La Terra Alta convida les DO del vi i de l’oli a sumar-se a l’Acord Territorial

La sala d’actes de l’Institut Terra Alta de Gandesa va ser l’escenari, este dimarts al migdia, de la signatura de l’Acord Territorial de la Terra Alta per al desenvolupament social, econòmic i d’ocupació digna, una eina transversal per fer front comú als reptes de futur que afecten la comarca. El sector públic, amb la representació de la totalitat dels dotze ajuntaments de la Terra Alta; el sector privat i la comunitat educativa s’han aliat per afrontar les principals mancances que, estructuralment, es manifesten a la comarca i que afecten al dia a dia de les persones. En canvi, d’entrada no ho fan ni la DO Terra Alta ni la DOP Oli de la Terra Alta. “Des del Consell Comarcal apostem pel projecte i posarem tots els mitjans tècnics i facilitarem tot el que estigui a les nostres mans. Això és un inici, tots els que vulguin implicar-se en el projecte hi són a temps, ja que és el moment de començar i d’iniciar participacions. Volem animar les dues DO de la comarca –la DOP Oli de la Terra Alta i la DO Terra Alta en el sector del vi– perquè també s’hi sumin, ja que també són una part representativa el teixit empresarial, així com també a qualsevol empresari o plataforma que se senti identificat i vulgui ser partícip d’estratègies per tirar endavant la comarca. L’Acord és un punt d’inici per començar a teixir sinergies i intentar relacionar i vincular tots els àmbits que puguin generar economia i productivitat a la comarca”, va assenyalar la presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà, en finalitzar l’acte.

Després d’anys d’anàlisi dels factors necessaris per portar a terme aquest Acord i de debatre les problemàtiques que afecten els pobles de la Terra Alta, s’ha pogut constatar que els principals dèficits es troben en àmbits com el despoblament, un teixit productiu feble, la precarietat laboral, la discriminació de gènere, les persones migrades dins del context social i econòmic de la comarca, el paisatge, i la manca d’una estratègia i concertació territorial a l’hora d’implementar-la. “Aquests són els set indicadors que marquen la nostra comarca i que hem cregut convenient treballar i pels quals ens comprometem a trobar un consens per part de tots els sectors per tal de poder-los abordar, revertir o canviar”, va apuntar Eva Amposta, alcaldessa del Pinell de Brai.

“Mitjançant una estratègia transversal i conjunta volem fer front comú als reptes de futur que afecten la comarca. A nivell polític tenim la necessitat de portar a terme un acord territorial per un desenvolupament conjunt de comarca on es posi davant de tot el bé comú del territori i de la seva gent”, va dir l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Jordi Martín, durant la seua intervenció.

“Són problemes importants que no es poden resoldre en l’àmbit municipal, sinó que s’ha de col·laborar des d’una perspectiva més territorial i això només es pot fer basant-nos en la confiança. Treballar des de baix vol dir que l’encert és conjunt, és de tots. I que de les esmenes també ens en fem tots responsables. Però el que crec més important de tot és la voluntat de fer de les persones, l’autèntic combustible dels projectes, l’energia que ho fa tot possible”, va dir Asun Colom, de les empreses Carrosseries Alazor i Grisverd. Per la seua banda, Antònia Aguiló de Ca Lázaro va remarcar els punts perquè l’Acord arribi a bon port: esperança, confiança entre les parts, objectius comuns, reconeixement de l’altre per millorar de manera individual i col·lectiva, compromís, i la necessitat de deixar els localisme i d’obrir la mirada per sortir-hi guanyant.

En la signatura de l’Acord també hi van assitir Ricard Marrugat, director de l’Institut Terra Alta de Gandesa, i Antoni Cutrona, director de l’Escola de Capacitació Agrària (ECA) de Gandesa, en representació del sector educatiu que també rubrica aquest Acord. “El model de governança participada, un dels fonaments d’aquest Acord, existeix des de fa molt temps als centres educatius públics perquè el concepte de comunitat educativa empara tots els agents que hi estem implicats: famílies, docents, alumnes, personal de serveis, etc., perquè tots tinguin veu i se sentin representats a través dels consells escolars que és un organisme que ha dignificat molt la nostra tasca. Traslladar aquest model participat a escala de comarca ho considerem un encert”, va afirmar Marrugat. Per la seua banda, Cutrona va afegir-hi que la prioritat d’aquest Acord és la d’ampliar l’horitzó i permetre que els projectes educatius de centre formin part de les decisions a prendre i que es reconegui la comunitat educativa com un agent essencial a tenir en compte en la planificació estratègica del territori. “Davant l’emergència, l’efectivitat de connexions seran els indicadors per avaluar la seva utilitat. Al mateix temps, serà la principal raó de la seva continuïtat. Per tant, entenem que concertar, planificar i treballar conjuntament és la solució als problemes reals de les persones ja que enfortirà el teixit social i econòmic del territori i millorarà la consciència ciutadana, la identitat col·lectiva, l’eficàcia i l’eficiència dels serveis públics”, va concloure.

En representació del sector privat implicat en aquest acord, Anna Miralles de l’hotel Les Capçades, i Jordi Benavent, de La Garbinada DMC, van fer públics els compromisos signats en aquest Acord territorial:

• Establir un espai de governança territorial basat en la confiança mútua i el consens, amb caràcter vinculant, i participada pel sector públic, el sector privat, la comunitat educativa i les entitats socioeconòmiques del territori, que liderarà conjuntament i transversal les polítiques públiques d’ocupació i de desenvolupament local de la Terra Alta.
• Dissenyar una estratègia territorial, a curt, mitjà i llarg termini, de forma participada de baix a dalt, i amb un ampli consens social, que doni resposta a les necessitats socials i econòmiques detectades.
• Configurar i coordinar una xarxa tècnica especialitzada en el desenvolupament local, que treballi per a la implementació de l’estratègia territorial, mitjançant la reorganització dels recursos existents i incorporant, en un futur, les ampliacions que s’esdevinguin. La xarxa tècnica ha de garantir serveis descentralitzats a la totalitat dels municipis, enfocats a les persones i a les empreses, per promoure l’ocupació digna, el desenvolupament local i la formació.