El retrocés demogràfic de bona part de les comarques de Catalunya no ve determinat només pel fet que generin menys riquesa que altres parts del país. Així ho constata la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que este dijous s’ha presentat al Consell Comarcal de la Terra Alta. L’informe analitza en paral·lel l’evolució demogràfica de les comarques amb menor densitat de població de Catalunya i el seu Producte Interior Brut (PIB).
Paradoxalment, en les onze comarques analitzades –l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Terra Alta, Priorat, Noguera, Garrigues, Ripollès, Ribera d’Ebre i Solsonès– la davallada demogràfica que van experimentar del 2012 al 2019 va coincidir amb un creixement del PIB que, en alguns casos, va ser molt semblant a la mitjana catalana: al voltant del 15%. És el cas de la Noguera, el Solsonès o les Garrigues. Especialment remarcable és el cas de l’Alta Ribagorça que tot i ser la comarca que ha tingut una davallada demogràfica més accentuada, del -10,2%, també ha estat la que ha experimentat un creixement més espectacular del PIB, un 32,3%. “Això ens indica que el PIB no és l’únic factor que explica la pèrdua de població d’un territori i que ens cal buscar altres causes”, ha explicat Juan Antonio Duro, director de la CELiR, tot precisant que les zones urbanes continuen sent un pol d’atracció per als joves i que cal saber fer una promoció més efectiva de les zones rurals com a espais d’oportunitat i futur amb una major qualitat de vida.
Una de les comarques amb més risc de despoblament és la Terra Alta. Després de l’Alta Ribagorça, és la segona comarca catalana que ha experimentat un major retrocés demogràfic en el període analitzat (del 2012 al 2019), un -9,62%. En xifres absolutes ha perdut 743 habitants des del 2012. La segueix la Ribera d’Ebre, on la davallada ha estat del -8,39% amb 827 habitants menys. En aquestes dos comarques de l’Ebre, el creixement del PIB ha estat molt inferior a la mitjana catalana, sobretot el de la Ribera d’Ebre, de només un 1,7%, mentre que el de la Terra Alta ha estat del 8,5%. “En aquest cas podríem dir que sí que hi ha una correlació, però cal aprofundir més en la recerca”, ha assenyalat Duro, tot avançant que la CELiR encetarà noves investigacions sobre el despoblament rural a tot Catalunya.
El director de la CELiR ha presentat aquest informe al Consell Comarcal de la Terra Alta, a Gandesa, acompanyat per la presidenta comarcal, Neus Sanromà. Prèviament, també ha presentat el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre corresponent al quart trimestre del 2019. “A la Terra Alta tenim actualment un nivell d’envelliment que, segons l’Idescat, és gairebé l’equivalent al que tindrà el país al 2060. Si en volem fer alguna anàlisi econòmica, no podrà ser molt positiva, però en base a aquest envelliment i en base a aquesta necessitat de serveis socials que tindrem a la comarca, entenem que les polítiques d’impuls i d’ocupació han d’anar orientades cap a l’àmbit dels serveis socials. Per altra banda, també hem d’intentar impulsar el tema de l’agricultura, que no és fàcil, a partir de posicionar productes agroalimentaris de qualitat, intentar potenciar el producte ecològic, de quilòmetre zero, les denominacions d’origen… Es poden aplicar polítiques que puguin ajudar a impulsar una mica aquests dos àmbits que són els que són més comuns i els que obtenen més mals indicadors a nivell econòmic”, ha indicat Sanromà.
Segons l’informe, l’economia de les Terres de l’Ebre va continuar creixent durant l’últim trimestre de l’any, però es constata la desacceleració anunciada ja fa uns mesos. Així, el creixement interanual del quart trimestre del 2019 va ser de l’1,5%, amb un total de 53.744 afiliats a la Seguretat Social, 794 més que el quart trimestre de l’any anterior. “És el quart trimestre de l’any amb menor creixement des de la crisi”, ha destacat Duro.
L’atur segueix baixant, però s’ha desaccelerat la davallada. De mitjana, l’últim trimestre del 2019 es van enregistrar a les Terres Ebre 9.165 aturats, 150 menys que l’any anterior, el que representa una caiguda de l’1,6%. Pel que fa al nivell de formació cal remarcar que el col·lectiu amb estudis secundaris, que és també el col·lectiu amb més nombre d’aturats, ha estat el que més ha contribuït a la disminució de l’atur, seguit del col·lectiu amb estudis primaris complets. Per contra ha crescut el nombre d’aturats dins el col·lectiu de titulats universitaris. “En el cas dels estudis primaris això pot estar relacionat amb la posada en marxa de plans d’ocupació dissenyats específicament per aquest col·lectiu”, apunta el director de la CELiR, qui precisa que en el cas dels titulats universitaris, no és una “dada bona”, tot i que poden ser recent titulats que entrin per primera vegada al mercat laboral. La desacceleració en el creixement econòmic s’ha notat també en la reducció de nous contractes. Se’n van formalitzar 5.226, 1.102 menys que l’any anterior.
Fes el teu comentari