‘El rei nu’, per Manel Masià

Poc es podia pensar Hans Cristian Andersen que a l’escriure El rei nu podria descriure tant realment i amb tant de detall sobre la percepció de la veritat. Molts cops, en sistemes autoritaris, en democràcies prostituïdes o en majories absolutíssimes, la veritat no té per què ser el que pensa la majoria de gent que és veritat. Molts cops hauríem de donar les gràcies a aquell noi que, amb mirada neta i sense partidismes, exclama que el rei va nu. També val la pena llegir el conte per comprovar que totes les preguntes són vàlides, per estúpides que semblen.

I és que la crisi del COVID ens està demostrant amb quines teles es vesteixen els nostres dirigents, i aquestes ens diuen qui fa allò que ha de fer, qui no fa allò que ha de fer, qui enganya, qui menteix descaradament, qui vol manipular… Us parlaré el més objectivament que puc a nivell de comunicació del que es veu des de fora, de com s’està gestionant la comunicació de crisi de la pandèmia.

He escollit per comparar amb Amposta tres municipis veïns, Tortosa, La Ràpita i Deltebre per similars característiques de població, i en cas de Tortosa també és una capital de comarca, que ens permetran analitzar els diferents tipus de comunicació, gestió i reacció enfront a la crisi econòmica, social i sanitària. Les he escollit també perquè són de dos colors polítics diferents. 

Primer mirem com ha comunicat Tortosa. Bàsicament informant. Cada dia sobre les 10 del matí l’alcaldessa Meritxell Roigé, i a posteriori d’una reunió de coordinació, informa la ciutadania de les coses que canvien respecte a la crisi i quines accions faran. Fantàstic. Ciutadania empoderada i informada. Tacat una mica per les diferències amb Salut Terres de l’Ebre. Però això és un altre debat. Personalment Salut Terres de l’Ebre no ha estat a l’alçada. Dimecres passat, la Meritxell Roigé, ens va sorprendre amb 175 mesures i va posar sobre la taula 3,3 milions d’euros per respondre a la crisi del COVID. Sembla una resposta ferma i decidida. Planificació, acció i resposta. 

Deltebre, amb Lluís Soler al capdavant, fa temps que té una comunicació institucional impecable, a més d’un gran esforç d’equip que s’estan convertint en un referent a nivell de Terres de l’Ebre. Però com ha portat Deltebre la crisi? Informant dels malalts puntualment, planificació de 50 mesures en un document públic i un milió d’euros en accions per enfortir el comerç. Un milió de setze de pressupost. Fins i tot han pensat d’implantar una moneda virtual per protegir el seu comerç. Només amb innovació podrem sortir reforçats. 

I per últim la Ràpita, govern d’Esquerra Republicana també amb majoria absoluta. Govern que amb bon criteri ha decidit anular la festa major i dedicar l’estalvi a gestionar la crisi del COVID. Josep Caparrós ha comunicat puntualment com anava evolucionant la crisi a la Ràpita.

I ara mirem Amposta. A nivell de transparència, ha brillat per la seva absència, quan va començar la crisi no s’informava dels casos dins de l’hospital. Ens volien protegir? Volien protegir els malalts? L’esforç comunicatiu durant aquests 3 mesos han estat per les festes. Donant un hype i un suposat interès comunicatiu a un esdeveniment que no s’ha pogut fer. La festa del mercat confinada va ser un fracàs. I ara ha vingut la comunicació de la cancel·lació de la Festa Major, però tranquils que farem tres mesos de xaranga i festes. Cada cop veig més clar que qui s’autoproclama “el gobierno más social de Catalunya” no té ideologia. No és de dreta ni d’esquerra. El govern d’Esquerra d’Amposta és un govern de Festa Major. A nivell econòmic, per ara han destinat 300.000 euros per solucionar la crisi del COVID amb accions concretes. I ara la solució màgica per a resoldre la crisi econòmica és omplir les terrasses dels bars de la ciutat, però les escoles no s’han posat d’acord per unificar criteris per acabar tots los xiquets el curs al mateix nivell.

Són quatre maneres diferents d’encarar la crisi. L’equip de govern d’Amposta ja porta 5 anys administrant la ciutat i ja fa temps que hauria de prendre’s la gestió seriosament, prendre consciència que gestiona un municipi de 20.000 habitants amb múltiples necessitats i deixar d’actuar com si fos una colla d’amics que només pensa en anar de festa i passar-s’ho bé i mentrestant els problemes ja es solucionaran sols o ja els arreglarà algú altre. Algú ha de dir a Amposta que el rei va nu, que això no és una manera seriosa de gestionar un govern municipal, i que tanta frivolitat resulta excessiva. 

Les situacions difícils són les que mostren la veritable naturalesa de les persones, per molt que superficialment uns puguen resultar més simpàtics i altres més reservats. Cal que la ciutadania comenci a valorar els seus representants no només per les paraules i promeses, sinó pels fets, i dels fets, sobre quins han servit per ajudar la gent i millorar la societat i quins són populisme i accions per tapar mancances. Això és lo fonament d’una ciutadania empoderada. Obstacles? Majories absolutes que prostitueixen les majories, difuminen la transparència i el rendiment de comptes i infantilitzen la gent.

*MANEL MASIÀ és el portaveu de Junts per Amposta.