Tot i que l’aigua és transparent, la gestió de la transparència es fa borrosa. El geòleg Álvaro Arasa, que acaba de publicar l’estudi ‘Aigües, una aproximació a les Terres de l’Ebre’, ha advertit que resulta molt complicat conèixer la qualitat de l’aigua dels municipis, ja que els ajuntaments gestionen les dades amb secretisme. En canvi, Tortosa és un dels municipis que sí que ha començat a publicar les analítiques de l’aigua que subministra a la població. “S’ha aconseguit que Tortosa publique totes les analítiques de l’aigua que serveix a la població i a les pedanies, Falset també les publica, però Móra la Nova no ho fa perquè diuen que ara no se’n fien”, ha apuntat Arasa, qui ha explicat que va començar a preparar l’estudi sobre l’estat les aigües del territori arran de la contaminació de l’aqüífer d’esta població de la Ribera d’Ebre.
Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Arasa també ha detallat que també publica les seues dades l’Ajuntament de Flix, perquè s’alimenta directament del riu i van detectar-hi uns valors alts de trihalometans. Segons el geòleg, es tracta de substàncies que s’alimenten de la matèria orgànica de l’aigua, quan li posen el clor o l’hipoclorid sòdic. “Llavors, generen uns metabòlits o mol·lècules secundàries que són cancerígenes”, ha assenyalat. Així, Arasa ha afegit que l’aigua de Flix ha tingut registres molt alts de trihalometans, que haurien d’estar per sota dels 100 micrograms per litre. El geòleg ha dit que els flixencs estaven bevent aigua amb 88 micrograms de trihalometans per litre. Consultat el web municipal, l’última analítica publicada per l’Ajuntament, d’ara fa un mes, tenia un registre de 108 micrograms per litre. “Això, d’una forma persistent, no és massa bo”, ha dit.
El geòleg ha valorat positivament el procés de potabilització del Consorci d’Aigües de Tarragona. Però alerta que hi ha municipis del nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta que també agafen aigua del riu, i no publiquen les dades de les analítiques. “He demanat dades, però no me les han servit, Riba-roja d’Ebre, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Batea i la Fatarella, que beuen aigua de l’Ebre”, ha remarcat. “Me preocupa no saber i no tindre accés a la qualitat de l’aigua que estan servint estos pobles, no?”, ha apuntat.
A banda, Arasa creu que el cabal ecològic de l’Ebre, tant l’hídric com el sòlid, hauria de ser de 200 metres cúbics per segon. Quant a la possible recuperació dels sediments atrapats als embassaments, el geòleg apunta la necessitat de gestionar correctament els metalls pesants que hi ha acumulats a Riba-roja i Mequinensa, tan nocius com el mercuri. “La cosa és trista, perquè te n’adones que hi ha una quantitat de tones d’estos metalls pesants que caldria pensar si són bons perquè arriben a la plataforma del Delta o no, això ho hauran de determinar els que hagen de prendre les decisions en el seu moment”, ha conclòs.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari