Zoraida Burgos, a fons en una biografia escrita per Montse Castellà

Serà tot un esdeveniment cultural. El proper divendres es presentarà el nou llibre de la cantautora i activista Montse Castellà, una biografia de l’escriptora i bibliotecària tortosina Zoraida Burgos i Matheu, membre de la Generació del 52 i una de les veus imprescindibles de la literatura ebrenca contemporània. L’acte, que es farà a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a més de Castellà i la mateixa Zoraida Burgos, també comptarà amb la participació del cantautor i escriptor Lluís Llach, protagonista d’un dels passatges de l’obra.

Segons Castellà, no va ser gens fàcil engrescar Zoraida Burgos per dur a terme el projecte de la seua biografia. L’escriptora tenia les seues reserves a les entrevistes, es considerava que no era bona conversadora i dubtava de l’interès que podria tenir l’obra resultant. Castellà, però, va insistir-hi convençuda de la necessitat de difondre el recorregut vital d’esta poeta de referència. “Que diu que no és bona conversadora? Ens cartejarem, pensava jo. Que preferix escoltar? Ja miraré de parlar més i estirar del fil, si s’escau. Que li agrada la natura? Passejarem per la vora del riu. L’important era que se sentís còmoda, crear-li ambients on conversés amb confiança i poder anar avançant”, ha explicat.

Per tant, es tracta d’un llibre “creat a quatre mans, però amb pianos diferents” a partir de converses entre biògrafa i biografiada qui, passada de llarg la vuitantena, manté la mateixa intel·ligència i sensibilitat d’antuvi i més riquesa interior gràcies a la seua fal·lera de viure i d’aprendre.  I és que la cantautora i l’escriptora van encetar un seguit de converses escrites i parlades, de passejades i de lectures pels records vitals de Zoraida Burgos, les quals han donat fruit a este nou llibre ‘Zoraida Burgos i Matheu. Resum biogràfic’ ha estat publicat per Onada Edicions.

Zoraida Burgos, nascuda a Tortosa el 1933, hi rememora la seua infantesa i les figures de sos pares i iaios, vinculats al món ferroviari i de la medicina, i educats en l’art i la música. Els pocs records de la guerra civil, a causa de la tendra edat, els compensa amb l’evocació de l’ensenyament, a l’institut del carrer de Montcada, on va descobrir l’afició per llegir i per escriure, que va haver de fer en castellà per la persecució del català en plena dictatura.

A Barcelona es va formar a l’Escola de Bibliotecàries i al 1955 va estrenar-se en l’ofici a Ulldecona. Després d’un any a Anglaterra per aprendre anglès va retornar a les biblioteques ebrenques, primer Amposta i des de 1976 a la Biblioteca Popular de Tortosa, ubicada al Palau Despuig i posteriorment al Palau Oliver de Boteller, on Burgos s’hi va jubilar l’any 1998. Així mateix, el retrat humà del llibre obre els horitzons i ens mostra la seua passió per la pintura i la restauració, l’interès per la grafologia, la importància de la família, les amistats conreades, el gust pels viatges i la curiositat pel món.

La segona part, la més extensa, està dedicada a l’obra. Montse Castellà busca l’arrel de la literatura de la poeta, les seues inspiracions, temàtiques i influències, allò que l’ha motivada a escriure. La poeta forma part de la irrepetible Generació del 52, el moviment tortosí de recuperació de la cultura després dels estralls de la guerra i enmig de la censura i la repressió franquista. Un grup que va fer de la revista GEMINIS el seu emblema amb noms com Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Ricard Salvat i Jesús Massip, este últim personatge intervinent en este llibre. Però el primer poemari publicat de Zoraida Burgos no arriba fins 1971, després de guanyar el Premi Màrius Torres. ‘D’amors, d’enyors i altres coses’, segrestat i censurat pel règim, va obrir una bibliografia que per ara arriba fins el recent ‘Convivència d’aigües’, Premi de la Crítica de la Poesia Catalana. A esta producció cal afegir-li la inclusió en nombroses antologies poètiques i un grapat de contes infantils.

En la biografia, l’escriptora reflexiona sobre aquest llarg recorregut, salpebrat per la selecció de versos amb que Castellà il·lustra aquests pensaments. La ubicació física de les converses entre les dues, a la vora de l’Ebre, també va ser essencial: “Se’m va acudir de fer-la enraonar dins d’espais i entorns on se sentís com a casa, amb llocs, olors i persones estimades, i no només amb mi, a soles, que d’estes trobades també n’hi ha hagut i no poques. En els seus textos llegia la importància cabdal que tenia en la seua vida l’hort on es va criar”, ha apuntat Castellà.

Segons l’autora, “la concepció i forja d’este llibre ha estat una labor molt artesanal, pacient, respectuosa, bella. Un treball d’investigació, de recuperació de la memòria, de recerca històrica, de reconeixement, de descobrir en l’altra persona allò que la fa única. D’enriquiment mutu al llarg dels anys. Hem treballat sense pressa i a la vegada sense descans, amb riades i èpoques de sequera, com a bones mediterrànies, però sempre amb un cabal mínim que ens permetés fer navegar les paraules”. Ha estat, doncs, un treball pacient, emotiu i compromés amb el qual Castellà (Tortosa, 1976) debuta en la literatura, i amb el que suma una altra versant a una personalitat polièdrica: cantautora (amb quatre discos editats), activista social pel territori ebrenc i les seues persones, periodista cultural, tertuliana i col·laboradora en mitjans de comunicació.

‘Zorada Burgos i Matheu. Resum biogràfic’ ha estat publicat per Onada Edicions dins de la sèrie Gent nostra, dedicada a conèixer i homenatjar les personalitats contemporànies de les comarques de cruïlla de les Terres de l’Ebre i del nord valencià. Així, la poeta tortosina s’hi afegeix a una notable nòmina de biografiats, com altres membres de la Generació del 52 (Vergés, Pérez Bonfill i Massip), l’escriptora Francesca Aliern, els artistes Cinta Sabaté i Frederic Mauri, el compositor Carles Santos i el polític i escriptor Manuel Milián Mestre.