Deu anys després de la prohibició dels toros a Catalunya, continua pesant que els correbous en quedessin al marge

“Avui s’acaben cinc segles de crueltat”. Així s’expressava la membre de la plataforma ‘Prou’ Helena Escoda el 28 de juliol del 2010, minuts després que el Parlament prohibís les curses de braus. Deu anys després de la intensa discussió que va dividir grups parlamentaris i que va aixecar expectació internacional, animalistes i taurins es continuen enfrontant, ara pels correbous. Mentre que els defensors dels drets dels animals defensen “un futur de Catalunya lliure de maltractament animal”, els seguidors de la tauromàquia criden a “respectar” les tradicions i reclamen “llibertat” per assistir-hi. El per què no es van incloure els correbous a la tramitació parlamentària encara pesa deu anys després d’una prohibició anul·lada pel TC el 2016.

La plataforma Prou va lliurar al Parlament 180.169 signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava l’abolició de les curses de braus a Catalunya el 2 de juliol del 2009. La proposta, que no abordava els correbous, va ser acceptada a tràmit el desembre d’aquell any, i 30 persones repartides a parts iguals entre partidaris i detractors de la ILP van intervenir en comissió durant la tramitació.

Debat intens en comissió

Els favorables a prohibir l’espectacle taurí van defensar la seva posició al·legant el “maltractament animal”. El científic Jorge Wagensberg va mostrar diversos estris que es fan servir a les corrides, com banderilles i estocs. També va ensenyar una espasa, amb què “s’aconsegueix que el brau mori ofegat per la pròpia sang”, va dir. El filòsof Jesús Mosterín va comparar la tauromàquia amb el maltractament a les dones i els segrestos, i va negar l’argument que els toros s’han de respectar perquè són una tradició. “Totes les salvatjades i barbaritats del món són tradicionals on es practiquen”, va afirmar. Altres filòsofs, professors universitaris i experts en drets dels animals van intervenir en comissió.

Per contra, els taurins van criticar el component “identitari” de la proposta. “Hi pesen tant les idees identitàries com les animalistes, totes dues amb un fons argumental hipòcrita”, va dir Salvador Boix, aleshores apoderat del torero José Tomás. Segons ells, deixar fora els correbous de la prohibició responia a una estratègia electoralista. “El polític que ataqui els correbous no el votaran mai més a les Terres de l’Ebre”, va dir Boix. Els taurins també van apel·lar a la importància de la tradició a Catalunya. “Jo vaig néixer a Madrid, però si ho hagués fet a Catalunya també seria espanyol i també seria torero”, va dir José Miguel Arroyo, ‘Joselito’. Altres toreros i gent vinculada a les curses de braus i els correbous van participar de la comissió, com l’empresari Pedro Balañá, que va negar una davallada d’espectadors a les corrides.

CiU i PSC, dividits a la votació

La votació del 28 de juliol del 2010 va estar marcada per la incertesa, ja que CiU i el PSC van donar llibertat de vot als seus diputats. Un total de 32 diputats convergents van votar a favor, 7 en contra i 6 abstencions, mentre que 3 socialistes van aprovar la prohibició, 31 van prémer el No i 3 es van abstenir. ERC i ICV van votar Sí en bloc, i el PP i Cs van optar pel No. La prohibició als toros es va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions, amb mitjans internacionals seguint el ple i portades de diaris com ‘The Times’, ‘Le Figaro’ i ‘Libération’ fent-se ressò. L’última corrida es va celebrar a la Monumental el 25 de setembre del 2011, entre protestes de partidaris i detractors a l’exterior de la plaça.

Deu anys després

“Va ser un pas endavant molt important que podria obrir la porta a l’abolició de les corrides a tot Espanya”, reflexiona en declaracions a l’ACN la directora d’Anima Naturalis, Aïda Gascón, que recorda, però que a Catalunya encara se celebra “la xacra dels correbous”. Segons ella, “a Catalunya no hi havia afició a les curses de braus, hi anaven quatre turistes mig enganyats”. Gascón, que va participar en una manifestació antitaurina a Madrid el 28 de març del 2010, durant la tramitació al Parlament, diu que “ningú no troba a faltar” la tauromàquia, que titlla de “debat superat”.

Un extrem que nega l’actual regidora de Cs a l’Ajuntament de Barcelona, Marilén Barceló, que va intervenir en comissió fa deu anys per defensar les corrides com a vicepresidenta de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya. “Conec moltes persones que els encantaria tornar a la Monumental”, diu també en una entrevista a l’ACN. Segons ella, “a Catalunya hi ha afició, no hi ha dubte”. Barceló està disposada a “dialogar” amb els antitaurins, però reclama “llibertat per poder assistir a una activitat legal, reglamentada i regulada”. De fet, recorda que el 2013 el Senat va blindar les curses de braus declarant-les Patrimoni Històric Cultural, i arran d’aquesta decisió, el TC va aixecar el veto del Parlament a les corrides el 2016.

Retorn dels toros?

Tot i admetre que la decisió del Parlament del 2010 ja no és vàlida i que els toros podrien tornar, Gascón diu que el fet que ja faci nou anys de l’últim espectacle ha fet “assegurar i reafirmar aquesta voluntat política i social”. Preguntada sobre si hi hauria negoci per organitzar noves corrides, Barceló evitar posicionar-se i suggereix que els impulsors tindrien dificultats per aconseguir autoritzacions. La Monumental, l’última plaça en funcionament, és propietat del Grup Balañá, mentre que grups taurins van intentar celebrar-ne una a Olot el 2019, però l’Ajuntament els va negar el permís.

Els correbous, a debat

Sobre els correbous, Gascón diu que els animalistes demanen que “s’eliminin totes les subvencions” municipals a aquests espectacles, que “moririen per si sols sense aquesta forta injecció econòmica”. També reclama que el Parlament hauria de prohibir també els correbous “en aquesta legislatura o la següent”. Barceló diu que “es pot obrir el debat”, i que “s’han de fer en condicions de seguretat i respecte a l’animal”, però que s’ha de respectar perquè “és una festa que té una tradició”. Segons ella, “si s’ha de parlar es parla, però sense imposicions”.