Tot i que este estiu les places de bous estaran buides, los correbous continuen sent lo centre d’atenció arran de la passejada del manso que va tindre lloc a Santa Bàrbara lo passat 11 de juliol. D’una banda, l’entitat en defensa dels animals[1] Nova Eucària ha interposat una instància de denúncia per maltractament animal i per vulnerar la llei reguladora dels correbous. I per l’altra banda, l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, afirmava en declaracions a Canal 21 que “lo bou no va patir cap maltractament i que això va quedar a vistes de tothom”. Com pot ser que davant d’un mateix esdeveniment ens topem amb declaracions tan marcadament oposades?
Lo problema és que la concepció predominant del maltractament animal a la nostra societat és molt superficial, ja que exclusivament contempla la violència física més òbvia i directa com el significat complet del que significa maltractar un altre animal. Per exemple, les persones taurines pensaran que no hi ha maltractament en capllaçar un bou, però si durant el recorregut una persona li tira un pal al bou, com va passar a Amposta, seria d’esperar que almenys algun dels assistents condemnaria aquella acció. De forma similar, també seria possible que algunes persones que generalment es posicionen en contra dels correbous, ara pensin que el que va passar a Santa Bàrbara és una altra cosa. Així, quan l’alcalde planer diu que no hi ha hagut cap maltractament, lo que vol dir és que no ha hagut cap agressió al bou.
Argumentar que només hi ha maltractament animal quan hi ha violència física és defensar una visió massa simplificada sobre qui són los altres animals, la qual no fa justícia al coneixement científic del qual disposem avui en dia. Quan una persona a favor de la tauromàquia diu “jo no penso que los correbous siguin maltractament animal”, ¿a partir de quina recerca fa esta afirmació? Este tipus d’expressions les podem fer a mode de resistència a rebre nova informació i a actualitzar lo nostre pensament, perquè considerar-ho suposaria una amenaça per a la nostra manera d’actuar.
Cal que ens adaptem al nou coneixement científic i que expandim l’opinió pública sobre lo maltractament animal. Si atenem al fet que los animals no humans també són éssers conscients, sensibles, i individus amb la seva personalitat pròpia, serem més a prop d’entendre que fer servir los altres animals per al nostre benefici és maltractament. No és una qüestió d’humanitzar la resta d’animals, sinó de reconèixer lo que tenim en comú. L’arrel de tot este embolic és la idea supremacista que los altres animals estan aquí per a nosaltres, que són la nostra propietat i que les seves vides només són importants en relació amb que en podem treure d’elles.
Durant la “passejada” a Santa Bàrbara, en un vídeo publicat pel col·lectiu animalista de les Terres de l’Ebre, es pot veure com lo ramader estira la corda quan lo bou intenta aturar-se o quan mira cap als costats. La corda era més curta, però lo maltractament era lo mateix.
[1]: En este article es fa servir lo terme “animals” com a abreviació “d’animals no humans”.
*JOSEP MORENO és fotògraf i activista.
Fes el teu comentari