Mascareta, fum, restauració

Acabo de venir de passejar el gos. Pel carrer. Amposta, territori de vent. Hi ha molts llocs per on pots passar molt apartat de la gent. I en una tarda-nit ventosa, encara més. Gràcies al Govern fa mesos que hem de dur, igualment, mascareta.

Queixar-mos pot semblar de negacionista, però en realitat és un clam per la coherència, per no crear mesures que potser tenen sentit en capitals, però no en llocs amb molta menys densitat de població.

És un clam per la coherència en un país on pots fumar al carrer, amb aquella ridícula condició de respectar la distància de seguretat, quan qui fuma no pot controlar si li passarà algú pel costat, i igualment la fum queda suspesa a l’aire una estona.

Que no he olorat fum des de dins la mascareta des de que se suposa que hi ha restriccions amb el tabac! Heu vist que ara es prohibeixi del tot al carrer? No. Per què? Segur que tindrem un gran argument polític i paternalista, com venim escoltant des del març.

Tanquen bars i restaurants, perquè sembla que és l’únic lloc del país on hi ha contacte social, i com culpant-los dels contagis. No importa si durant estos mesos ho han fet bé, si han invertit diners malgrat la mala situació econòmica. La solució és tancar.

Segurament els prometran ajudes, però a dia d’avui qui creu que les ajudes arriben a temps per evitar el desastre? El mal potser estarà fet.

Durant estos mesos segur que han hagut establiments on no s’ha fet prou per evitar contagis. Si n’hi ha hagut, les autoritats tenien l’obligació de vigilar-ho. Ara, igual com amb les mascaretes, posar tothom al mateix sac no és just, i pot ser nefast per a moltes famílies.

I encara falten cinc mesos per a les eleccions…