la parasitosi s’ha estès per tot el litoral mediterrani espanyol i ha causat mortalitats properes al 100% en les poblacions d’Andalusia, Múrcia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya (amb les esmentades excepcions del delta de l’Ebre i Mar Menor). Posteriorment, la mortalitat s’ha estès per tota la conca Mediterrània i ja afecta poblacions de França, Itàlia, Tunísia, Grècia, Xipre, Malta, Grècia, Croàcia i Montenegro, entre d’altres.
Fes el teu comentari