Un dels problemes més comuns de la vida en parella són les expectatives insatisfetes. Molts ens capbussem en una relació, convençuts que aquest cop l’hem encertat, que hem trobat la parella definitiva (després d’alguns intents fallits), perquè des del primer moment els dos hem encaixat i experimentem l’amor i la passió com mai. Fins que, a poc a poc, comença a sorgir el fred de la decepció. Davant la nostra decepció, els nostres amics sempre solen dir-nos frases com aquestes… “Et fas massa il·lusions i no ets realista”; “poses unes expectatives massa altes i per això acabes sempre decebut”. Massa expectatives? Potser és així. No obstant, hi ha alguna cosa que hem de tenir clara. Tenir expectatives és bo i és l’esperable. Amb elles, col·loquem en l’horitzó el mínim a què desitgem aspirar: ser feliços, sentir-nos correspostos, estimats i iniciar un nou període vital en què, tot i que no falten les dificultats, els reptes valguin la pena.
Si bé és cert que l’amor és cec i arriba en el moment menys esperat, també és veritat que tenir un rumb assenyalat permet dirigir millor el nostre camí emocional, d’acord amb el projecte de vida triat. Però, què vol dir això de tenir expectatives en la parella? Bàsicament, es tracta de l’esperança o possibilitat sobre com han o no han de ser les coses en relació amb aquesta persona que volem que formi part de la nostra vida. Potser et sona una mica pretensiós i em diràs que quan es tracta d’amor res d’això importa, però resulta que aquest és un factor importantíssim per a nosaltres perquè determina, en gran manera, la felicitat o infelicitat quan hi ha una gran trencadissa entre allò que esperaves que fos i la realitat pel que fa a la relació de parella.
Tots tenim expectatives, en general ens agrada fixar-nos metes altes. Està bé tenir expectatives per a sí mateix.Per exemple, les que t’ajuden a assolir els teus èxits personals, ja sigui en el camp laboral, acadèmic, familiar o social, perquè això sempre porta associat un creixement personal. Però quan aquestes expectatives estan relacionades amb altres persones, hem de tenir molta cura de no sobrepassar la realitat, perquè ser molt estrictes amb les altres persones ens pot portar també al fracàs i a sentir-nos desgraciats. El millor que es pot fer pel que fa a les expectatives que tenim en relació amb els altres, especialment a la relació de parella, és avaluar quin paper juguen aquestes en la vida real.
Si veus que les teves relacions anteriors han fracassat bàsicament perquè sents decepció després de cert temps, has de fer una parada en el camí i gestionar què està passant. Aprèn com invertir els rols en la relació i comença a construir un vincle afectiu sa. És essencial que tinguis present que les expectatives es mantenen en una balança i per funcionar han d’estar en constant equilibri. Per tant, sabent això un pot pensar: “És dolent albergar expectatives en una relació de parella?” No, no és contraproduent traçar en la nostra ment una sèrie d’expectatives sobre com ens agradaria que fos aquesta relació. No obstant això, aquestes ideacions han de ser realistes, ajustades i el més objectives possible.
Com actuar davant unes expectatives de parella insatisfetes? Són moltes les persones que senten les seves expectatives de parella insatisfetes. Se senten decebuts i, a vegades, fins i tot desenganyats en adonar-se que moltes de les coses que esperaven no estan succeint. L’amor està i sabem que som correspostos, però així i tot són moltes les coses que desafinen en aquesta partitura relacional. En aquestes situacions hem d’aturar-nos i pensar.
Estic sent realista? El primer és fer un acte de reflexió. Hem albergat unes idees poc realistes sobre com crèiem que havia de ser la nostra relació? Sempre està bé aclarir d’on vénen moltes de les nostres idees i necessitats i per què hi són. Si percebem que moltes d’elles són il·lusòries i poc ajustades, haurem de replantejar-les. Fer-ho ens evitarà frustracions i decepcions.
Les teves expectatives i les meves coincideixen? Quan ens sentim insatisfets, quan percebem que les coses no estan sortint com pensàvem, és moment d’aturar-nos i parlar. És hora de deixar clar què és el que esperem l’un a l’altre. De vegades, aquest tipus de conversa pot revelar que no tenim els mateixos objectius o que, potser, estem descuidant coses que són importants.
Què estic fent per complir les meves expectatives? En el cas que tots dos tinguem les mateixes metes i objectius, que el nostre compromís d’un amb l’altre sigui el mateix, és moment de deixar clar si els dos anem a una, o cadascú va a la seva. De vegades, donem les coses per fetes i en realitat, el que estem aconseguint és deixar d’alimentar la relació.
A mesura que aprofundim en les relacions, les expectatives que bolquem l’un en l’altre són cada vegada més grans. Això s’aguditza en les parelles, on el que esperem al principi és molt diferent del que volem tenir quan hi ha un compromís o hi ha una convivència. Però el problema de les expectatives és que no solen ajustar-se a la realitat. Sovint s’allunyen molt de l’altre, del que sempre ha mostrat i donat, i hem creat una fantasia on l’altre no compleix. Això pot generar conflictes, discussions recurrents i una contínua insatisfacció. Les expectatives de parella insatisfetes solen ser motiu de ruptura. Convivim, però podem acabar tenint la sensació que cadascú viatja per separat en aquest viatge. Mateix vagó, mateix bitllet i cadascú porta un rumb diferent. El més adequat en tots aquests casos, és marcar-nos expectatives realistes i ben ajustades sobre el que volem i el que no. Sobre el que un veu com a prioritari i el que considera intolerable (enganys, falta de comprensió, mentides, fredor emocional …). Un cop establertes i compartides mútuament aquestes expectatives, sempre és bo deixar espai a l’inesperat, a allò que ens permeti descobrir-nos, a afrontar reptes junts, per seguir creixent com a individu i com a parella.
Trobar una parella, al cap i a la fi, no és trobar a algú que s’ajusti al 100% amb totes les nostres expectatives i desitjos. El més important és trobar un company-a de viatge, que complementi el nostre viatge vital.
Fes el teu comentari