Elena Solé és mestra de professió encara que no ha exercit a cap escola pública. Ha donat i, encara ara, dona classes de llengua catalana per adults. Ha treballat a l’Ajuntament d’Arnes, on va nàixer, durant 27 anys, i de fa pocs anys ha creat una botiga de Turisme Rural, coneguda per Art Grobotiga, on es dedica a promocionar la cultura des de tots els seus àmbits. Hi té una sala d’exposicions on s’hi exposen quadres i aquarel·les, es presenten llibres, es llegeixen poemes, es donen classes de pintura per xiquets, es donen conferències i cursos de diferents disciplines culturals. La nostra protagonista escriu novel·les i pinta. De novel·les en té quatre de publicades i dotzenes de quadres i aquarel·les pintade. Ha exposat les seves obres a sales de diferents indrets d’Espanya i de l’estranger i està casada amb Xavier Pallarès, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. Té dos fills, David de 28 anys i Dídac de 13.
-Amb el coronavirus pel mig, com marxa la teva salut i la de la teva família?
-Bé de moment. Tenim una casa gran amb un pati interior. Des de les finestres veiem de bon matí l’extraordinària imatge dels Ports. La nostra vida ha canviat pel confinament però el meu fill gran treballa per internet i el petit segueix estudiant en contacte constant amb els seus professors. Per tant, ha canviat però sense massa tràngol. No és el mateix viure a un poble que a una capital on son limitades les possibilitats. En aquest aspecte tenim molta sort!
-Com va nàixer el teu amor per la cultura?
-És un tema de sensibilitat i inquietuds. Reconeixes l’acció de la gent que t’envolta; pintors, literats i artistes… i t’agrada o no la seva obra però captes el que veus i trobes dins dels personatges la saviesa del que volen explicar. Molts llibres els començo i no els acabo, si no m’agraden… és un tema de sensibilitats! Per tant he recollit el que m’ha agradat de molta gent que ha fet cultura i ha estat compromesa amb el País. Això m’ha ajudat i m’ha fet estimar a conrear-la i produir-la dins les meva personalitat i manera de ser.
-Quantes novel·les has escrit i quants quadres has pintat?
-De petita a l’escola del poble m’agradava pintar però no et podies esplaiar gaire. Havies de seguir el ritme marcat pel mestre. Tenia inquietud per la pintura i vaig començar seriosament a produir només fa deu anys. Vaig pintar molt i gràcies a contactes que vaig establir amb pintors d’altres indrets vaig poder exposar i segueixo exposant a sales d’Espanya i de l’estranger. De fet penso més de cara el futur dels meus néts que per mi mateixa; deixo petjada! I gràcies a la pintura em vaig animar a editar una novel·la que tenia escrita de feia anys. La vaig repassar, actualitzar i publicar. Allò em va portar a escriure, pintar i dedicar-me quasi per complert al conreu de la cultura. Una cosa l’he compaginada amb l’altra i totes dues han actuat paral·lelament, dins la meva persona.
-Pintar i escriure resulta compatible, doncs, per la teva persona?
-Sí. Cada dijous dono classes de pintura a xiquets, a la sala que disposo a la meva botiga. I cada dimarts vaig a la Biblioteca de Tortosa i dono classes de català a unes 20 dones noies i marroquines. He trobat la forma de compaginar escriure, pintar, donar classes i mantenir una ferma acció cultural dins els meus àmbits més propers, que m’il·lusiona i ho faig molt a gust.
-A les teves novel·les quins temes toques i quins autors t’han influït més?
-Per escriure has de llegir i de veritat que he llegit moltíssim. M’agrada la novel·la de misteri. Tinc il·lusió per la novel·la negra. M’apropo tant com puc a la narrativa de la Mercè Rodoreda, com a exemple, però m’inquieten més els temes de novel·la negra de l’Agatha Christie. A les meves novel·les hi poso tot el sentiment i il·lusió!
-Pots explicar-me la teva darrera novel·la publicada, ‘Tots som el secret d’algú’?
-No surt el nom del meu poble, Arnes, dins del temari. Tampoc els personatges. Però reflecteixo persones i paisatges que conec, estimo i admiro que tots ells son de prop i hi he tingut alguna relació. Tracto d’una senyora imaginària nascuda a la nostra terra, concretament al Delta de l’Ebre, que viu a Barcelona, ja jubilada retorna al seu ambient nadiu, i es crea una nova vida, revela els seus misteris i viu la personalitat que hauria volgut gaudir de jove. Vull relatar intriga i realisme, a la vegada.
-I de la pintura què me’n pots explicar?
-M’agrada la pintura abstracta i m’he inspirat en grans autors com la pintura impressionista de Vincent van Gogh. Però m’encanta el Museu del Prado i he observat les obres dels grans autors de tots els temps allí representades. He agafat idees de tots i la pintura, tota en general m’agrada i m’atreu.
-Com has pogut influir en la cultura a Arnes i a les nostres comarques?
-Faig el que puc per la cultura dins de la meva botiga i fora. Ja t’he explicat que col·laboro activament en tot el que puc. Per exemple, amb Ricard Gascon hem promocionat jornades literàries aquí a Arnes i les portem on calgui per promocionar la cultura, dins de tots els àmbits. O amb una noia d’Arnes, que pinta molt bé, l’he animat a exposar i a promocionar les seves obres. O amb els “Poetes al Vent”, hem col·laborat per promocionar les seves obres poètiques, entre moltes altres accions culturals.
-Com pots compaginar les teves actuacions culturals amb la vida política del teu marit que representa un càrrec polític molt important a les Terres de l’Ebre?
-Som molt diferents i tots dos ens hem sabut adaptar a les nostres personalitat i activitats. Fa trenta anys que estem casats i ens vam estimar des de molt jovenets. Ens hem compenetrat i jo vaig a actes seus i ell ve als meus, amb total tranquil·litat. Jo sóc sociable i gaudeixo de la gent que m’envolta o m’agrada conèixer tothom i confraternitzar.
-Com veus el futur de la cultura a les Terres de l’Ebre?
-La gent es mou. Hi ha associacions a tots els pobles i des dels ajuntaments s’ha promocionat fortament la cultura. Hi ha molta gent que com les formigues fan coses i actuen constantment, s’han agrupat i fan teatre, cant coral, agrupacions i moltes altres activitats. I sobretot des de les biblioteques s’està fent una acció extraordinària, amb xiquets, però també amb els adults. La gent llegeix, es fan actes, hi ha actuacions i, poc a poc, incidim en un camp que fa poc anys no resultava massa rellevant. A més hi ha activistes com Jesús M.Tibau o Gascon que estan actuant sobretot a Tortosa amb molta eficàcia i constància treballant en equip.
-Elena, t’agraeixo l’entrevista. Ha estat molt amena i molt pròpia del que volem incidir des d’Òmnium Cultural, amb el lema “conreant la cultura guanyarem la llibertat”. Moltes gràcies i esperem que aquesta no sigui la darrera entrevista que et féssim des de l’Òmnium!
Fes el teu comentari