Primer que tot, m’agradaria subratllar que no tenia la voluntat d’escriure absolutament res. És més, m’havia proposat mantindrem totalment al marge. Sense gaire èxit, com podeu llegir. Perquè no és possible. Ni mos ho podem permetre. Ningú.
La situació general, la seua traducció a una entitat particular, l’Assemblea Nacional Catalana, i encara més concretament, l’ANC de les Terres de l’Ebre, m’ha fet reflexionar com a ciutadà que des de ja fa anys ha format part del moviment independentista a títol individual i també en diverses organitzacions, des de la FNEC a Òmnium Cultural.
L’independentisme és aquella opció política que té per finalitat la independència d’una nació. I aquí podem parlar des de la idea de nació més “cultural” de Herder, fins la més “cívica” de Renan. I molta literatura al respecte. Però breument, la idea és esta. I esta opció política pot assumir-se des de diferents posicions ideològiques, sigue en l’eix esquerra-dreta, o el materialisme-postmaterialisme d’Inglehart. O altres eixos plantejats.
L’independentisme, per tant, pot ser defensat des de qualsevol ideologia política d’estos eixos, és a dir, des de diferents conjunts d’ideals, principis, doctrines, mites o símbols ètics, i ja sigue des d’un moviment social a un partit. Estos són los qui plantegen propostes i oferixen un model.
De fet, si mirem la història del catalanisme, com a moviment que reivindica un reconeixement del poble català, ja sigue des del regionalisme a l’independentisme, mos trobem diversos partits polítics i organitzacions d’ideologies diferents. Més concretament, en l’independentisme català, passava i passa, exactament lo mateix.
Crec que és important recordar-ho. És important subratllar, que l’independentisme, pot ser de qualsevol ideologia que l’assumixe: d’esquerres, dretes, centre, socialista, socialdemòcrata, demòcrata-cristià, liberal, liberal-conservador… comunista, feixista. Per tant, pot ser de moltes organitzacions ideològiques. De molts partits.
L’ANC, com altres entitats, és independentista. De fet, l’ANC és només independentista, perquè la seua existència és només per assolir la independència. (Que no és poca cosa): Art. 2 a) dels Estatuts: “Promoure pacíficament la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català independent, de dret, social i democràtic.” No és apolítica. Perquè vol la independència.
Per això es considera transversal. Perquè poden compartir finalitat, totes estes organitzacions ideològiques que desitgen la independència del nostre poble: Art. 2.b) “ Aglutinar totes les persones que treballen o que volen treballar amb objectius afins als de l’Assemblea Nacional Catalana, ja sigui individualment des de tot tipus de grups, entitats, moviments, partits polítics, ja sigui individualment.”
Per tant, té cabuda tota persona que sigue independentista, indistintament de la seua ideologia i militen o no en algun partit. Per això es reivindica transversal i, per tant, apartidista. Repetixo és apartidista. Per cabre-hi tots.
I per complir en los seus Estatuts i la raó per la qual se va fundar, com a aïna útil per assolir la independència, és necessari, que les persones que hi formem part, ho assumim. Hi ha sistemes de control. Però és important que ho assumim, tots. Tots. I ho reivindiquem. Precisament en estos moments tot plegat pren més valor. Per este motiu no em poso al marge i reivindico l’ANC com a escut que acull independentistes de qualsevol ideologia i militant o no de partit, i com a llança per l’assoliment de la independència.
*ÀITOR PÉREZ CODORNIU és politòleg.
Fes el teu comentari