El grup de recerca Interfibio de la URV tindrà enllestit i validat, a finals de juliol, el nou dispositiu de diagnòstic ràpid del SARS-CoV-2. Amb només una punxada i en un temps aproximat de 15 minuts, el nou test aportarà la màxima informació sobre la COVID-19: si la persona que se l’ha fet té la malaltia (IgM), si l’ha passat i ha generat anticossos (IgG), o si no la té ni l’ha passat. Així, el prototip estarà a punt per començar el seu procés de fabricació a escala industrial. Segons la URV, el millor d’aquest nou dispositiu és la seua fiabilitat, ja que elimina la possibilitat de falsos positius o falsos negatius, un dels principals problemes que tenen els tests serològics que s’utilitzen ara.
“Fem servir una proteïna que és capaç de captar més anticossos, el que significa que aquest test és més sensible i específic, sense falsos resultats”, explica Ciara O’Sullivan, qui lidera el grup de recerca Interfibio de la URV, on han desenvolupat el test en menys de tres mesos, a partir de nanopartícules d’or unides a anticossos.
El test, que té un cost aproximat d’un euro, “també ens permet monitoritzar els pacients per fer-los un seguiment i veure si passat un, dos o tres mesos encara mantenen la immunitat”, afegeix la investigadora. Després d’un procés de validació amb mostres de pacients de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ara s’inicia la validació a gran escala amb altres hospitals de Catalunya i de l’Estat espanyol, un procés que es preveu que finalitzi a finals de juliol, moment en què es preveu que comenci la seva producció.
El nou dispositiu és molt similar a un test d’embaràs o a un dels que utilitzen les persones diabètiques. A partir d’una petita punxada al dit es col·loca la gota de sang a la tira reactiva. Si apareix una ratlla vermella voldrà dir que hi ha un IgG positiu, és a dir: que ja s’ha passat la infecció. Si es visualitza una ratlla de color blau vol dir que la infecció és activa (IgM positiu). “Inicialment el test l’utilitzarà el personal sanitari, però és tan senzill que en un futur es podria comercialitzar a les farmàcies per a què el pugui fer servir tothom”, apunta O’Sullivan.
El desenvolupament d’aquest dispositiu de diagnòstic, en el què a més de Ciara O’Sullivan també ha treballat el grup investigador format per Míriam Jauset, Vasuola Skouridou, Marketa Svobodova, Mary Luz Botero i Ivan Magriñà, rep finanançament de l’Institut de Salut Carlos III mitjançant el Fons COVID-19 per impulsar projectes que millorin a curt termini el coneixement del virus i gestió de la malaltia.
Fins ara, el mètode més utilitzat per diagnosticar infeccions per SARS-CoV-2 és el de detecció per RT-PCR de transcriptasa inversa en temps real utilitzant cebadors específics del virus. Però aquestes proves moleculars de RT-PCR tenen algunes limitacions, com el llarg temps de resposta de l’assaig, el seu elevat cost i que i requereixen de la capacitació del personal que les ha de realitzar.
Fes el teu comentari