Diuen que per molt dura que sigui la tronada, un dia s’acabarà. Encara estem molt lluny del final de la crisi causada pel virus Covid-19, però igual com ens havíem de preveure i preparar fa molt de temps per a allò que ens ha vingut damunt, ara les autoritats i els ciutadans hem de començar a pensar en el futur que ens arribarà. Té la pinta de que el futur serà d’una ‘normalitat’ encara més estranya que la vida que ens havien venut com a ‘normal’ durant les últimes dècades. Ens espera una barreja de paranoia i control de la societat com la novel·la ‘1984’ passat per els discursos de Jim Hacker, pintat amb l’humor surrealista i la picaresca d’una pel·lícula de Berlanga. Un futur en què acceptem que els governants ens diuen que avui ha mort més gent pel virus que en qualsevol accident d’avió, i després ens expliquen com i on podem menjar la paella del diumenge.
Les coses canviaran. A escala global i personal, els efectes se sentiran tant sobre l’economia global com sobre les relacions humanes i la nostra manera de pensar. I també cal que hi hagi canvis a escala local: les empreses i comerços i les autoritats municipals han d’estar preparats i hi ha coses que ja s’han de començar a fer. Preparar les aules de classe, les fàbriques, les sales del cine, l’espai dels restaurants, formar els cuiners i botiguers en les normes noves de salut pública… molts canvis. I a l’espai públic, també. Quantes voreres hi ha a Tortosa, Roquetes, la Ràpita i altres pobles de les Terres de l’Ebre prou amples com per a deixar dos metres entre tu i la persona que passa pel costat? Imagineu deixar un sofà o llit de matrimoni entre persones; aquest és l’espai que cal. Què es farà? Farem les voreres unidireccionals i amb espais pintats per a fer cua pel pas de vianants?
El que està clar és que els vianants hauran de guanyar espai a les ciutats, i aquest espai ara està en mans, o sota les rodes, dels cotxes. Igual com s’estan preparant a tot arreu aquesta primavera –Milan, Manchester, París, Berlín…– caldrà tancar alguns carrers al trànsit per a fer artèries principals per la ciutat on la gent podrà caminar amb prou espai. I als carrers compartits també caldrà ‘menjar’ espai dels cotxes, repintant-los amb menys carrils o carrils estrets i marcar voreres més amples.
De la mateixa manera, molts planificadors urbans reconeixen que ara és el moment de donar una espenta necessària a l’ús de la bicicleta a les ciutats. Si hem de limitar les opcions i l’espai dels cotxes, evidentment cal reduir l’ús del cotxe si no volem un embús monumental. El transport públic urbà a les nostres poblacions ebrenques no és una meravella, però a més a més, en el futur proper, tampoc podrem aprofitar-ho com ara si volem mantenir distàncies físiques amb els altres viatgers. El futur passa per caminar i/o la bici, tal com està recomanant la mateixa Organització Mundial de la Salut. Sobretot aquí, a les Terres de l’Ebre, on l’immensa majoria de trajectòries urbanes són prou curtes i el temps i orografia és ideal.
Hi ha altres motius que ens indiquen que aquest és el camí a seguir. Crec que molts haurem reflexionat aquests dies sobre si és, o era, necessari viure la vida amb tan d’estrès, corrent cap aquí, cap allà en el cotxe per a fer mil i una coses. També hi ha molta gent que no ha pogut fer gaire exercici, ni gaudir de l’aire lliure i el sol durant setmanes. A més a més, a la majoria de gent, el virus i la situació actual ens ha afectat la butxaca. Menys els propietaris d’arbres de llevat i els fabricants de rotllos de vàter, em sembla que els altres hem fet un ‘decreixement econòmic’ a la força i aquesta situació durarà molt, amb moltes persones patint cada mes.
Pos un petit canvi per a ajudar-nos potser passa per deixar el cotxe a casa, i usar les cames o les rodes de la bici per anar per la ciutat. Guanyarem en la mal-anomenada ‘distància social’, en l’economia personal, i en salut. També anar en bici és una manera molt barata de fer esport. Només necessites una bici, i pot ser de segona mà. No cal que sigui l’últim model de 21 marxes ni cal comprar roba de licra per anar de Ferreries a Jesús o d’Amposta a Poblenou.
I, guardant el punt més important pel final, així posem el nostre gra de sorra per a reduir els efectes negatius del canvi climàtic. La situació actual del Covid-19 és molt greu, amb molta gent patint i morint, però el que tenim de fons de pantalla contínuament és, i serà, encara més greu. Les conseqüències dels canvis en el clima, en gran part provocats pels nostres comportaments, seran desastroses i hem de fer el màxim per a reduir-les. Ja fa temps que se sap que un dels canvis que podem fer a escala personal és el de reduir la nostra dependència cap el cotxe particular. Aprofitem el moment ara per a fer una inversió en un futur més sostenible.
Concretament, en què consisteix tot això a escala local? Per exemple, en crear voreres amples i segures, ara d’una manera temporal però pensant en redissenyar-ho tot de cara al futur. Crear carrils bicis segurs i eficaços i, sobretot, connectats entre ells i als llocs on la gent vol anar-hi. S’ha de poder arribar al centre de la ciutat, a les escoles, als llocs de treball amb total tranquil·litat i seguretat. I bons aparcaments de bici molt ben distribuïts per la ciutat. Aquells models d’aparcaments que es posen al lloc d’un aparcament d’un cotxe i deixen posar sis o set bicis són una opció molt bona.
A la feina i a les escoles, calen espais per a deixar la bici o el casc, o fins i tot una dutxa com tenen a moltes oficines a altres països. Facilitar que sigui còmode anar en bici. Cal que un xiquet s’enporti una motxilla amb 10 kilos de llibres cada dia, o podem gestionar millor el tema deures i armariets per deixar material a l’escola? Seguretat. Una molt bona senyalització i policia local mentalitzada sobre les noves prioritats, i a llarg termini treballar amb les autoescoles per a insistir en el tema de prioritzar moviment i seguretat de vianants i ciclistes.
Treure del ‘Calaix de les bones intencions’ aquelles propostes electorals que pinten ciutats plenes de verd, de vianants i de bicis. Fer una enquesta per a esbrinar per què l’ús de la bicicleta no és tan habitual aquí com en altres poblacions semblants, i treballar sobre les respostes. Els ajuntaments poden contractar experts en mobilitat urbà del segle XXI i/o contactar amb poblacions on sí que han fet el canvi. Hi ha molta feina per fer, posem-nos-hi ja!
*BRIAN CUTTS és traductor i professor.
Fes el teu comentari