Quan em pregunten: i tu, per què et dediques a la política, tan jove?
La resposta és perquè ho he viscut des de ben petita i vaig descobrir un món on poder ajudar els altres i, així, construir un món millor. La meva mare va estar al govern municipal durant dotze anys, el qual em va fer viure des de primera mà la realitat de la governança municipal. A més, ella era molt activa al partit polític el qual formava part, el Partit Demòcrata, en aquell moment Convergència Democràtica de Catalunya.
Van ser anys durs, ja que el dia a dia en el món municipal i sobretot d’un poble de 500 habitants no és fàcil. Ara bé, el que t’omplia el cor d’entusiasme era quan veies que la teva mare donava resposta a totes i a tots els ciutadans que venien a casa a qualsevol hora i per qualsevol cosa. Veure la sensació d’ajudar la gent i poder fer el que sigui per donar-los un cop de mà, o almenys intentar-ho, és el que realment pren sentit en aquest món.
Per això, tan aviat vaig fer els 16 anys, vaig entrar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya, l’organització juvenil vinculada al Partit Demòcrata. La primera joventut política del país. Aquesta ha estat per a mi la segona escola. Puc dir que és com fer una carrera universitària en el món real. Aprens moltes coses, les quals no t’ensenyen enlloc, parlar en públic, comunicar, argumentar, buscar la millor solució a un problema o a una injustícia, el qual costa tant d’aprendre en una societat com la nostra, ja que hi ha molta frustració per fer-ho. Possiblement perquè no s’ensenya prou des dels centres educatius. I un partit polític és una escola de formació on aprens aquesta competència comunicativa.
Avui en dia, quan camino pel meu poble em pregunten, i tu què has estudiat política, no? La resposta és no. Quan formes part d’un partit polític en concret no és necessari haver estudiat ciències polítiques. Personalment, sempre he pensat que havia de tenir la meva professió, la qual a mi sempre m’ha apassionat: la docència. Soc professora de llengua catalana i literatura, i m’encanta ensenyar. Té relació amb el món de la política, sí, ja que estàs servint els altres i oferint-los allò que necessiten per poder tirar endavant i fer un món millor.
Puc compaginar la meva feina professional amb la política, de fet, és qüestió d’organitzar-se. Actualment, formo part de l’executiva de la JNC, portant l’àrea de formació, i soc membre de l’executiu del PDECAT de la Vegueria de les Terres de l’Ebre. Aquests dos espais són els que em fan créixer com a persona i em permeten servir el poble, aportant el meu gra de sorra per fer d’aquest món un món millor.
Així, doncs, que els i les joves no ens dediques a la política és un mite, però no és realitat. Som molts els que ens dediquem arreu del país, des del món municipal, fins al govern, passant també per la joventut que hi ha dintre els executius dels partits polítics, al peu del canó dia a dia, formant discurs i aportant la visió jove de la realitat.
A més a més, en els governs, en tots els nivells, és necessari que hi hagi gent de totes les edats, des de la persona més gran fins a la més jove, des de la persona amb més experiència fins qui en té menys. Això ens enriqueix, ja que el conjunt d’idees és el que ens fa avançar com a societat. Els anys passen i les generacions canvien, un país és de tots i necessitem la visió de totes les edats per poder construir una societat millor on ningú quedi fora.
I això és una realitat present en el món de la política. Som molts els i les joves que ens hi dediquem. Molts de nosaltres tenim la nostra professió, com jo mateixa, tal com he dit, i defensem la nostra àrea des de la política. Per ser un bon governant, cal primer tenir coneixements sobre el tema que et dediques i així poder ser més efectiu a l’hora de prendre decisions.
Per concloure, si creus que hi ha injustícies que cal treballar per erradicar-les, si penses que alguna cosa no funciona i tens una proposta de millora i, a més a més, et crida l’atenció la política, et recomano que t’apropis. La voluntat de servir, sigui des d’un àmbit o un altre, és una gran gratitud.
*JENNIFER REVERTÉ I FERRANDO és membre de l’executiva del PDeCAT a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari