1/ Les xifres són tossudes i el nombre de delictes està baixant a Catalunya des de 2018. Tanmateix, han pujat fets particularment cridaners i que generen alarma, com els tiroteigs relacionats amb passades de comptes mafioses. Part del problema està en la impressió que la situació està fora de control. I una altra part, no poc important, en els que volen fer la bola grossa per polititzar-la.
2/ La proliferació d’apunyalaments és una altra cara del mateix. Aquí hi influeix una por ancestral a les armes blanques. I més psicològica que objectivable amb fets. Hi ha estudis sobre la Primera Guerra Mundial que apunten que la principal por dels soldats a les trinxeres eren les baionetes, quan les morts causades per aquesta arma eren les segones per la cua. L’artilleria era molt menys temuda, i això que provocava més del 50% de totes les baixes.
3/ Hi ha qui se sent fins i tot insultat per conceptes de certa moda com “percepció” o “sensació”. I si el problema és el nom del fenomen, busquem-ne un altre, o una altra forma de dir, perquè és evident que hi ha una dissociació entre les dades objectivables i el que sentim o percebem nosaltres, o com carai ho vulguem anomenar.
4/ Un titular de premsa d’aquest estiu ens va semblar adient: “Baixa la criminalitat. Creix la inseguretat”. Un titular no hauria de consistir en dues frases, però donem-lo per bo perquè retrata la situació amb precisió, sense greuges, una mica fluixos de totes formes, per ningú.
5/ El funcionament dels ascensors i escales mecàniques a la xarxa de Rodalies està remuntant (86% i 96%, respectivament), després de tocar fons en els primers mesos de 2025 (51% i 49%). Hi havia un seriós problema de manteniment, que s’ha començat a revertir canviant l’empresa contractista del servei.
6/ No tirem coets, però. Perquè un funcionament per sota del 100% implica un problema d’accessibilitat i la discriminació de part de la ciutadania. En aquestes qüestions, el “gairebé” no serveix.
7/ Una carretera “normal i corrent” està col·lapsada a totes hores. Una autopista paral·lela prop d’allí va gairebé buida. Que el peatge sigui dels més alts d’Europa, en preu per quilòmetre, hi té a veure? O és que, per vici, ens agrada fer cua?
8/ Un concert de Taylor Swift “mou” en total uns 130 milions d’euros. La xifra inclou viatges, allotjament, restauració i altres despeses dels espectadors. I amb números diferents a aquests, hi ha més concerts que mai. I amb entrades un 35% més cares de mitjana que fa una dècada. No és tan sols un sector dinàmic, sinó també dinamitzador. Disculpeu el joc de paraules.
9/ L’any 1900, el 10% de la població mundial vivia en ciutats. S’estima que, el 2050, serà el 75%. Caldrà “repensar”, com es diu una mica pretensiosament, com es viu a les ciutats i com han de funcionar, oi?
10/ A Catalunya, per cada infant que naix, dos animals entren a formar part d’una llar. La natalitat està en mínims històrics, però a la meitat de cases hi ha una mascota. Potser parlar de famílies multiespècie sigui excessiu, però és obvi que han canviat molts prioritats, els projectes de vida i les formes de convivència.
11/ I la cosa té ja el seu impacte econòmic. Aquest últim estiu, s’ha disparat la facturació dels “hotels per animals”, on deixar la mascota quan hom marxa de vacances. Però també la dels hotels “convencionals” que admeten els animals de companyia dels hostes.
12/ És més, el sector de les mascotes en general factura ja a l’Estat espanyol prop de 6.000 milions d’euros, amb un increment interanual superior al 8%. Alimentació, salut veterinària, estètica o complements mantenen actives més de 12.000 empreses, amb 75.000 treballadors. I és que cada llar amb mascotes hi destina entre 500 i 1.000 euros anuals per bestiola.
Fes el teu comentari