Ramón Puig de Ramón, el tortosí que va instruir el judici contra Companys

Este dijous es compleixen 80 anys de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, per part de la dictadura franquista. A Tortosa, com els darrers anys, tindrà lloc l’acte institucional d’homenatge al president màrtir. Serà al parc Lluís Companys, al sector de Ferreries Nord, amb una ofrena floral al monòlit que recorda la figura del president de Catalunya durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil. Però a Tortosa pocs recorden que el jutge instructor del procés il·legal contra Companys va ser un jurista i militar nascut a Tortosa l’any 1867.

Ramón Puig de Ramón va ingressar a l’Acadèmia de Cavallaeria de Valladolid, i ja el 1904 es va estrenar en un consell de guerra com a capità. Vint anys després va ser ascendit a tinent coronel del regiment de Santiago, i el març del 1929 va passar a la reserva per tenir l’edat reglamentària. Però la primera vegada que se’l relaciona amb la història de Companys va ser amb motiu dels Fets del 6 d’Octubre del 1934, en va col·laborar decididament en la repressió del moviment insurreccional de la Generalitat republicana, quan el mateix president proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola com a reacció a la deriva ultradretana del govern espanyol. Per la participació de Puig de Ramón en la repressió, va ser promogut a general de brigada honorari l’any 1935.

L’any següent, després del cop d’estat feixista del juliol del 1936, Puig de Ramón ja apareix com un dels caps de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, que és l’entitat que s’encarregava d’organitzar els consells de guerra a la zona ocupada pel bàndol nacional. La seua finalitat era controlar el territori ocupat i jutjar els que consideraven culpables de tot el que havia ocorregut fins a la conquesta. La mateixa auditoria tenia un servei d’informació que s’encarregava de reunir dades sobre persones, amb l’objectiu d’utilitzar-les en els processos militars que després s’obrien en contra seua, així com facilitar informació a les autoritats que així ho sol·licitessen.

Tenint en compte la seua experiència i els mèrits al bàndol sublevat, no és d’estranyar que Puig de Ramón formés part, com a jutge instructor, del judici sumaríssim contra el president català, que havia estat detingut a França per la Gestapo i posteriorment entregat pels nazis a les autoritats franquistes. El 7 d’octubre de 1940, Puig de Ramón va dictar l’acta de processament contra Companys, i una setmana després se celebrava el consell de guerra, en què el president de la Generalitat era condemanat a mort i afusellat la matinada següent al castell de Montjuïc de Barcelona. El mateix Puig de Ramón va ser l’encarregat també de certificar la mort de Companys amb una diligència.

Historiadors com Josep Benet o Josep Sánchez Cervelló han explicat qu el jutge instructor va tenir un únic gest humanitari amb Companys. Així, Puig de Ramón va permetre que el president pogués rebre la visita de les seues germanes. Davant del seu dolor i els sus plors, i de la ferma insistència de Ramona Companys, el jutge militar es va commoure i els va concedir un permís de visita excepcional, el qual els permetria d’abraçar per darrera vegada el seu germà abans de ser executat.

Puig de Ramón va morir a Barcelona al febrer de 1942, només un any i quatre mesos després d’estar present a l’afusellament de Companys. L’encarregat d’interpretar-lo a la pel·lícula ‘Companys, procés a Catalunya’ va ser el mític Alfred Luchetti. En este film, dirigit per Josep Maria Forn el 1979 (només un any després del retorn a Catalunya del president Josep Tarradellas) hi ha una escena estremidora, en què Companys (interpretat per Luis Iriondo) s’encara amb el jutge instructor. El president màrtir, que era advocat, es nega a nomenar un defensor militar i posa en qüestió les garanties processals del consell de guerra, que considera una farsa. L’escena acaba amb Puig de Ramón recordant que ell mateix va ser condemnat a mort per l’alçament militar del 1936, i que Companys va commutar-li la pena per 30 anys de presó.