El passat 1 de juny, anava al programa, Primera Columna, dirigir i presentat per Albert Pascual. La veritat és que sempre és un plaer compartir uns minuts d’entrevista amb l’Albert. El tema de l’entrevista fou els nous valors polítics que dirigeixen les institucions occidentals.
Segurament no estan tots i probablement hi ha altres polítics en alça, però entre el que estan pegant amb molta força tenim, en primer lloc, l’alcaldessa de Genova, Silvia Salis. Sortida fa poc de la palestra política i venint de l’alta competició esportiva, essent martellista, olímpica i alguna medalla aconseguida, va ser capaç d’aglutinar totes les famílies de la “sinistra” genovesa, aconseguint un triomf històric. Un triomf que l’ha posat dins de les travesses per ser una futura contrincant contra l’actual primera ministra italiana. Meloni. El cert que l’efecte “hallo” i un discurs bastant còmode li donen moltes possibilitats de ser una futura candidata de l’esquerra italiana.
Un altre jove polític que està fent mèrits és els líders dels verds anglesos, Zack Polanski. Darrerament, està pujant com l’escuma, sobretot amb la baixa popularitat del primer ministre anglès, Keir Starmer. Els laboristes a les illes van de baixa, almenys mentre l’alcalde de Manchester no decideixi agafar la poltrona laborista. Per part de Polanski i la seva popularitat es basa sobretot en la gran qualitat dels seus reels, millor dit, dels reels que produeixen el partit Verd angles. El cert que són veritables obres d’art que atrapen al futur votant. Com a hàndicap, Polanski és la seva imatge i el seu llenguatge no verbal.
L’altre polític que van comentar és l’actual alcalde de Nova York, Zohran Mamdani. El cert que és al que ha vingut a revolucionar la política actual, situat a l’ala socialista del partit demòcrata. Els seus vídeos de campanya i el seu llenguatge no verbal l’han posat com unes de les estrelles mundials de la política internacional i uns bons candidat per ser president dels Estats Units després de l’era Donald Trump. Entre els seus hàndicap la seva religió i sobretot la seva ideologia progressista en un país dominat per ultraconservadors. Els que és clar que la seva carrera política anirà més enllà a ser el “Major” de la ciutat cosmopolita de Nova York.
Un dels últims polítics que van comentar que també està guanyant popularitat és el candidat demòcrata al Senat per l’Estat de Texas, James Talarico, de professió pastor, evangelista, to indica que pot causar sensació a les eleccions de mitjà termini al novembre i després de lustres i dècades que el partit demòcrata no assaboreix una gran victòria a un dels grans estat americans més ultraconservadors. El fet que si es confirma la seva victòria el posaria com un gran candidat a la presidència dels Estats Units. A la tardor sortirem de dubtes.
En l’àmbit estatal vam comentar una de les promeses sorgides recentment que està provocant una desmoralització als portaveus del Partit Popular al Congrés i és el nou vicepresident del Govern, Carlos Cuerpo. Realment ha estat tota una sorpresa. D’una verborrea i oratòria extraordinària el posa com un gran candidat per substituir a Pedro Sánchez. Tanmateix, dins les files socialistes qui també està agafant relleu és la portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Mar Espinar.
Finalment, vam acabar comentant que en l’àmbit català, la jesusenca, Mònica Sales, actualment presidenta del grup de Junts al Parlament de Catalunya és uns dels valors més destacable del panorama polític català. La seva oratòria, el seu llenguatge verbal i l’efecte “hallo” li donaven un plus extra que s’havia de tenir molt en comptes en els pròxims anys dins del món polític català.
*Batiste Forcadell, economista












Fes el teu comentari