Un expresident de la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric, bon gandesà i amic, sempre explicava que Madrid és l’única gran capital del món que va nàixer sense un riu o mar el seu casc urbà. Es va crear artificialment al servei del rei. Es va engrandir poc a poc de servidors per atendre l’abundosa cort del monarca on li construïren els seus palaus per poder-hi descansar gratament després de les fatigoses diades de cacera, perseguint les salvatgines dels seus boscos. A un país on el “rey es ley” tot és possible i l’exemple de l’artificialitat de Madrid es va rememorar construint els primers trens, a meitat del segle XIX, amb una via d’ample especial, diferent dels de tota Europa per no ser envaïts per potències estrangeres. I només amb l’objectiu que la reina Isabel II pogués viatjar còmodament als seus palaus d’estiu, acompanyada dels seus “amistançats”. Tot plegat per viure del “cuento”, la gresca, carregats de medalles i honors. A altres zones d’Espanya, com va ser Catalunya, els trens es construïen amb capitals privats per crear negocis, riquesa i llocs de treball.
El concepte del poder reial explica la història d’Espanya dels darrers 500 anys. Per una raó o altra, quan els reis perdien el poder, els seus aliats naturals ho arreglaven immediatament amb “pronunciamientos”, “alzamientos nacionales” o cops d’estat. I malgrat això només dos reis Borbons han mort al llit reial, Ferran VII i Alfons XII; la resta han hagut de fugir per “cames”. La dreta espanyola de sempre, per prosseguir vivint dels favor i contra favors del sistema i sobretot pel que representava la monarquia, la necessitaven per beneficiar-se’n i vet aquí que així es instaurava de nou.
En els moments actuals segueix sent el mateix però amb el suport incondicional del PSOE. Pedro Sánchez, per evitar la desfeta del sistema, que per ell significaria la pèrdua del seu poder personal, li cal defensar la monarquia, malgrat haver de passar per la maroma on els equilibris cada cop son més difícils d’aguantar. Per això ha estat el màxim valedor de la fugida preparada i pagada del rei emèrit a l’esgambi daurat d’Aràbia i no ha permès ser investigat pel Congrés de Diputats, malgrat el ressò advers dins de l’estat i el desprestigi internacional. Ho paga car; molts dels seus seguidors, alguns càrrecs polítics que viuen dels sous que perceben i altres simples militants, se’n van del partit esparverats de tanta insensatesa i incongruència. Però per mantenir el “seu poder” ha d’aprovar els pressupostos, valent-se de qui sigui i com sigui. I necessita els catalans per tirar-los endavant i mantenir dins el govern els ministres de Podemos que són el més odiats pel “deep state” madrileny.
En democràcia, mai com ara, Madrid havia viscut enrenous més tenebrosos i furibunds. El PIB prediuen que caurà fins un 18%, el PP embolicat pels afers de la corrupció a tots nivells, el rei emèrit fugit amb la guàrdia personal suposadament pagada amb els diners del poble, els membres dels poders judicials sense renovar de forma anticonstitucional i la seva cúpula sotmesos als poders de la dreta, els polítics catalans empresonats pels tribunals moguts per la seva ideologia, segons afirma el tinent fiscal i controlats per la porta del darrera segons va manifestar un exsenador del PP. Mentre que el govern pretén reformar la llei de l’indult amb el desacord de les forces independentistes que no admeten ser culpables demanen l’amnistia, el poble català indignat de tanta venjança davant la inhabilitació del president de la Generalitat i el Poder Judicial enutjat per no haver presidit el rei l’acte del lliurament de les credencials dels nous jutges, entre “Vivas al Rey” d’un magistrat nomenat pel PP i la contesta d’un ministre, “Se ha pasado tres montañas”.
A Madrid , “Arde la Villa y Corte” per tants embolics i tantes mentides. I per més “colmo” amb la pandèmia es confinen unes zones –la dels treballadors amb uns transports públics saturats- i es permet la llibertat sense control als barris dels rics, amb acords signats entre adversaris politics “a bombo i platerets” i banderes a dojo per demostrar que son “los más españoles”, quan fa pocs dies uns energúmens es manifestaven pel barri de Salamanca sense mascaretes aplaudits per la presidenta de l’autonomia. Tot seguit es tiren els plats pel cap, possibilitant contagiar tota la península. El sistema de comunicacions radials que totes surten i arriben al K-0 a Madrid, exporten la pandèmia arreu irremissiblement, sense necessitat de rectificar perquè són “muy españoles”; ho arreglen barallant-se entre ells i ho paguem tots!
La inquietud que s’ha desbocat actualment va començar fa vuit anys amb la revocació de l’Estatut retallat pel TC, quan havia estat aprovat per les Corts de Madrid, el Parlament i referendat. A Catalunya va començar el bullici que ara pateix Espanya quan sense tenir en compte la Constitució s’havien seguit tots els passos marcats per la llei per reformar-lo. La indignació del poble català s’ha estès a Madrid, quan dretes i esquerres es “tiren els plats pel cap” per aconseguir el poder sigui com sigui, emprant mentides, fal·làcies i per demostrar qui és més corrupte i enganya més als votants.
I començada la lliga de futbol, el VAR fa de les seves i el Madrid guanya, de la mateixa forma de la campanya passada. “Arde la Corte y Villa”, però hi ha alegria pel futbol, malgrat guanyar sense convèncer, mentre els polítics, dretes i esquerres, competeixen qui de tots és més incompetent i ho fa pitjor. “Se han pasado tres montañas”, però guanyaran al futbol i perdran el País!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari